,
16/03/2017
Cinema
Adam Driver a 'Paterson'

Prepareu-vos per dedicar unes quantes hores al cine

Estem contentíssims per poder portar a Vilafranca una programació com la dels propers dies. Arrenquem amb 'Paterson', de Jim Jarmusch. Seguim amb una de les grans triomfadores dels Òscar, 'Moonlight'. Us proposem també la italiana 'Felices sueños' i ja us avancem que tindrem 'Incerta glòria' la setmana que ve.

Amb aquestes pel·lícules en cartellera a la Sala Zazie i, si sou cinèfils com nosaltres, ens aventurem a pensar que ens pasarem unes quantes hores asseguts a les butaques de la Sala Zazie.

Paterson
El sentit profund de les accions quotidianes

Dijous 16 de març, 20:15h (V.O.S.)
Divendres 17 de març, 21:15h (V.O.S.)

Direcció i guió: Jim Jarmusch.
Intèrprets: Adam Driver, Golshifteh Farahani, Kara Hayward, Sterling Jeris.
Drama. EUA, 2016. 113’. Projecció en V.O. (anglès) subtitulada.

Jarmusch mostra a Paterson la poètica dels fets habituals, la vida plàcida d’una parella que s’estima d’una manera natural, sense estridències de cap mena. Reconstrueix la bellesa del que és únic: l’ésser humà cada dia fa el mateix, però amb lleugeres variants: cada dia és igual i diferent als anteriors. El film presenta Paterson, un conductor d’autobús de la ciutat de Paterson (Nova Jersey) que escriu poesia sobre les coses senzilles que va observant. Paterson admira el poeta modernista i pediatra William Carlos Williams, que va escriure el poema titulat Paterson. Els poemes que en la ficció estan escrits pel conductor d’autobús són en realitat del poeta Ron Padgett. La pel·lícula, dividida en capítols, un per a cada dia de la setmana, va narrant la vida habitual del xofer-poeta durant aquest període.

Moonlight
Un estudi de personatges bellament íntim

Divendres 17 de març, 19h (V.O.S.)
Dissabte 18 de març, 20h
Diumenge 19 de març, 19h
Dimecres 22 de març, 20:15h

Direcció: Barry Jenkins.
Guió: Barry Jenkins, Tarell Alvin McCraney.
Intèrprets: Mahershala Ali, Shariff Earp, Alex Hibbert, Ashton Sanders, Trevante Rhodes, Janelle Monáe, Naomie Harris.
Drama. EUA, 2016. 111'. Projecció en V.O. (anglès) subtitulada i en versió doblada. No recomanada per a menors de 16 anys.

Estructurada en tres actes, corresponents a diferents parts de la vida del protagonista, la història se centra en un jove afroamericà que tracta de gestionar la seva timidesa i homosexualitat en un dels barris més deprimits de Miami. Els seus antecedents, una difícil infància i adolescència, marcaran el descobriment de sí mateix intentant sobreviure en diferents situacions. Peça de sabor únic, tractada sense cap estridència, amb un to que bascula del realisme documental al drama íntim. Aquesta pel·lícula és una peça de sabor únic, tractada sense cap estridència, amb un to que bascula del realisme documental al drama íntim. Moonlight ha estat guanyadora de 3 Oscars (millor pel·lícula, millor guió adaptat i millor actor secundari), del Globus d’Or a la millor pel·lícula dramàtica i molts altres premis. La projecció de divendres 17 és en col·laboració amb l’Escola d’Idiomes del Casal de Vilafranca del Penedès.

Felices sueños
Un ‘puzzle’ fet amb peces d'una vida

Dijous 23 de març, 20:15h (V.O.S.)
Divendres 24 de març, 21:15h (V.O.S.)

Títol original: Fai bei sogni
Direcció: Marco Bellocchio.
Guió: Valia Santella, Edoardo Albonati i Marco Bellocchio (Masimo Gramellini adaptació de la seva novel·la).
Intèrprets: Valerio Mastandrea, Bérénice Bejo, Guido Caprino.
Drama. ITÀLIA, 2016. 134’. Projecció en V.O. (italià) subtitulada. No recomanada per a menors de 12 anys.

Adaptació de la novel·la biogràfica Fai bei sogni del periodista de guerra Massimo Gamellini, supervendes a Itàlia. Això últim no va ser el motiu d’en Bellocchio per dirigir aquesta història, sinó el model familiar no convencional que narra, segell del director. Massimo, refutat escriptor i periodista, torna de Sarajevo, on cobreix la informació del conflicte dels Balcans. Les fotos manipulades per fer les notícies més consumibles i la venda del pis on va passar la feliç infància li accentuen l’angoixa que sempre l’ha perseguit des de la mort de la seva amorosa, divertida i inestable mare quan tenia nou anys. Tot i que el seu pare li va explicar que l’infart va ser la causa de la dolorosa pèrdua, Massimo mai no va quedar convençut d’aquesta afirmació. Amb l’ajuda de la compassiva doctora Elisa haurà d’afrontar el buit d’amor matern que intenta suplir amb dones que no és capaç d’estimar.

Incerta glòria
Passió i traïció en temps de guerra

Divendres 24 de març, 19h (V.O.S.)
Dissabte 25 de març, 20h
Diumenge 26 de març, 19h
Dimecres 29 de març, 20:15h

Direcció: Agustí Villaronga.
Guió: Agustí Villaronga i Coral Cruz (adaptació de la novel·la de Joan Sales).
Intèrprets: Marcel Borràs, Núria Prims, Bruna Cusí, Oriol Pla, Juan Diego, Terele Pávez, Fernando Esteso, Luisa Gavasa.
Drama - Guerra Civil. ESPANYA, 2017. 115'. Projecció en V.O. (català).

Front d’Aragó, 1937. Lluís, un jove oficial republicà destinat en un lloc temporalment inactiu, coneix la Carlana, vídua enigmàtica de la qual s’enamora, fet que ella aprofita per entabanar-lo a falsificar un document que la converteix en senyora de la comarca. Soleràs, oficial degradat i el millor amic del Lluís, descobreix el frau. Soleràs, enamorat secretament de la dona del Lluís, li exigeix que allunyi el fill i la mare del noi dels bombardejos de Barcelona a canvi de no delatar-lo. Quan la Trini, dona del Lluís, arriba al poble i descobreix la traïció del seu marit, comença un altre “estat de guerra” paral·lel al del moment històric que farà aflorar entre els protagonistes tot tipus de passions: Lloables i miserables. Intemporals i universals. És una història d’amistat profunda que topa amb l’ètica confrontada dels protagonistes. Tot i que la Guerra Civil espanyola és l’escenari de fons, no es tracta d’una pel·lícula bèl·lica, ja que gairebé no es disparen trets. La trama se centra en les personalitats i la visió del conflicte dels personatges des d’una perspectiva gairebé filosòfica. Incerta glòria és l’adaptació de la novel·la homònima de Joan Sales (1912-1983), advocat i professor de català que es va exiliar després de la guerra i que va tornar el 1948 per dedicar-se al món editorial. L’obra va ser considerada el 2014 pel diari The Economist, una de les deu millors novel·les publicades en anglès. Agustí Villaronga dirigeix aquest film amb un pressupost de quasi quatre milions d’euros. Està produït per Massa d’Or, de la Isona Passola. Es repeteix així el tàndem Passola-Villaronga de la triomfadora dels Goya i dels Gaudí del 2010, Pa Negre. A la pel·lícula hi ha participat TV3, té el suport de la Generalitat de Catalunya, del Govern d’Aragó i del Ministeri de Cultura, entre altres institucions. Els escenaris on ha estat rodada són els que Sales descriu en la novel·la. Sense cap dubte, és un títol que sonarà als propers certàmens del cinema estatal i tindrà projecció internacional.

La projecció de divendres 24 és en col·laboració amb l’Escola d’Idiomes del Casal de Vilafranca del Penedès.

Ens veiem a la Zazie!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.