,
20/03/2015
Cinema

Sobre la marxa

 

La increïble història d'en Garrell, el "Tarzan d'Argelaguer"

"Sobre la marxa" ha estat una agradable sorpresa  a la cartellera, sovint massa plena de projectes tallats per un mateix patró. La història d'en Garrell és fascinant i la manera en què Jordi Morató ens l'explica queda a l'alçada d'aquest singular personatge.

En Garrell construeix boscos dins del bosc, ponts i cases penjants, una veritable selva on filma les seves pròpies pel·lícules de Tarzan. Així és com es protegeix del món exterior, que l'obliga a destruir i reconstruir contínuament les seves creacions. El nostre particular "Tarzan" no es guia per cap objectiu aparent. Ell va fent... sobre la marxa. I sobre la marxa acaba construint un món paral·lel a tot allò que detesta.

Fins i tot la historiadora d'art nordamericana Jo Farb considera "Garrell" el creador d'art brut-art creat fora dels límits de la cultura oficial- més indomable del món. 

El resultat és una proposta inusual, el retrat d'un personatge inoblidable que va subjugar el públic del festival de Rotterdam i s'ha emportat una llarguíssima ovació en tots els festivals per on ha passat. 

Dissabte 21 de març, 18:00h. Sala Zazie

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

29/07/2020
A la Barcelona de finals dels 50 hi havia una gran quantitat de cinemes des del Paral·lel a la Rambla.
09/07/2020
Anys enrere, amb un amic escultor al que havia convidat a fer una intervenció a prop d’un edifici públic que jo estava projectant, compartíem punts de vista sobre les respectives disciplines de treball.
04/07/2020
El cinema, com la literatura, és un mirall de la vida i del món, per aquest motiu esdevé una font d’aprenentatge i un potent configurador de la memòria sentimental de cadascú, com ja ens va demostrar Giuseppe Tornatore a 'Cinema Paradiso' (1988).
18/06/2020
Cinquanta anys de cinema són moltes hores de projeccions i de màgics moments que poden resultar inoblidables, sublims per uns, alhora que detestables o insofribles per a altres.
10/06/2020
Estic assaborint un “DO Penedès” obsequi d’un bon amic, a canvi d’un favor que no mereixia recompensa, que agraeixo des del primer tast.
04/06/2020
Passar algunes tardes de diumenge als cines del barri del Clot de Barcelona amb un entrepà a la mà per fer més lleugera la tarda i mentre es projectaven dues pel·lícules i un No-Do va ser l’inici d’una afició que ha perdurat en el temps.
19/02/2020
Mary Shelley. Una reflexió per als 50 anys de cineclub