,
12/04/2018
Cinema
'En la playa sola de noche'

Un abril de cinema variat

Tenim un abril cinematogràficament ben divers. De fet, ja hem començat el mes amb pel·lícules molt dispars i continuem així. Com que la diversitat sempre és enriquidora us animem a passar per la Sala Zazie els propers dies: hi tenim propostes molt interessants que detallem tot seguit.

En la playa sola de noche
Després d’un amor impossible

Dijous 12 d’abril, a les 20:15h (V.O.S.)
Divendres 13 d’abril, a les 21:45 (V.O.S.)

Títol original: Bamui Haebyun-eoseo Honja
Direcció i guió: Hong Sang-soo.
Intèrprets: Kim Min-hee, Seo Young-Hwa, Jae-yeong Jeong i Seong-kun Mun.
Drama romàntic. COREA DEL SUD, 2017. 101’. Projecció V.O. (coreà) subtitulada. No recomanada per a menors de 7 anys.

Younghee, actriu de professió, passa per un moment a la seva vida en el que tot li és indiferent. La causa és la relació impossible que manté amb un home, director de cinema, que és casat. La meditació íntima i profunda la fa emprendre un viatge a Hamburg però la distància física no resulta ser el remei per l’oblit i decideix tornar a Corea per encarar la realitat. El film amb trets autobiogràfics, -doncs a la vida real, el director va trencar el seu matrimoni al descobrir-se la relació que mantenia amb la protagonista i causant un escàndol en el seu país-, ha estat guanyador de l’Ós de Plata a la Millor Actriu a la Berlinale 2018.

El viaje de sus vidas
Sutherland i Mirren viatgen en caravana

Divendres 13 d’abril, a les 19:30h (V.O.S.)
Dissabte 14 d’abril, a les 20h
Diumenge 15 d’abril, a les 19h
Dimecres 18 d’abril, a les 20:15h

Títol original: The Leisure Seeker
Direcció: Paolo Virzì.
Guió: Stephen Amidon (Novel·la: Michael Zadoorian).
Intèrprets: Helen Mirren, Donald Sutherland, Kirsty Mitchell, Robert Walker Blanchaud i Joshua Mikel.
Drama. Road movie. ITÀLIA, 2017. 112’. Projecció en V.O. (italià) subtitulada i en versió doblada. No recomanada per a menors de 7 anys.

Helen Mirren, nominada al Globus d’Or per aquest paper, i Donald Sutherland protagonitzen El viaje de sus vidas. Una parella madura que emprèn un viatge en caravana pels Estats Units, fugint dels metges i dels fills que els atabalen i cuiden de manera excessiva. En una ruta d’aquestes característiques hi ha temps d’alegria, d’angoixa, d’altruisme… Es té temps de mirar-se el món des d’una altra perspectiva vital, de mirar endavant però també enrere. I de refer la percepció de la gent que tens a la vora. Al capdavall, un viatge de 4.000 km comença amb un cop de clau.

 

 

El autor
Com la realitat sempre supera la ficció

Dijous 19 d’abril, a les 20:15h
Divendres 20 d’abril, a les 21:45h

Títol original: El autor
Direcció: Manuel Martín Cuenca.
Guió: Manuel Martín Cuenca i Alejandro Hernández.
Intèrprets: Javier Gutiérrez, Antonio de la Torre, Adelfa Calvo, María León, Adriana Paz, Tenoch Huerta i Craig Stevenson.
Drama de suspens. ESPANYA, 2017. 112’. Projecció en V.O. (castellà).
No recomanada per a menors de 12 anys.

Retrat d’un perdedor que anhela l’èxit i s’oblida de ser autèntic, de ser ell mateix, en la seva obstinació per esdevenir un escriptor famós. En aquesta adaptació de la primera novel·la de Javier Cercas “El móvil”, serem testimonis de com l’Álvaro (Javier Gutiérrez) decideix separar-se de la seva dona (María León), doncs no pot suportar l’èxit d’aquesta en publicar el seu primer llibre i esdevenir un best-seller.

Manuel Martín, aconsegueix posar-nos dins la pantalla, ens sedueix i captiva amb girs inesperats i una sàvia barreja de drama i comèdia.

Magnífic treball dels actors reconegut amb dos Premis Goya (Millor Actor Principal per Gutiérrez i Millor Actriu Secundària per Adelfa Calvo). També va obtenir el Premi Fipresci al Toronto International Film Festival.

 

Una razón brillante
Sense la parla estem ben perduts a la vida

Divendres 20 d’abril, a les 19:30h (V.O.S.)
Dissabte 21 d’abril, a les 20h
Diumenge 22 d’abril, a les 19h
Dimecres 25 d’abril, a les 20:15h

Títol original: Le brio
Direcció: Yvan Attal.
Guió: Yvan Attal i Noé Debré.
Intèrprets: Daniel Auteuil, Camélia Jordana, Yasin Houicha i Jean-Philipe Puymartin.
Drama. FRANÇA, 2017. 95’. Projecció en V.O. (francès) subtitulada i en versió doblada.
No recomanada per a menors de 7 anys.

Neïla Salah és una jove dels afores de París que somia en ser advocada i es matricula a la Facultat de Dret més important de París. Ja, el primer dia té una topada dialèctica amb un professor cínic, arrogant, exigent i conflictiu. Obligats per la Universitat, prepararan junts un concurs de debat a nivell estatal.
Un cop superats els prejudicis inicials, tot serà possible. Dos mons paral·lels que, poc a poc, s’aproparan i confluiran en una relació esbojarrada, divertida i especial.
Cinema elegant que connecta amb models cinematogràfics de comèdia de guerra de sexes: el mite de Pigmalió, com a exemple. La dialèctica i l’oratòria que trobem a faltar tot sovint a hores d’ara, la trobareu al cinema.

Ens veiem a la Sala Zazie! Més informació a www.cineclubvila.cat.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.