,
01/01/2016
Cinema
Ambient després de la sessió a la Festa dels padrins
Foto:
Manel Balaguer

Un 2016 farcit de bon cinema

Hem acomiadat l'any 2015 amb un acte que ens ha fet molta il·lusió organitzar. Com sabeu, Cine Club Vilafranca ofereix la possibilitat d'apadrinar les butaques de la Sala Zazie, centre neuràlgic de l'activitat de l'entitat. Com a agraïment a totes aquelles persones que han decidit finançar la Zazie, el passat dimecres 30 de desembre vam convidar els padrins a una sessió sorpresa. Hi vam projectar el documental 'Listen to me Marlon', una meravellosa peça que ens introdueix en l'essència del que va ser i encara significa l'actoràs Marlon Brando. Feu-li una ullada:

La festa va anar molt bé: va servir per trobar-nos, mirar bon cinema i comentar la pel·lícula i altres temes cinèfils que ens van passar pel cap.

També us recordem que, si voleu cinema per posar a la carta als reis, podeu regalar Cine Club Vilafranca. És molt fàcil i aquí us expliquem com fer-ho.

Ara tenim un any nou per endavant amb el repte de seguir programant el cinema que voleu veure i el que creiem que no us heu de perdre. En tenim moltes ganes i seguirem destinant els nostres esforços a fer-ho possible i a millorar en tot el que puguem.

De moment, torneu a tenir cita a la Zazie amb 'Palmeras en la nieve', la pel·lícula que podreu veure aquests dies a la nostra sala.

Palmeras en la nieve
Un amor prohibit en l'època de l'Espanya colonial

Divendres 1 de gener a les 19h.
Dissabte 2 de gener a les 17h. i 20h.
Diumenge 3 de gener a les 17h. i 20h.
Dimecres 6 de gener a les 19h.

Direcció: Fernando González Molina
Guió: Sergio G. Sánchez (basat en la novel·la de Luz Gabás)
Intèrprets: Mario Casas, Adriana Ugarte, Macarena García, Celso Bugallo, Laia Costa, Emilio Gutiérrez Caba, Berta Vázquez, Alain Hernández.
Drama/Romàntica Espanya, 2015. 163 minuts. Versió original en castellà

Clarence (Adriana Ugarte) descobreix per casualitat una carta que l'empeny a viatjar a l'illa de Bioko, una antiga colònia espanyola. Allà és on el seu pare, Jacobo (Alain Hernández), i el seu tiet Kilian (Mario Casas) van passar la seva joventut, entre plantacions de cacau. Enmig d'aquest exuberant territori, Clarence desenterra el secret familiar més ben guardat: un amor prohibit entre el seu tiet i una nadiua de l’illa. Adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de Luz Gabás, aquesta pel·lícula parla de l'amor i dels ponts entre dues generacions. També descriu aquest territori -antigament anomenat illa de Fernando Poo- als anys cinquanta, en plena escalada de violència. I com en el present és un territori ferit per anys d'inestabilitat, dictadures i falta de llibertats.

Salut i bon cinema! Ens veiem a la Zazie, també aquest 2016.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

29/07/2020
A la Barcelona de finals dels 50 hi havia una gran quantitat de cinemes des del Paral·lel a la Rambla.
09/07/2020
Anys enrere, amb un amic escultor al que havia convidat a fer una intervenció a prop d’un edifici públic que jo estava projectant, compartíem punts de vista sobre les respectives disciplines de treball.
04/07/2020
El cinema, com la literatura, és un mirall de la vida i del món, per aquest motiu esdevé una font d’aprenentatge i un potent configurador de la memòria sentimental de cadascú, com ja ens va demostrar Giuseppe Tornatore a 'Cinema Paradiso' (1988).
18/06/2020
Cinquanta anys de cinema són moltes hores de projeccions i de màgics moments que poden resultar inoblidables, sublims per uns, alhora que detestables o insofribles per a altres.
10/06/2020
Estic assaborint un “DO Penedès” obsequi d’un bon amic, a canvi d’un favor que no mereixia recompensa, que agraeixo des del primer tast.
04/06/2020
Passar algunes tardes de diumenge als cines del barri del Clot de Barcelona amb un entrepà a la mà per fer més lleugera la tarda i mentre es projectaven dues pel·lícules i un No-Do va ser l’inici d’una afició que ha perdurat en el temps.
19/02/2020
Mary Shelley. Una reflexió per als 50 anys de cineclub