,
11/05/2016
Cinema
Dolores Fonzi a 'Paulina'

Un menú per degustar de dalt a baix

Esperem que tingueu ganes de cinema aquesta setmana perquè hem preparat un menú del qual no n'hauríeu de deixar ni una sola engruna. Comencem amb la provocadora proposta argentina 'Paulina', que ens enfronta a la dicotomia entre la defensa dels ideals i la cruesa de la realitat. Seguim amb la comèdia revel·lació de la temporada, 'La noche que mi madre mató a mi padre', pretagonitzada per Belén Rueda i Eduard Fernández entre altres. També tenim Retroestrena amb un "peliculón" d'aquells que són imprescindibles: 'Los amantes de Montparnasse". I la setmana que ve no us perdeu (de debò, no us la perdeu, que és boníssima) 'Langosta', la darrera i sorprenent pel·lícula del realitzador grec Yorgos Lanthimos.

Paulina
Provocadora i intel.ligent reflexió sobre la lluita pels ideals

Dijous 12 de maig, 20:15h
Divendres 13 de maig, 21:15h Sala Zazie

Direcció: Santiago Mitre
Guió: Mariano Llinás, Santiago Mitre
Intèrprets: Dolores Fonzi, Oscar Martínez, Esteban Lamothe.
Drama social. Argentina, 2015. 103 min. Projecció en V.O. (castellà). No recomanada a menors de 16 anys.

A Paulina trobarem respostes contundents a preguntes incòmodes. Tot plegat de la mà d'una jove advocada que torna a la seva ciutat natal per dedicar-se a fer tasques socials. Enmig d'un escenari hostil, serà víctima d'una violació en grup per part dels seus alumnes. Una història valenta que proposa un cara a cara entre l'idealisme i la crua realitat. Un pla seqüència de vuit minuts obre la pel.lícula, amb la intenció de deixar clar que Paulina és un pols dialèctic entorn als límits del compromís i els ideals. L'actriu Dolores Fonzi (Gaudí a la millor actriu secundària per Truman) dóna veu i cos de manera remarcable a la protagonista d'aquesta història, premiada al Festival de Cannes i al de Sant Sebastià.

La noche que mi madre mató a mi padre
La comèdia revel·lació de la primavera

Divendres 13 de maig, 19h
Dissabte 14 de maig, 18h i 20h
Diumenge 15 de maig, 19h
Dimecres 18 de maig, 19h i 21:15h Sala Zazie

Direcció: Inés París
Guió: Inés París i Fernando Colomo
Intèrprets: Belén Rueda, Eduard Fernández, Diego Peretti, María Pujalte, Fele Martínez.
Comèdia. ESPANYA, 2016. 93'. Projecció en V.O. (espanyol). No recomanada a menors de 7 anys.

Isabel es debat entre la seva necessitat de sentir-se valorada professionalment com a actriu, les seves inseguretats, la seva por a envellir, la seva coqueteria i les seves contradiccions. Una nit Isabel és l'amfitriona d'un sopar molt especial: el seu marit, Ángel, que és guionista, i Susana, l'ex-dona d'Ángel i directora de cinema, volen convèncer l'actor argentí Diego Peretti perquè protagonitzi una pel·lícula. Però en un moment donat, passa una cosa inesperada que sorprèn tots i pertorba la vetllada. La directora madrilenya Inés París, especialista en comèdies interpretades per dones com A mi madre le gustan las mujeres, va guanyar el premi del públic al passat Festival de Màlaga amb aquesta pel·lícula, que situa els seus protagonistes en les posicions de sortida cap als Goya.

Los amantes de Montparnasse
Modigliani a la París bohèmia

Dimarts 17 de maig, 21.15h (V.O.S.) Sala Zazie

Direcció: Jacques Becker.
Guió: Jacques Becker i Henri Jeanson.
Intèrprets: Gérard Philipe, Lilli Palmer, Anouk Aimée, Lili Kedrova.
Drama. FRANÇA, 1958. 115'. Projecció en V.O. (francès) subtitulada.

Montparnasse, el barri bohemi de París, està ple d'artistes que aspiren a triomfar, encara que molt pocs ho aconsegueixen. El 1919 hi vivia el pintor italià Amedeo Modigliani, que arrossegava una miserable i tempestuosa existència, ja que el seu art no era comprès i el seu únic consol eren l'alcohol i les dones. Sempre malalt i borratxo, la seva vida es dividia entre una tavernera i una rica anglesa que li proporcionava opi i pagava les seves factures. Un matí, a l'acadèmia de dibuix, va conèixer Jeanne, una jove burgesa, de la qual es va enamorar immediatament. Decidit a emprendre una nova vida, li va proposar anar-se'n a viure junts.

Langosta
L’avantguarda grega no deixa de sorprendre

Dijous 19 de maig, 20:15h (V.O.S.)
Divendres 20 de maig, 21:15h (V.O.S.) Sala Zazie

Direcció: Yorgos Lanthimos
Guió: Efthymis Filippou i Yorgos Lanthimos
Intèrprets: Colin Farrell, Rachel Weisz, Olivia Colman, Léa Seydoux.
Comèdia negra. Grècia, 2015. 118 min. Projecció en V.O. (anglès) subtitulada. No recomanada a menors de 16 anys.

Coincidint amb els pitjors anys de la història recent de Grècia, una generació de cineastes grecs han posat el seu país en el centre de l’avantguarda europea amb un cinema que s’allunya de la realitat quotidiana per mostrar-nos una realitat distòpica on tot és possible. El director de Canino, Yorgos Lanthimos, dirigeix Langosta i ens transporta a un futur no llunyà on no està permès viure sense parella. Els solters de tot el món són detinguts i portats a un hotel esgarrifós. Allà, durant 45 dies, tindran l'última oportunitat per trobar una parella. Si no la troben en aquest lloc, seran transformats en l'animal que prèviament hagin triat. A David, que ha estat abandonat per la seva dona, no li queda altre remei que dirigir-se a aquest hotel on són confinats els solters. Però, encara que té clar que el seu animal triat és la llagosta, aconsegueix escapar i s'endinsa al bosc, on viu més gent com ell.

Ens veiem a la Zazie!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.