,
31/03/2015
Cinema

Pride

L'esperit "Full Monty" continua viu

Margaret Thatcher continua donant bons arguments al cinema britànic. Pride n'és l'exemple. Basada en una història real, relata la lluita dels miners contra el govern de Thatcher durant el 1984, quan el col·lectiu de gais i lesbianes va decidir donar suport a les protestes i recaptar fons per a les famílies dels treballadors. Tot i que el rebuig de la comunitat gal·lesa no va posar-los les coses fàcils, la convivència demostra que tenen molt més en comú del que es pensen.

El director d'aquesta enginyosa i càlida comèdia, Matthew Warchus, ens recorda que les grans amistats sempre acaben fent història. De rerefons, la denúncia que acaba demostrant que quan lluites contra un enemic molt més gran i molt més fort, tota ajuda és benvinguda. Fins i tot, d'aquells a qui mai havies pensat unir-te.

Espectaculars interpretacions de Billy Nighy, Imelda Stauton i Paddy Considine, tres tresors britànics dignes d'un monument a Trafalgar Square. Tampoc es queden enrere les interpretacions de Ben Schnetzer o Dominic West (sí, el James McNulty de "The Wire"). Perfecta combinació per una història de purpurina i carbó. Nominada als Globus d'Or com a millor pel·lícula i premis BAFTA el millor debut d'escriptor, director o productor britànic. 

Dijous 2 d'abril a les 20:15h. Sala Zazie (VO)

Divendres 3 d'abril a les 22:15h. Sala Zazie (VO)

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

29/07/2020
A la Barcelona de finals dels 50 hi havia una gran quantitat de cinemes des del Paral·lel a la Rambla.
09/07/2020
Anys enrere, amb un amic escultor al que havia convidat a fer una intervenció a prop d’un edifici públic que jo estava projectant, compartíem punts de vista sobre les respectives disciplines de treball.
04/07/2020
El cinema, com la literatura, és un mirall de la vida i del món, per aquest motiu esdevé una font d’aprenentatge i un potent configurador de la memòria sentimental de cadascú, com ja ens va demostrar Giuseppe Tornatore a 'Cinema Paradiso' (1988).
18/06/2020
Cinquanta anys de cinema són moltes hores de projeccions i de màgics moments que poden resultar inoblidables, sublims per uns, alhora que detestables o insofribles per a altres.
10/06/2020
Estic assaborint un “DO Penedès” obsequi d’un bon amic, a canvi d’un favor que no mereixia recompensa, que agraeixo des del primer tast.
04/06/2020
Passar algunes tardes de diumenge als cines del barri del Clot de Barcelona amb un entrepà a la mà per fer més lleugera la tarda i mentre es projectaven dues pel·lícules i un No-Do va ser l’inici d’una afició que ha perdurat en el temps.
19/02/2020
Mary Shelley. Una reflexió per als 50 anys de cineclub