Mira diferent
,
31/03/2015
Cinema

Pride

L'esperit "Full Monty" continua viu

Margaret Thatcher continua donant bons arguments al cinema britànic. Pride n'és l'exemple. Basada en una història real, relata la lluita dels miners contra el govern de Thatcher durant el 1984, quan el col·lectiu de gais i lesbianes va decidir donar suport a les protestes i recaptar fons per a les famílies dels treballadors. Tot i que el rebuig de la comunitat gal·lesa no va posar-los les coses fàcils, la convivència demostra que tenen molt més en comú del que es pensen.

El director d'aquesta enginyosa i càlida comèdia, Matthew Warchus, ens recorda que les grans amistats sempre acaben fent història. De rerefons, la denúncia que acaba demostrant que quan lluites contra un enemic molt més gran i molt més fort, tota ajuda és benvinguda. Fins i tot, d'aquells a qui mai havies pensat unir-te.

Espectaculars interpretacions de Billy Nighy, Imelda Stauton i Paddy Considine, tres tresors britànics dignes d'un monument a Trafalgar Square. Tampoc es queden enrere les interpretacions de Ben Schnetzer o Dominic West (sí, el James McNulty de "The Wire"). Perfecta combinació per una història de purpurina i carbó. Nominada als Globus d'Or com a millor pel·lícula i premis BAFTA el millor debut d'escriptor, director o productor britànic. 

Dijous 2 d'abril a les 20:15h. Sala Zazie (VO)

Divendres 3 d'abril a les 22:15h. Sala Zazie (VO)

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

'La gran il·lusió', per Josep Arnan
11/02/2020
'La gran il·lusió'.
Llegir més
'Res a veure amb la nostàlgia', per Roderic Villalba
04/02/2020
Del 67 al 76, a Montblanc, les tardes de diumenge eren tardes de cinema. Del 77 al 80, estudiant a Tarragona, descobreixo el cinema d’art i assaig. La dècada dels 80, a Madrid i a Barcelona em retrobo amb el cinema.
Llegir més
'La simbiosi entre un cineclub i el seu públic', per Lídia Oñate
31/01/2020
De la mateixa forma que un artista es deu al seu públic, una sala de cinema es deu als seus espectadors. La simbiosi que s’estableix entre ambdós és essencial per a la supervivència de qualsevol cineclub.
Llegir més
'We’ll always have Paris', per Fina Corredor
16/01/2020
Penso París i recordo la màquina de 16mm i el seu ronroneig, un 8 de març, projectant "Paris was a woman" a Cal Bolet.
Llegir més
'El cinema que remou', per Gemma Urgell
31/12/2019
"Facis el que facis estima-ho, com estimaves la cabina del Paradiso quan eres nen” Alfredo a Toto a 'Cinema Paradiso' (Giuseppe Tornatore, 1988)
Llegir més
'Primer amor', per Sílvia Amigó
22/12/2019
userci saremo trovati là dove vita e morte hanno una sosta Attilio Bertolucci
Llegir més
'La finestra indiscreta', per Jordi Romeu
15/12/2019
El cinema és la finestra indiscreta a través de la qual, talment com James Stewart al film de Hitchcock, l’espectador treu el nas per mirar/veure un determinat reflex del món del qual forma part.
Llegir més