,
25/12/2015
Cinema

Papá o mamá, La novia i Palmeras en la nieve (estrena)

Per aquestes festes de Nadal Cineclub Vilafranca ha preparat una programació especial, en la qual estrenarem Palmeras en la nieve, la pel·lícula protagonitzada per Adriana Ugarte i Mario Casas que comparteixen un amor prohibit en l’època de l’Espanya colonial. Aquest serà el títol principal de les festes a la Sala Zazie, que es projectarà durant els primers dies de l’any. El dia de Nadal iniciarem la programació especial amb Papá o mamá, la comèdia més políticament incorrecta de la temporada, que enderroca els tòpics familiars. Arriba al nostre país després de triomfar a França, on ha sorprès els més addictes als riures. El cap de setmana els espectadors també podran veure La novia, el film que ja es va preestrenar al passat Most Festival, el passat novembre, i que ha rebut 12 nominacions als premis Goya, entre les quals destaquen les de millor pel·lícula, millor direcció i millor guió adaptat.

A banda de la programació, a Cineclub Vilafranca hem volgut premiar les persones que van contribuir amb les seves aportacions al projecte de digitalització de la Sala Zazie, els Padrins. Per tal d’agrair-los la seva col·laboració els hem dedicat una sessió especial a la qual podran assistir gratuïtament acompanyats dels seus amics i familiars. Es farà el 30 de desembre, a les 20h, en la qual es projectarà un film sorpresa.

Papá o mamá
La guerra de sexes és una batalla de rialles

Divendres 25 de desembre, 19h.
Dissabte 26 de desembre, 19h.
Diumenge, 27 de desembre, 17h, 19h.

Títol original: Papa ou maman
Direcció: Martin Bourboulon
Guió: Guillaume Clicquot de Mentque, Matthieu Delaporte, Jérôme Fansten, Alexandre de la Patellière
Intèrprets: Laurent Lafitte, Marina Foïs, Anne Le Ny, Judith El Zein
França, 2015. 85 minuts. Versió doblada al castellà.

Després de triomfar a França, arriba la comèdia més políticament incorrecta de la temporada, que enderroca els tòpics familiars. La Florencia i el Vincent són una parella perfecta. Són envejats i respectats, han triomfat a la vida i a la feina i tenen uns fills encantadors. Però ara que s’han de divorciar, les coses es complicaran, sobretot perquè a tots dos els han promocionat i han aconseguit la feina de la seva vida. Per aquest motiu faran qualsevol cosa per evitar quedar-se amb la custòdia dels fills, en una competició per veure qui pot arribar a ser pitjor pare. Com en aquella mítica La guerra de los Rose, aquesta comèdia esbojarrada converteix el matrimoni en un camp de batalla i en un festival de gags sense frens.

La novia
Cant a Lorca i èxtasi visual

Dissabte 26 de desembre, 21h.
Diumenge, 27 de desembre, 21h.

Títol original: La novia
Direcció: Paula Ortiz
Guió: Paula Ortiz i Javier García Arredondo
Intèrprets: Inma Cuesta, Asier Etxeandía, Álex García, Luisa Gavasa, Leticia Dolera.
Espanya, 2015. 95 minuts. Versió original (en castellà).

Força visual sense frens, passió i grans actors per adaptar al cinema les Bodas de sangre, de Federico García Lorca. Protagonitzada per una Inma Cuesta esplèndida i amb el suport d’un grapat de grans actors, la jove directora Paula Ortiz adapta Lorca amb una posada en escena estilitzada, exuberant, atenta al detall i als simbolismes i d’una bellesa desbocada. Prosa i vers, amor i mort, respecte i llibertat per adaptar una de les grans històries d’amor de la literatura espanyola. Una dona i dos homes estan lligats per vincles profunds des de petits, però separats per una barrera d’odi enquistat entre famílies. Ella, la núvia (Inma Cuesta), és a punt de casar-se amb el nuvi, però sempre ha estat enamorada de l’altre home. Enmig d’auguris inquietants, la nit de noces es covarà una tragèdia que s’ho emportarà tot. Nominada a 12 premis Goya, incloent la millor pel·lícula i la millor direcció.

Palmeras en la nieve
Un amor prohibit en l'època de l'Espanya colonial

Divendres 1 de gener a les 19h.
Dissabte 2 de gener a les 17h. i 20h.
Diumenge 3 de gener a les 17h. i 20h.
Dimecres 6 de gener a les 19h.

Direcció: Fernando González Molina
Guió: Sergio G. Sánchez (basat en la novel·la de Luz Gabás)
Intèrprets: Mario Casas, Adriana Ugarte, Macarena García, Celso Bugallo, Laia Costa, Emilio Gutiérrez Caba, Berta Vázquez, Alain Hernández.
Drama/Romàntica Espanya, 2015. 163 minuts. Versió original en castellà

Clarence (Adriana Ugarte) descobreix per casualitat una carta que l'empeny a viatjar a l'illa de Bioko, una antiga colònia espanyola. Allà és on el seu pare, Jacobo (Alain Hernández), i el seu tiet Kilian (Mario Casas) van passar la seva joventut, entre plantacions de cacau. Enmig d'aquest exuberant territori, Clarence desenterra el secret familiar més ben guardat: un amor prohibit entre el seu tiet i una nadiua de l’illa. Adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de Luz Gabás, aquesta pel·lícula parla de l'amor i dels ponts entre dues generacions. També descriu aquest territori -antigament anomenat illa de Fernando Poo- als anys cinquanta, en plena escalada de violència. I com en el present és un territori ferit per anys d'inestabilitat, dictadures i falta de llibertats.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

11/02/2020
'La gran il·lusió'.
04/02/2020
Del 67 al 76, a Montblanc, les tardes de diumenge eren tardes de cinema. Del 77 al 80, estudiant a Tarragona, descobreixo el cinema d’art i assaig. La dècada dels 80, a Madrid i a Barcelona em retrobo amb el cinema.
31/01/2020
De la mateixa forma que un artista es deu al seu públic, una sala de cinema es deu als seus espectadors. La simbiosi que s’estableix entre ambdós és essencial per a la supervivència de qualsevol cineclub.
16/01/2020
Penso París i recordo la màquina de 16mm i el seu ronroneig, un 8 de març, projectant "Paris was a woman" a Cal Bolet.
31/12/2019
"Facis el que facis estima-ho, com estimaves la cabina del Paradiso quan eres nen” Alfredo a Toto a 'Cinema Paradiso' (Giuseppe Tornatore, 1988)
22/12/2019
userci saremo trovati là dove vita e morte hanno una sosta Attilio Bertolucci
15/12/2019
El cinema és la finestra indiscreta a través de la qual, talment com James Stewart al film de Hitchcock, l’espectador treu el nas per mirar/veure un determinat reflex del món del qual forma part.