,
20/03/2015
Cinema

Sobre la marxa

 

La increïble història d'en Garrell, el "Tarzan d'Argelaguer"

"Sobre la marxa" ha estat una agradable sorpresa  a la cartellera, sovint massa plena de projectes tallats per un mateix patró. La història d'en Garrell és fascinant i la manera en què Jordi Morató ens l'explica queda a l'alçada d'aquest singular personatge.

En Garrell construeix boscos dins del bosc, ponts i cases penjants, una veritable selva on filma les seves pròpies pel·lícules de Tarzan. Així és com es protegeix del món exterior, que l'obliga a destruir i reconstruir contínuament les seves creacions. El nostre particular "Tarzan" no es guia per cap objectiu aparent. Ell va fent... sobre la marxa. I sobre la marxa acaba construint un món paral·lel a tot allò que detesta.

Fins i tot la historiadora d'art nordamericana Jo Farb considera "Garrell" el creador d'art brut-art creat fora dels límits de la cultura oficial- més indomable del món. 

El resultat és una proposta inusual, el retrat d'un personatge inoblidable que va subjugar el públic del festival de Rotterdam i s'ha emportat una llarguíssima ovació en tots els festivals per on ha passat. 

Dissabte 21 de març, 18:00h. Sala Zazie

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.