Una nueva amiga

El François Ozon més atrevit i desacomplexat

Amb uns personatges atípics, François Ozon, acostumat a recórrer amb èxit la fina línia que separa la provocació del ridícul, retrata la relació entre una dona i el vidu de la seva millor amiga, la qual, abans de morir, li fa prometre que cuidarà del seu marit i el seu fill. Una sorpresa inesperada, per a la qual no està preparada, farà canviar la seva vida.

Una íntima i commovedora història de metamorfosi, de transformació, de travestisme... una fugida descarada de la moral on tenen cabuda noves formes de família i identitats sexuals.
Va ser presentada al darrer festival de Sant Sebastià, i nominada a dos premis César: millor actor i millor vestuari.

Dijous 11 de juny a les 20:15h. Sala Zazie
Divendres 12 de juny a les 22.15h. Sala Zazie

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

'Cinema i Paradís, el cinema de la infància', per Toni Llovet Brugué

29/07/2020

A la Barcelona de finals dels 50 hi havia una gran quantitat de cinemes des del Paral·lel a la Rambla.

Llegir més

'Navegar sota els estels', per Manel Somoza

09/07/2020

Anys enrere, amb un amic escultor al que havia convidat a fer una intervenció a prop d’un edifici públic que jo estava projectant, compartíem punts de vista sobre les respectives disciplines de treball.

Llegir més

'Fotogrames de records', per Jaume Ferrer i Puig

04/07/2020

El cinema, com la literatura, és un mirall de la vida i del món, per aquest motiu esdevé una font d’aprenentatge i un potent configurador de la memòria sentimental de cadascú, com ja ens va demostrar Giuseppe Tornatore a 'Cinema Paradiso' (1988).

Llegir més

'Els actors, estrelles del nostre privat firmament…', per Jordi Mestre

18/06/2020

Cinquanta anys de cinema són moltes hores de projeccions i de màgics moments que poden resultar inoblidables, sublims per uns, alhora que detestables o insofribles per a altres.

Llegir més

'El cinema, com el vi. Jo sóc Espàrtac!', per Joan Beumala

10/06/2020

Estic assaborint un “DO Penedès” obsequi d’un bon amic, a canvi d’un favor que no mereixia recompensa, que agraeixo des del primer tast.

Llegir més

'Imatges de la dona en el cinema clàssic', per Rosa Colet

04/06/2020

Passar algunes tardes de diumenge als cines del barri del Clot de Barcelona amb un entrepà a la mà per fer més lleugera la tarda i mentre es projectaven dues pel·lícules i un No-Do va ser l’inici d’una afició que ha perdurat en el temps.

Llegir més