Jump to navigation
Juan García Targa és arqueòleg del Servei de Patrimoni Arqueològic Local de la Diputació de Barcelona i fa de guia a les visites gratuïtes que acull cada dissabte i diumenge Darró.
- D’on sorgeix el terme Darró o Adarró? Darró prové de la llengua indoeuropea, grup ètnic que arriba a Europa cap al 1.200 aC, que es barreja amb la població autòctona d’Ibèria, i donà fruit a la llengua ibèrica. El topònim “darró” fa referència a dos elements geogràfics: un “petit turó”, el de Sant Gervasi, i “aigua en moviment”, en relació als aiguamolls que hi havia a la zona del jaciment arqueològic vilanoví. La platja de Vilanova té avui gespa perquè sota hi ha aigua potable en bona part del passeig de Ribes Roges.
- Quins són els primers indicis de poblat en aquest indret? L’ocupació més antiga data del V aC al turó de Sant Gervasi, ja que era on no hi havia aiguamolls. És on s’han trobat ceràmiques de disseny grec, pel que sabem que els ibers de Darró comerciaven amb els grecs. Encara avui, cada cop que es fan obres al voltant del Xalet del Nin apareixen restes. A mesura que els aiguamolls es van anar assecant amb el pas del temps, el poblat es va anar assentant a la vessant més propera a la costa. Al segle IV aC, doncs, els ibers cossetans ja ocupaven la zona de l’actual jaciment, ja que és una zona ideal: amb riu amb aigua potable, un petit delta, un port natural, camps de conreu, un turó per a la defensa i, això sí, un enemic molt molest, els mosquits!
- Quins estris us heu trobat a les restes arqueològiques? El passeig de Ribes Roges deu el seu nom a les argiles vermelloses que s’hi troben. El 99,9% de troballes són de ceràmica. Decantaven la terra del turó, per retirar-ne les impureses, i un cop neta, barrejaven palla i aigua per crear les peces ceràmiques. De fet, hem trobat àmfores fetes d’aquesta argila que imitaven les provinents d’Eivissa. Creiem que aquestes àmfores contenien vi de Darró però simulaven les eivissenques, pel prestigi que tenia el vi de l’illa. També han aparegut algunes eines de ferro, claus, aixades, pics, pales; restes òssies dels aliments i eines per l’agricultura, com pedres per moldre el gra.
- Quina era l’ocupació principal del poblat? Els cossetans de Darró vivien de la producció de ceràmica; del ferro; l’agricultura de la tríada mediterrània -cereals (blat, ordi, civada), vi i oli-; la ramaderia; la caça; la pesca i el comerç amb els grecs, els fenicis, els cartaginesos i els romans. La cultura ibèrica és menys coneguda que la romana però força sofisticada. Tenien religió politeista, escriptura, arquitectura, organització social, una mena de senats polítics, comerç… Els romans però, van conquerir l’assentament i cap al 50 aC es fundà la vil·la romana, que formava part de la colònia Tarraco i va ser abandonada a començaments de l’any 500 de l’època visigòtica. A mitjan del segle I aC, els ibers abandonen la vessant occidental del poblat - a la part tancada on es fan les visites, propietat de la Diputació de Barcelona- perquè els romans s’instal·len en una casa de camp a la vessant oriental, avui de propietat municipal. Amb mà d’obra esclava i assalariada, la masia romana va esdevenir un centre vitivinícola d’una família, que enterrava els seus difunts a l’altra zona.
- Com era el dia a dia de Darró? Avui sabem força dels assentaments ibers gràcies als escrits dels romans, que els hi agradava fardar dels pobles que conquerien i que tenien com a salvatges. Però desconeixem com es composaven els nuclis familiars. Podríem figurar-nos una població d’unes cinquanta famílies segons les cases i metres quadrats però no quants membres hi habitaven. Fer demografia en aquest període és complicat. I fent història ficció, podríem dir que aquests poblats tenien un capdill o capdilla, provinent de llinatges que es perpetuaven; un grup d’assessors a nivell polític, administratiu, religiós, militar…; un grup de comerciants que permetien els privilegis a l’elit; els camperols i suposem que hi hauria esclaus. De fet, un sistema no massa diferent al que hi ha avui. La tecnologia avui ha canviat, però les formes socials, en essència, no tant.
- Quins eren els conflictes més comuns? L’idiomàtic. Els cossetans comerciaven amb grecs, fenicis, romans… I la llengua era sovint una barrera. Però es feien entendre amb comerç mut: a través de signes i símbols, els comerciants es posaven d’acord amb la transacció dels productes que tenien al davant. Amb el temps, alguns van acabar aprenent idiomes. Serien els primers intèrprets. L’altre conflicte eren les èpoques de males collites, que les feien passar magres als habitants, que optaven per subsistir amb altres recursos que tenien a l’abast: la caça i la pesca.
- És un patrimoni poc conegut pels mateixos vilanovins/es? Les excavacions al jaciment es van iniciar a la dècada dels 50; més tard es va començar a fer pedagogia de preservació als 80. De les 2.400 persones que visiten Darró, la meitat són vilanovins i vilanovines; i pel 80% d’aquestes, és la primera vegada que el visiten. Des del 2015, l’Ajuntament ha posat en valor el poblat i organitza camps de treball a l’estiu, junt amb la Diputació de Barcelona. Llicenciades en arqueologia, en història de l’art i persones interessades en el patrimoni per excavar durant dues setmanes a l’any. A la campanya del 2018 van fer una troballa interessant: una ofrena romana, una gerra amb un ou de gallina dins que enterraven per demanar ajuda als avantpassats en la fertilitat de la terra i les dones. Hi té una inscripció en grec amb un nom, Stefanos. Desconeixem si era l’autor de la peça o el propietari.
