,
01/01/2016
Cinema
Ambient després de la sessió a la Festa dels padrins
Foto:
Manel Balaguer

Un 2016 farcit de bon cinema

Hem acomiadat l'any 2015 amb un acte que ens ha fet molta il·lusió organitzar. Com sabeu, Cine Club Vilafranca ofereix la possibilitat d'apadrinar les butaques de la Sala Zazie, centre neuràlgic de l'activitat de l'entitat. Com a agraïment a totes aquelles persones que han decidit finançar la Zazie, el passat dimecres 30 de desembre vam convidar els padrins a una sessió sorpresa. Hi vam projectar el documental 'Listen to me Marlon', una meravellosa peça que ens introdueix en l'essència del que va ser i encara significa l'actoràs Marlon Brando. Feu-li una ullada:

La festa va anar molt bé: va servir per trobar-nos, mirar bon cinema i comentar la pel·lícula i altres temes cinèfils que ens van passar pel cap.

També us recordem que, si voleu cinema per posar a la carta als reis, podeu regalar Cine Club Vilafranca. És molt fàcil i aquí us expliquem com fer-ho.

Ara tenim un any nou per endavant amb el repte de seguir programant el cinema que voleu veure i el que creiem que no us heu de perdre. En tenim moltes ganes i seguirem destinant els nostres esforços a fer-ho possible i a millorar en tot el que puguem.

De moment, torneu a tenir cita a la Zazie amb 'Palmeras en la nieve', la pel·lícula que podreu veure aquests dies a la nostra sala.

Palmeras en la nieve
Un amor prohibit en l'època de l'Espanya colonial

Divendres 1 de gener a les 19h.
Dissabte 2 de gener a les 17h. i 20h.
Diumenge 3 de gener a les 17h. i 20h.
Dimecres 6 de gener a les 19h.

Direcció: Fernando González Molina
Guió: Sergio G. Sánchez (basat en la novel·la de Luz Gabás)
Intèrprets: Mario Casas, Adriana Ugarte, Macarena García, Celso Bugallo, Laia Costa, Emilio Gutiérrez Caba, Berta Vázquez, Alain Hernández.
Drama/Romàntica Espanya, 2015. 163 minuts. Versió original en castellà

Clarence (Adriana Ugarte) descobreix per casualitat una carta que l'empeny a viatjar a l'illa de Bioko, una antiga colònia espanyola. Allà és on el seu pare, Jacobo (Alain Hernández), i el seu tiet Kilian (Mario Casas) van passar la seva joventut, entre plantacions de cacau. Enmig d'aquest exuberant territori, Clarence desenterra el secret familiar més ben guardat: un amor prohibit entre el seu tiet i una nadiua de l’illa. Adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de Luz Gabás, aquesta pel·lícula parla de l'amor i dels ponts entre dues generacions. També descriu aquest territori -antigament anomenat illa de Fernando Poo- als anys cinquanta, en plena escalada de violència. I com en el present és un territori ferit per anys d'inestabilitat, dictadures i falta de llibertats.

Salut i bon cinema! Ens veiem a la Zazie, també aquest 2016.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

11/02/2020
'La gran il·lusió'.
04/02/2020
Del 67 al 76, a Montblanc, les tardes de diumenge eren tardes de cinema. Del 77 al 80, estudiant a Tarragona, descobreixo el cinema d’art i assaig. La dècada dels 80, a Madrid i a Barcelona em retrobo amb el cinema.
31/01/2020
De la mateixa forma que un artista es deu al seu públic, una sala de cinema es deu als seus espectadors. La simbiosi que s’estableix entre ambdós és essencial per a la supervivència de qualsevol cineclub.
16/01/2020
Penso París i recordo la màquina de 16mm i el seu ronroneig, un 8 de març, projectant "Paris was a woman" a Cal Bolet.
31/12/2019
"Facis el que facis estima-ho, com estimaves la cabina del Paradiso quan eres nen” Alfredo a Toto a 'Cinema Paradiso' (Giuseppe Tornatore, 1988)
22/12/2019
userci saremo trovati là dove vita e morte hanno una sosta Attilio Bertolucci
15/12/2019
El cinema és la finestra indiscreta a través de la qual, talment com James Stewart al film de Hitchcock, l’espectador treu el nas per mirar/veure un determinat reflex del món del qual forma part.