Mira diferent
,
16/03/2015
Cinema

Timbuktú

Un crit a mig camí entre la desolació i l'esperança

A tots encara ens retrona a les orelles el brutal episodi a "Charlie Hebdo"... Ja fa temps que el gihadisme és notícia cada dia pels seus actes fanàtics, absurds i salvatges. Aquest moviment fonamentalista islàmic aplica la xaria amb màxima rigidesa: prohibeix tota manifestació lúdica, cantar, tocar qualsevol instrument, escoltar música, fumar i, fins i tot, jugar al futbol o mostrar les mans... De com aquesta intolerància afecta les dones ja no cal ni parlar-ne. 

Timbuktu mostra tot allò d'irracional que té l'integrisme islàmic i ho fa des d'aquesta ciutat maliana. La pel·lícula, dirigida pel maurità i musulmà Abderrahmane Sissako, proposa el laïcisme com a acte de resistència, en la mesura que la justícia, la llibertat i la igualtat no poden estar mai sotmeses a un acte de fe ni a cap déu, pertanyi aquest a la religió que es vulgui. En aquest cas es dissecciona el gihadisme amb cura però amb contundència, evidenciant  la darrera de les imperfeccions humanes. Un dels encerts del director és mantindre una distància prudent amb tot allò que resulta obvi i s'allunya de fer poesia amb les misèries dels personatges. Tot i això, la potència salvatge de les imatges acaba derivant en un relat contundent i lúcid. 

Guanyadora de 7 premis César, entre ells millor pel·lícula i millor director. Nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. 

Dijous 19 de març a les 20:15h. Sala Zazie
Divendres 20 de març a les 22:15h. Sala Zazie

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

'La gran il·lusió', per Josep Arnan
11/02/2020
'La gran il·lusió'.
Llegir més
'Res a veure amb la nostàlgia', per Roderic Villalba
04/02/2020
Del 67 al 76, a Montblanc, les tardes de diumenge eren tardes de cinema. Del 77 al 80, estudiant a Tarragona, descobreixo el cinema d’art i assaig. La dècada dels 80, a Madrid i a Barcelona em retrobo amb el cinema.
Llegir més
'La simbiosi entre un cineclub i el seu públic', per Lídia Oñate
31/01/2020
De la mateixa forma que un artista es deu al seu públic, una sala de cinema es deu als seus espectadors. La simbiosi que s’estableix entre ambdós és essencial per a la supervivència de qualsevol cineclub.
Llegir més
'We’ll always have Paris', per Fina Corredor
16/01/2020
Penso París i recordo la màquina de 16mm i el seu ronroneig, un 8 de març, projectant "Paris was a woman" a Cal Bolet.
Llegir més
'El cinema que remou', per Gemma Urgell
31/12/2019
"Facis el que facis estima-ho, com estimaves la cabina del Paradiso quan eres nen” Alfredo a Toto a 'Cinema Paradiso' (Giuseppe Tornatore, 1988)
Llegir més
'Primer amor', per Sílvia Amigó
22/12/2019
userci saremo trovati là dove vita e morte hanno una sosta Attilio Bertolucci
Llegir més
'La finestra indiscreta', per Jordi Romeu
15/12/2019
El cinema és la finestra indiscreta a través de la qual, talment com James Stewart al film de Hitchcock, l’espectador treu el nas per mirar/veure un determinat reflex del món del qual forma part.
Llegir més