,
26/01/2017
Cinema
Imatge de 'Las inocentes'

Una selecció dura però imprescindible

Les pel·lícules que proposem pels propers dies no són precisament d'aquelles per sortir del cine amb un somriure d'orella a orella. El cine també ens explica històries tristes, dures, indignants... I ens ajuda a reflexionar sobre vides que no hem viscut. Aquests són els títols que podreu veure a la Zazie.

Las inocentes
La raó i la fe es donen la mà

Dijous 26 de gener, 20:15h
Divendres 27 de gener, 21:15h

Títol original: Les Innocentes
Direcció: Anne Fontaine. Guió: Sabrina B. Karine, Pascal Bonitzer, Anne Fontaine, Alice Vial.
Intèrprets: Joanna Kulig, Lou de Laâge, Agata Buzek, Agata Kulesza, Anna Próchniak.
Drama. FRANÇA, 2016. 100’. Projecció en V.O. (francès) subtitulada.

Inspirada en una història real, “Las Inocentes” van ser unes monges catòliques violades per l’exèrcit rus. Agost del 1945, al monestir on unes religioses practiquen el seu ofici, resar, arriba una jove metgessa d’educació comunista enviada per la Creu Roja per garantir la repatriació dels ferits francesos a la frontera entre Alemanya i Polònia. És ella qui descobreix que una de les monges està embarassada però no és l’únic cas, moltes d’elles ho estan. Les creences que totes les parts defensen com si fossin ciència s’hauran d’enfrontar a la realitat.

Solo el fin del mundo
La necessitat de sentir-se acceptat pels nostres

Dissabte 28 de gener, 20h
Diumenge 29 de gener, 19h
Dimecres 1 de febrer, 20:15h

Direcció i guió: Xavier Dolan.
Intèrprets: Léa Seydoux, Nathalie Baye, Gaspard Ulliel, Vincent Cassel, Marion Cotillard.
Drama. CANADÀ. 2016. 95’. Projecció en versió doblada.

Louis (Gaspard Ulliel) torna a la casa familiar després de dotze anys amb la notícia de la seva imminent mort. Durant l’absència gairebé no ha tingut contacte amb la família. El retrobament no serà senzill: La mare (Nathalie Baye) i el germà (Vincent Cassel) no han canviat, quasi no coneix la seva germana petita (Léa Seydoux) i haurà d’enfrontar-se als silencis i les mentides que tots van fer servir per amagar la veritat que tant els fereix.
L’aclamat i jove director canadenc Xavier Dolan, de 27 anys, ens revelarà les causes de l’allunyament del fill pròdig amb enfrontaments creuats entre els membres de la família. Les escenes, rodades majoritàriament en primer pla, aconsegueixen un clima d’incomunicació que sols el destensa la relació que el sentenciat a mort manté amb un nou membre de la família amb el qual establirà una relació de molta col·laboració: la seva cunyada Catherine (Marion Cotillard).

El hijo de Joseph
Un pessebre modern

Dijous 2 de febrer, 20:15h
Divendres 3 de febrer, 21:15h

Títol original: Le Fils de Joseph
Direcció i guió: Eugène Green.
Intèrprets: Victor Ezenfis, Natacha Régnier, Fabrizio Rongione, Mathieu Amalric, María de Medeiros.
Drama / Comèdia. FRANÇA. 2016. 115’. Projecció en V.O. (francès) subtitulada.

Vincent ha crescut sense saber qui és el seu pare pel desig de la seva amorosa mare. L’adolescència l’ha tornat curiós i quan descobreix qui és el seu progenitor, un editor cínic i egoista, es vol venjar per tot i de tots. Joseph, un tiet marginat per la família, donarà una lliçó que trastocarà els plans del noi i ensenyarà a tot el seu voltant una altra manera de veure la vida. En un marc absolutament contemporani, el director reviu la paràbola bíblica del sacrifici d’Isaac, potser canviant de víctima i de botxí, i fa una relectura de la Nativitat adaptada als nostres temps.

Ens veiem a la Zazie!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.