,
14/11/2019
Cinema
Fotograma de 'Él séptimo sello'

'Què hauria estat de la nostra vida sense el cine?', per Jordi Llavina

De vegades, quan em sento particularment enyorós, em pregunto què hauria estat de la nostra vida sense el cine. La pregunta es podria fer extensible a qualsevol altra forma d’art: ¿què hauria estat de la nostra vida sense la literatura?, per exemple. ¿Sense la poesia? La de vostès, no ho sé. La meva, un absurd. Una vida, en realitat, que no sé si pagaria gaire la pena de ser viscuda. O sense l’art: sense la pintura, sense la música. ¿És concebible una existència humana sense la música?

Recordo quan, a l’Escola Intermunicipal del Penedès, ara fa trenta-cinc anys, i gràcies a una empresa anomenada Drac màgic que distribuïa pel·lícules a instituts i escoles, vaig veure 'El séptimo sello', d’Ingmar Bergman. En vaig quedar impressionat. Diria que el blanc i negre reforçava encara més la sensació de misteri d’aquella aventura tan radical del cavaller davant la mort. No l’he tornada a veure: potser perquè en aquesta pel·lícula, més que en cap altra que hagi vist mai, m’ha fet por enfrontar-me al record. Però, en la meva memòria, tots dos personatges continuen jugant una partida d’escacs —es continuen jugant, de fet, la vida del mortal— davant un escenari de penya-segats i núvols foscos de tempesta. Un quadre, en definitiva, d’una suggestió plena, magnífica.

No soc un cinèfil de pedra picada. En conec força, de cinèfils de pedra picada, i els envejo la capacitat de relacionar històries i directors, actrius i escenes, i, encara més, la seva pròvida memòria. No soc, ni de bon tros, una enciclopèdia del setè art. Però el cine m’ha fet molt més feliç. L’enorme cambra fosca d’una sala ja ens predisposa a viure la vida durant una hora i mitja amb una intensitat del tot recollida, que és com a mi m’agrada viure l’existència: és a dir, de portes endins, no pas al revés. I llavors, els llums apagats, la butaca còmoda que t’acull, comences a participar de la història dels personatges. Mira, aquell actor francès que tant admiro: Jean-Louis Trintignant. Aquí fa de jovenet que està convençut que ben aviat trobarà la dona de la seva vida: ha de ser rossa, ha de voler casar-se per l’Església, ha de tenir clar que la vida d’una parella passa indefectiblement per emmainadar- se. Allà, en canvi, fa de jutge retirat que —ai, las!—espia les converses dels seus veïns. I en aquella tercera cinta fa el paper d’un home vell que no pot comportar veure com la seva dona, el gran amor de la seva existència, perd el senderi per mor de l’Alzheimer i, per això, decideix de perpetrar un crim per amor.
El cine, sí, m’ha fet més feliç. I vull creure que una mica més savi.

Jordi Llavina
Escriptor i poeta

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

08/06/2017
Venim amb una programació marcada, com és habitual, per la seva varietat.
01/06/2017
La selecció de pel·lícules d'aquesta setmana presenta varietat, talent, reflexió i humor i ens fa viatjar de l'ex Iugoslàvia a Colòmbia passant per Argentina i la capital de França. Tot això és el que us hem preparat:
25/05/2017
Cineclub Vilafranca és una de les seus del festival Docs Barcelona a Vilafranca.
18/05/2017
El Tour d'A continua a la Sala Zazie de Cineclub Vilafranca amb les darreres propostes: 'La región salvaje' i 'Estiu 1993' són dues grans pel·lícules que han recollit molt bones crítiques i reaccions per part dels espectadors.
12/05/2017
Com ja és habitual, a la graella del festival hi trobarem des dels films més destacats de l’any i obres imprescindibles que han triomfat als festivals internacionals, fins a les millors òperes primes, passant per una important representació del ci
04/05/2017
Venim carregats d'històries que teníem moltes ganes de portar al Penedès. Comencem amb 'Una historia de locos', una profunda reflexió sobre el que suposa la lluita armada amb la massacre dels armenis com a rerefons i una víctima poc convencional.
28/04/2017
Aquesta setmana tenim a la Sala Zazie dos títols absolutament imprescindibles.