,
16/03/2015
Cinema

Timbuktú

Un crit a mig camí entre la desolació i l'esperança

A tots encara ens retrona a les orelles el brutal episodi a "Charlie Hebdo"... Ja fa temps que el gihadisme és notícia cada dia pels seus actes fanàtics, absurds i salvatges. Aquest moviment fonamentalista islàmic aplica la xaria amb màxima rigidesa: prohibeix tota manifestació lúdica, cantar, tocar qualsevol instrument, escoltar música, fumar i, fins i tot, jugar al futbol o mostrar les mans... De com aquesta intolerància afecta les dones ja no cal ni parlar-ne. 

Timbuktu mostra tot allò d'irracional que té l'integrisme islàmic i ho fa des d'aquesta ciutat maliana. La pel·lícula, dirigida pel maurità i musulmà Abderrahmane Sissako, proposa el laïcisme com a acte de resistència, en la mesura que la justícia, la llibertat i la igualtat no poden estar mai sotmeses a un acte de fe ni a cap déu, pertanyi aquest a la religió que es vulgui. En aquest cas es dissecciona el gihadisme amb cura però amb contundència, evidenciant  la darrera de les imperfeccions humanes. Un dels encerts del director és mantindre una distància prudent amb tot allò que resulta obvi i s'allunya de fer poesia amb les misèries dels personatges. Tot i això, la potència salvatge de les imatges acaba derivant en un relat contundent i lúcid. 

Guanyadora de 7 premis César, entre ells millor pel·lícula i millor director. Nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. 

Dijous 19 de març a les 20:15h. Sala Zazie
Divendres 20 de març a les 22:15h. Sala Zazie

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

29/07/2020
A la Barcelona de finals dels 50 hi havia una gran quantitat de cinemes des del Paral·lel a la Rambla.
09/07/2020
Anys enrere, amb un amic escultor al que havia convidat a fer una intervenció a prop d’un edifici públic que jo estava projectant, compartíem punts de vista sobre les respectives disciplines de treball.
04/07/2020
El cinema, com la literatura, és un mirall de la vida i del món, per aquest motiu esdevé una font d’aprenentatge i un potent configurador de la memòria sentimental de cadascú, com ja ens va demostrar Giuseppe Tornatore a 'Cinema Paradiso' (1988).
18/06/2020
Cinquanta anys de cinema són moltes hores de projeccions i de màgics moments que poden resultar inoblidables, sublims per uns, alhora que detestables o insofribles per a altres.
10/06/2020
Estic assaborint un “DO Penedès” obsequi d’un bon amic, a canvi d’un favor que no mereixia recompensa, que agraeixo des del primer tast.
04/06/2020
Passar algunes tardes de diumenge als cines del barri del Clot de Barcelona amb un entrepà a la mà per fer més lleugera la tarda i mentre es projectaven dues pel·lícules i un No-Do va ser l’inici d’una afició que ha perdurat en el temps.
19/02/2020
Mary Shelley. Una reflexió per als 50 anys de cineclub