,
11/05/2016
Cinema
Dolores Fonzi a 'Paulina'

Un menú per degustar de dalt a baix

Esperem que tingueu ganes de cinema aquesta setmana perquè hem preparat un menú del qual no n'hauríeu de deixar ni una sola engruna. Comencem amb la provocadora proposta argentina 'Paulina', que ens enfronta a la dicotomia entre la defensa dels ideals i la cruesa de la realitat. Seguim amb la comèdia revel·lació de la temporada, 'La noche que mi madre mató a mi padre', pretagonitzada per Belén Rueda i Eduard Fernández entre altres. També tenim Retroestrena amb un "peliculón" d'aquells que són imprescindibles: 'Los amantes de Montparnasse". I la setmana que ve no us perdeu (de debò, no us la perdeu, que és boníssima) 'Langosta', la darrera i sorprenent pel·lícula del realitzador grec Yorgos Lanthimos.

Paulina
Provocadora i intel.ligent reflexió sobre la lluita pels ideals

Dijous 12 de maig, 20:15h
Divendres 13 de maig, 21:15h Sala Zazie

Direcció: Santiago Mitre
Guió: Mariano Llinás, Santiago Mitre
Intèrprets: Dolores Fonzi, Oscar Martínez, Esteban Lamothe.
Drama social. Argentina, 2015. 103 min. Projecció en V.O. (castellà). No recomanada a menors de 16 anys.

A Paulina trobarem respostes contundents a preguntes incòmodes. Tot plegat de la mà d'una jove advocada que torna a la seva ciutat natal per dedicar-se a fer tasques socials. Enmig d'un escenari hostil, serà víctima d'una violació en grup per part dels seus alumnes. Una història valenta que proposa un cara a cara entre l'idealisme i la crua realitat. Un pla seqüència de vuit minuts obre la pel.lícula, amb la intenció de deixar clar que Paulina és un pols dialèctic entorn als límits del compromís i els ideals. L'actriu Dolores Fonzi (Gaudí a la millor actriu secundària per Truman) dóna veu i cos de manera remarcable a la protagonista d'aquesta història, premiada al Festival de Cannes i al de Sant Sebastià.

La noche que mi madre mató a mi padre
La comèdia revel·lació de la primavera

Divendres 13 de maig, 19h
Dissabte 14 de maig, 18h i 20h
Diumenge 15 de maig, 19h
Dimecres 18 de maig, 19h i 21:15h Sala Zazie

Direcció: Inés París
Guió: Inés París i Fernando Colomo
Intèrprets: Belén Rueda, Eduard Fernández, Diego Peretti, María Pujalte, Fele Martínez.
Comèdia. ESPANYA, 2016. 93'. Projecció en V.O. (espanyol). No recomanada a menors de 7 anys.

Isabel es debat entre la seva necessitat de sentir-se valorada professionalment com a actriu, les seves inseguretats, la seva por a envellir, la seva coqueteria i les seves contradiccions. Una nit Isabel és l'amfitriona d'un sopar molt especial: el seu marit, Ángel, que és guionista, i Susana, l'ex-dona d'Ángel i directora de cinema, volen convèncer l'actor argentí Diego Peretti perquè protagonitzi una pel·lícula. Però en un moment donat, passa una cosa inesperada que sorprèn tots i pertorba la vetllada. La directora madrilenya Inés París, especialista en comèdies interpretades per dones com A mi madre le gustan las mujeres, va guanyar el premi del públic al passat Festival de Màlaga amb aquesta pel·lícula, que situa els seus protagonistes en les posicions de sortida cap als Goya.

Los amantes de Montparnasse
Modigliani a la París bohèmia

Dimarts 17 de maig, 21.15h (V.O.S.) Sala Zazie

Direcció: Jacques Becker.
Guió: Jacques Becker i Henri Jeanson.
Intèrprets: Gérard Philipe, Lilli Palmer, Anouk Aimée, Lili Kedrova.
Drama. FRANÇA, 1958. 115'. Projecció en V.O. (francès) subtitulada.

Montparnasse, el barri bohemi de París, està ple d'artistes que aspiren a triomfar, encara que molt pocs ho aconsegueixen. El 1919 hi vivia el pintor italià Amedeo Modigliani, que arrossegava una miserable i tempestuosa existència, ja que el seu art no era comprès i el seu únic consol eren l'alcohol i les dones. Sempre malalt i borratxo, la seva vida es dividia entre una tavernera i una rica anglesa que li proporcionava opi i pagava les seves factures. Un matí, a l'acadèmia de dibuix, va conèixer Jeanne, una jove burgesa, de la qual es va enamorar immediatament. Decidit a emprendre una nova vida, li va proposar anar-se'n a viure junts.

Langosta
L’avantguarda grega no deixa de sorprendre

Dijous 19 de maig, 20:15h (V.O.S.)
Divendres 20 de maig, 21:15h (V.O.S.) Sala Zazie

Direcció: Yorgos Lanthimos
Guió: Efthymis Filippou i Yorgos Lanthimos
Intèrprets: Colin Farrell, Rachel Weisz, Olivia Colman, Léa Seydoux.
Comèdia negra. Grècia, 2015. 118 min. Projecció en V.O. (anglès) subtitulada. No recomanada a menors de 16 anys.

Coincidint amb els pitjors anys de la història recent de Grècia, una generació de cineastes grecs han posat el seu país en el centre de l’avantguarda europea amb un cinema que s’allunya de la realitat quotidiana per mostrar-nos una realitat distòpica on tot és possible. El director de Canino, Yorgos Lanthimos, dirigeix Langosta i ens transporta a un futur no llunyà on no està permès viure sense parella. Els solters de tot el món són detinguts i portats a un hotel esgarrifós. Allà, durant 45 dies, tindran l'última oportunitat per trobar una parella. Si no la troben en aquest lloc, seran transformats en l'animal que prèviament hagin triat. A David, que ha estat abandonat per la seva dona, no li queda altre remei que dirigir-se a aquest hotel on són confinats els solters. Però, encara que té clar que el seu animal triat és la llagosta, aconsegueix escapar i s'endinsa al bosc, on viu més gent com ell.

Ens veiem a la Zazie!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

29/07/2020
A la Barcelona de finals dels 50 hi havia una gran quantitat de cinemes des del Paral·lel a la Rambla.
09/07/2020
Anys enrere, amb un amic escultor al que havia convidat a fer una intervenció a prop d’un edifici públic que jo estava projectant, compartíem punts de vista sobre les respectives disciplines de treball.
04/07/2020
El cinema, com la literatura, és un mirall de la vida i del món, per aquest motiu esdevé una font d’aprenentatge i un potent configurador de la memòria sentimental de cadascú, com ja ens va demostrar Giuseppe Tornatore a 'Cinema Paradiso' (1988).
18/06/2020
Cinquanta anys de cinema són moltes hores de projeccions i de màgics moments que poden resultar inoblidables, sublims per uns, alhora que detestables o insofribles per a altres.
10/06/2020
Estic assaborint un “DO Penedès” obsequi d’un bon amic, a canvi d’un favor que no mereixia recompensa, que agraeixo des del primer tast.
04/06/2020
Passar algunes tardes de diumenge als cines del barri del Clot de Barcelona amb un entrepà a la mà per fer més lleugera la tarda i mentre es projectaven dues pel·lícules i un No-Do va ser l’inici d’una afició que ha perdurat en el temps.
19/02/2020
Mary Shelley. Una reflexió per als 50 anys de cineclub