Els Casots: una excepcional finestra al Miocè

El jaciment paleontològic, situat a Subirats (Alt Penedès), ha permès documentar una vuitantena d’espècies d’animals de tota mena

Goretti Martínez

, 09/06/2026 - 12:01

Entorn

Els Casots és un dels jaciments paleontològics de principis del Miocè mitjà més importants d’Europa i l’any 1995 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Situat a Subirats, l’any passat va incorporar elements de museïtzació per fer la seva visita més completa, així com la rèplica de l’Ampelomeryx o bèstia de les vinyes, un remugant de la família dels paleomerícids del qual s’hi han trobat cranis sencers i esquelets parcials.

Aquest jaciment paleontològic ha permès de documentar una vuitantena d’espècies d’animals de tota mena i recuperar uns 6.000 fòssils. Gràcies a les troballes als Casots, s’han descrit dues espècies noves per a la ciència: l’Ampelomeryx i l’Eurolistriodon adelli -una mena de porc semblant a un senglar-. Dels Casots també prové la resta d’un cànid gegant extint que es considera l’exemplar més ben preservat del Miocè inferior trobat a Europa. La pròxima campanya d’excavacions als Casots tindrà lloc del 29 de juny al 13 de juliol i reunirà un equip internacional d’especialistes i estudiants. El primer cap de setmana de la campanya s’organitzaran jornades de portes obertes per conèixer de prop com treballen els paleontòlegs.

Isaac Casanovas és investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i explica que fa anys que hi treballen. "Des del 2018, a excepció de l'any de la covid, fem una campanya anual de quinze dies a l'estiu. La fem de només quinze dies perquè és un jaciment tan ric que, si no, trobaríem més fòssils dels que podem restaurar i estudiar. Organitzem les campanyes amb un equip internacional, amb estudiants nostres i col·legues que venen de fora, fins i tot de llocs tan llunyans com el Japó. Aquest any hi ha molts italians; gairebé podem dir que l'italià serà la llengua oficial de l'excavació”.

Sobre la riquesa del jaciment, Casanovas comenta com era el terreny fa milions d'anys. "El que cal perquè els ossos no es destrueixin un cop l'animal mor és que quedin enterrats ràpidament. Fa 16 milions d’anys, els Casots era un llac no gaire profund, però tenia zones de fang a la vora. És molt probable que molts animals que morien a prop o dins del llac quedessin enterrats de seguida. Per això, a vegades trobem animals sencers i en la mateixa posició en què van morir”relata. “Encara no entenem del tot —crec que ho farem en el futur— per què es conserven tants animals aquí; pot ser que, en els moments en què el llac estava més baix, molts hi anessin a beure i es quedessin atrapats al fang. Ho hem d'estudiar” afegeix.

Un grup visitant el jaciment | Foto: Ajuntament de Subirats
El jaciment celebra visites guiades cada segon dissabte de mes a les 11h, així com visites concertades per a grups i escoles
Almudena Yagüe, conservadora i restauradora de fòssils a l'Institut Català de Paleontologia, és l’encarregada de conduir les visites al jaciment. “El jaciment és, definitivament, una finestra excepcional al Miocè mitjà. Parlem d'un període en el qual la comarca del Penedès tenia un paisatge tropical molt diferent del que coneixem avui dia, un fet que trobo fascinant. Fa uns 16 milions d'anys, tota la conca del Vallès-Penedès estava plena de llacs, pantans i boscos molt humits. Hi vivien cocodrils, tortugues gegants i grans mamífers, sota un clima completament diferent de l'actual” afirma.

Yagüe explica la complexitat d’extreure i restaurar els fòssils. “Excavar en aquest jaciment és un procés extremadament delicat. Els fòssils sovint apareixen superposats, de manera molt similar a les peces d'un joc de micado. Treballem amb eines molt petites i és com anar excavant capes de fòssils molt finetes, col·locades l'una sobre de l'altra. El jaciment té un valor enorme, però la realitat de les peces és molt diferent de la fisonomia que la gent s'acostuma a imaginar”.

Referent a la resposta per part dels visitants, la conservadora ho té clar. “La gent al·lucina! De bon començament els costa una mica imaginar que en aquest mateix lloc hi havia un mar, llacs i un clima tropical. Però quan comencen a veure les rèpliques dels fòssils originals que hem preparat al laboratori, entren en context i reconstrueixen l'ambient que hi havia” relata. “Considero que és una manera superespecial de conèixer la nostra història i de fer valdre el patrimoni paleontològic de la comarca. Des que es van reactivar les excavacions l'any 2018, s'està fent una feina fantàstica al jaciment i cada vegada el coneix més gent” conclou.