,
06/04/2018
Cinema
Imatge promocional de Recuerdos desde Fukushima

Recuerdos desde Fukushima i tot el que us hem preparat

Avui comencem parlant-vos de 'Recuerdos desde Fukushima', on la directora alemanya Doris Dörrie, amb recursos com el blanc i negre, fa un homenatge a la mítica pel·lícula franco-japonesa Hiroshima mon amour (1959). Al llarg d’aquest viatge vital, les dues protagonistes tan diferents; una activista alemanya de Clowns4Help en hores baixes, i l’última geisha de Fukushima, hauran d’alliberar-se dels fantasmes del passat i aprendre a desfer-se dels seus propis complexes, culpes i l’enorme pes dels records. Aquest dijous la vam projectar i va agradar moltíssim.

Aquest cap de setmana tenim 'Cosas de la edad', la darrera pel·lícula de Guillaume Canet. I ja la setmana vinent us portarem a la Zazie 'En la playa de noche' i 'El viaje de sus vidas'. Aquí van tots els detalls.

Recuerdos desde Fukushima
El blanc i el negre d’un desastre històri
c
Dijous 5 d’abril, a les 20:15h (V.O.S.)
Divendres 6 d’abril, a les 21:45 (V.O.S.)

Titol original: Grüße aus Fukushima
Direcció i guió: Doris Dörrie.
Intèrprets: Rosalie Thomass, Kaori Momoi, Moshe Cohen, Nami Kamata, Aya Irizuki, Thomas Lettow i Honsho Hayasaka.
Drama. ALEMANYA, 2016, 104’. Projecció en V.O. (alemany, japonès) subtitulada. No recomanada per a menors de 7 anys.

Recuerdos desde Fukushima (Grüße aus Fukushima) és la memòria de la població nipona arrasada pel terratrèmol i posteriorment, per un dels pitjors accidents nuclears de la història a l’any 2011. La directora alemanya Doris Dörrie, amb recursos com el blanc i negre, fa un homenatge a la mítica pel·lícula franco-japonesa Hiroshima mon amour (1959), d’Alain Resnais. De fet, al títol de distribució internacional només canvia el nom de la població. La seva transcendència es veu alleugerida per constants pinzellades d’ironia i bon humor. L’absència de color accentua la càrrega dramàtica i li dóna un gran poder metafòric. Al llarg d’aquest viatge vital, les dues protagonistes tan diferents; una activista alemanya de Clowns4Help en hores baixes, i l’última geisha de Fukushima, hauran d’alliberar-se dels fantasmes del passat i aprendre a desfer-se dels seus propis complexes, culpes i l’enorme pes dels records.

Cosas de la edad
Com perdre el nord o la immaduresa a la pròpia pell

Divendres 6 d’abril, a les 19:30h (V.O.S.)
Dissabte 7 d’abril, a les 20h
Diumenge 8 d’abril, a les 19h
Dimecres 11 d’abril, a les 20:15h

Títol original: Rock’n Roll
Direcció: Guillaume Canet.
Guió: Guillaume Canet, Philippe Lefebvre i Rodolphe Lauga.
Intèrprets: Guillaume Canet, Marion Cotillard, Philippe Lefebvre, Gilles Lellouche, Camille Rowe, Kev Adams i Ben Foster.
Comèdia. FRANÇA, 2017. 122’. Projecció en V.O. (francès) subtitulada i en versió doblada. No recomanada per a menors de 12 anys.

Guillaume Canet amb 43 anys, dirigeix i protagonitza aquesta comèdia sobre la crisi dels 40 i l’acceptació del pas dels anys en la carrera d’actor. Autoparòdia de les seves pròpies vides, Canet i Cotillard són parella a la vida real i el guionista, junt amb altres actors del repartiment, també s’interpreten a ells mateixos. Rock’n Roll ens relata satíricament com pot ser de difícil el pas a la maduresa en el món de la fama. No dubta en mostrar-nos aquests complicats moments de forma delirant i sense complexes, ni pietat. Canet fa sevir l’humor per dir-nos que no s’enfonsa i que vol continuar lluitant per mantenir-se jove per fora i per dins, malgrat l’opinió de familiars i amics. Aquesta pel·lícula ens ofereix a més, l’oportunitat de veure la darrera col·laboració com actor de la -malauradament- desapareguda gran estrella de la música i el cinema francès, Johnny Hallyday.

En la playa sola de noche
Després d’un amor impossible

Dijous 12 d’abril, a les 20:15h (V.O.S.)
Divendres 13 d’abril, a les 21:45 (V.O.S.)

Títol original: Bamui Haebyun-eoseo Honja
Direcció i guió: Hong Sang-soo.
Intèrprets: Kim Min-hee, Seo Young-Hwa, Jae-yeong Jeong i Seong-kun Mun.
Drama romàntic. COREA DEL SUD, 2017. 101’. Projecció V.O. (coreà) subtitulada. No recomanada per a menors de 7 anys.

Younghee, actriu de professió, passa per un moment a la seva vida en el que tot li és indiferent. La causa és la relació impossible que manté amb un home, director de cinema, que és casat. La meditació íntima i profunda la fa emprendre un viatge a Hamburg però la distància física no resulta ser el remei per l’oblit i decideix tornar a Corea per encarar la realitat. El film amb trets autobiogràfics, -doncs a la vida real, el director va trencar el seu matrimoni al descobrir-se la relació que mantenia amb la protagonista i causant un escàndol en el seu país-, ha estat guanyador de l’Ós de Plata a la Millor Actriu a la Berlinale 2018.

El viaje de sus vidas
Sutherland i Mirren viatgen en caravana

Divendres 13 d’abril, a les 19:30h (V.O.S.)
Dissabte 14 d’abril, a les 20h
Diumenge 15 d’abril, a les 19h
Dimecres 18 d’abril, a les 20:15h

Títol original: The Leisure Seeker
Direcció: Paolo Virzì.
Guió: Stephen Amidon (Novel·la: Michael Zadoorian).
Intèrprets: Helen Mirren, Donald Sutherland, Kirsty Mitchell, Robert Walker Blanchaud i Joshua Mikel.
Drama. Road movie. ITÀLIA, 2017. 112’. Projecció en V.O. (italià) subtitulada i en versió doblada. No recomanada per a menors de 7 anys.

Helen Mirren, nominada al Globus d’Or per aquest paper, i Donald Sutherland protagonitzen El viaje de sus vidas. Una parella madura que emprèn un viatge en caravana pels Estats Units, fugint dels metges i dels fills que els atabalen i cuiden de manera excessiva. En una ruta d’aquestes característiques hi ha temps d’alegria, d’angoixa, d’altruisme… Es té temps de mirar-se el món des d’una altra perspectiva vital, de mirar endavant però també enrere. I de refer la percepció de la gent que tens a la vora. Al capdavall, un viatge de 4.000 km comença amb un cop de clau.

Ens veiem a la Sala Zazie! Més informació a www.cineclubvila.cat.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.