,
18/01/2017
Cinema
Imatge de 'Después de la tormenta'

Pares, mares i fills

Un cop més us presentem les pel·lícules que passaran per la Sala Zazie. Aquesta setmana tenim 'El faro de las orcas', una co producció espanyola - argentina que explica la història d'una mare i el seu fill i el seu viatge als confins de la Patagònia per intentar conviure amb l'autisme que pateix el nen. Dijous i divendres, la pel·li del Cineclub és 'Después de la tormenta' i la família torna a ser protagonista de l'acció. En aquest cas, un pare intenta recuperar la confiança perduda de la seva ex dona i el seu fill sota la mirada irònica de la seva mare.

Finalment, pel cap de setmana us hem preparat un gran interrogant. Us imagineu tornant a viure a casa dels pares? Això és el que li passa a la protagonista de 'Vuelta a casa de mi madre'. Després de separar-se i veure com el seu despatx d’arquitectes feia fallida, es veu forçada a viure amb la seva afectuosa però asfixiant mare.

El faro de las orcas
Les orques poden ser les millors aliades dels més petits

Dimecres 18, 20:15h Sala Zazie

Direcció: Gerardo Olivares.
Guió: Gerardo Olivares, Lucía Puenzo, Shallua Sehk.
Intèrprets. Maribel Verdú, Joaquín Furriel, Joaquín Rapalini Olivella, Ana Celentano, Osvaldo Santoro.
Drama. ESPANYA-ARGENTINA. 2016. 110’ Projecció en V.O. (castellà).

Gerardo Olivares té predilecció per mostrar-nos, amb mirada de documentalista, la naturalesa ì els éssers vius que l’habiten. El seu cinema retrata convincentment la bellesa i crua realitat de territoris on la vida salvatge i les conductes humanes hi conviuen encara amb un cert equilibri. La Lola i el seu fill, Tristán, viatgen als confins de la Patagònia argentina per trobar-se amb Beto, un guardià de la fauna que té una relació molt especial amb les orques que hi habiten. L’estranya empatia que Tristán mostra per aquests fascinants animals, pot ajudar a curar-lo del problema d’autisme que pateix.

Después de la tormenta
La tempesta més forta és reconèixer-nos

Dijous 19 de gener, 20:15h
Divendres 20 de gener, 21:15h Sala Zazie

Direcció i guió: Hirokazu Koreeda.
Intèrprets: Hiroshi Abe, Kirin Kiki, Yôko Maki.
Comèdia/drama. JAPÓ. 2016. 117’. Projecció en V.O. (japonès) subtitulada. No recomanada a menors de 7 anys.

Ryota, detectiu privat “caça infidelitats de parella”, voldria haver estat escriptor des de que va guanyar un prestigiós premi literari. D’això fa massa temps... Treballa tan poc com pot i intenta multiplicar el que guanya apostant a les carreres, motiu pel qual la seva dona es divorcia. Ara té problemes per passar la pensió del seu fill. L’arribada d’un tifó obligarà a la família a romandre tancats en el petit pis de la irònica àvia i matriarca. L’arrest esdevindrà l’oportunitat per a què Ryota convenci a la seva ex-dona i al seu fill que és capaç d’adquirir comportaments tolerables.

Vuelta a casa de mi madre
Més de dos milions d’espectadors francesos no poden estar equivocats

Dissabte 21 de gener, 20h
Diumenge 22 de gener, 19h
Dimecres 25 de gener, 20:15h

Direcció: Eric Lavaine.
Guió: Héctor Cabello Reyes, Eric Lavaine.
Intèrprets: Josiane Balasko, Alexandra Lamy, Mathilde Seigner, Alexandra Campanacci.
Comèdia. FRANÇA. 2016. 90’. Projecció en versió doblada.

Tornar a viure amb els pares quan un és adult, és tot un desafiament, al qual s’enfronten moltes persones que per problemes conjugals o econòmics han de tornar a casa dels pares i al llit on dormien de nens. Stéphanie es troba en aquesta situació. Després de separar-se i veure com el seu despatx d’arquitectes feia fallida, es veu forçada a viure amb la seva afectuosa però asfixiant mare i amb el recel dels seus germans, que s’entesten a complicar-li la vida. A més, la mare, recentment vídua, ha començat una relació sentimental amb un dels seus veïns, i farà tot el què pugui (amagar-se o mentir a la seva filla) per tal que l’Stéphanie no els enxampi, com si es tractés d’una adolescent.

Ens veiem a la Zazie!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.