Jump to navigation
Estem en plena era del running. Cada cop veiem més persones corrent pels nostres carrers i muntanyes. Però de la mateixa manera que cada cop hi ha més persones que han abandonat l'asfalt pels camins, aquests darrers temps també trobem el cas de persones que han començat a fer esport acompanyats pel seu gos. Aplicant la tradició del mushing a la nostra realitat arriben els canicros; una cursa de muntanya en què la persona i el seu gos competeixen com un sol atleta.
Parlem amb el vilanoví Andreu Dichós, l'impulsor de la primera edició del Canicros de Canyelles, que té lloc aquest diumenge 12 de gener a partir de les deu del matí. Serà una cursa de 7 quilòmetres que recorrerà camins, pistes i corriols dels voltants d'aquesta localitat del Garraf.
-D'on vénen els canicross? -Aquesta modalitat va arribar a Europa ara fa uns 15 anys. Fa deu anys que tenim competicions oficials al nostre país i cada cop hi ha més competicions i participants. Ens trobem en ple inici del boom d'aquest esport.
-Es tracta d'adaptar el mushing a zones del món sense neu? De fet, el mushing no només es practica sobre la neu; també té la seva versió en rodes. Em el cas del canicros, no hi ha vehicles pel mig. Només intervenen la persona que corre i el gos. Actualment, els canicros estan sota el paraigua de la Federació d'Esports d'Hivern. És previsible que amb el temps tot plegat quedi més ben regulat.
-Quins gossos poden córrer un canicros? -A nivell popular, qualsevol gos pot córrer. Una altra cosa són els federats, que participen amb unes races concretes de gos, que són les que tenen més condicions per ser competitius. Però qualsevol persona amb un gos que estigui bé de salut i acostumat a córrer, pot provar-ho. Hi ha esportistes federats i populars, però totes les proves són open.
-S'exigeix molt als animals? -Als canicros el benestar dels animals és el primer que es té en compte. Es prenen moltes mesures per protegir els gossos. Per competir, han de tenir com a mínim un any (en breu es fixarà també una edat màxima), han de ser sempre animals amb xip, vacunats... I abans de les sortides, l'organització sempre sotmet els gossos a una revisió veterinària molt estricta. Si es detecta qualsevol lesió o problema, no es permet que prengui la sortida. El reglament també està molt pensat per protegir els gossos. Per exemple, mai no podem anar per davant del gos. L'arnés que porten els gossos també evita estrebades i afavoreix que estiri repartint l'esforç des de diferents punts del cos. Un altre factor a tenir en compte és que la relació entre els atletes i els gossos en aquest esport sempre és molt forta. Són una manera de fer més activitats conjuntament amb ell.
-Hi ha proves de llarga durada? -Actualment els quilometratges estan limitats entre els 5 i els 12 quilòmetres. Són distàncies que mai no posen al límit la resistència de l'animal. També es fixen unes limitacions de temperatura màxima per poder disputar un canicros. A ple estiu no n'hi ha mai.
-Quines són les races de gos més adequades per practicar el canicros? -Els ideals són algunes races caçadores, com el d'Aran, els Brag, els Pointer, els Huskys siberians, barreges d'alguns d'aquests... Cadascun té les seves particularitats. Per exemple, els gossos de caça surten a donar-ho tot des del principi, però tenen el perill d'haver d'afluixar al final. Els Huskys no són tan explosius, però saben regular molt bé l'esforç. No és que uns siguin millors que els altres, sinó que s'adeqüen a estratègies diferents.
-Pot passar que un dia el gos no vulgui córrer? -I tant. Són com les persones. Pot ser que un dia no tingui ganes de córrer o no estigui centrat. Si passa això, doncs a esperar una nova prova. Gos i persona formem un sol equip.
-Quin tant per cent d'importància té el gos en relació al corredor humà? -Els dos formem un sol equip. Hem d'arribar tots dos a meta i el gos és qui acaba sent determinant. De fet, en molts casos fins i tot permet que el corredor assoleixi un ritme que en solitari no l'agafaria mai.
-Has practicat molts esports i també fa anys que corres. Quan vas decidir sortir amb el gos? -Jo fa temps que corro i faig curses. A casa ens vam comprar un gos i vaig pensar que valia la pena que fos un que em pogués acompanyar quan sortís a entrenar. Com que vivim en un pis vam optar per un Beagle. Ni pensaments de competir junts... Però coneixia l'Eloi Contreras, que feia canicros, i em va animar a provar-ho. Ara fa dos anys que m'hi vaig estrenar i l'experiència va ser molt bona.
-I t'ha enganxat fins al punt de dedicar hores del teu temps a organitzar una cursa... -Algunes vegades, corrents per la muntanya amb el meu gos, m'havia trobat el regidor d'Esports de Canyelles. Feia temps que em feia il·lusió organitzar alguna mena de cursa. Junt amb dos clubs de Canyelles, i el suport de l'Ajuntament, entre d'altres, han permès que s'hagi pogut impulsar aquesta nova prova esportiva.
-A Canyelles innovareu i també sereu solidaris... -A més del canicros per als grans, també es celebrarà un un canicros infantil solidari. En aquest cas les inscripcions es faran el mateix dia de la prova i tindran un preu de 2 euros, que aniran destinats a l'Associació de Defensa Animal de Canyelles.
-Com ha funcionat el ritme d'inscripcions a Canyelles? -Les vam tancar oficialment amb 85 inscrits, però fins al darrer moment hem fet esforços perquè l'assegurança ens permeti afegir alguns inscrits de darrera hora que han volgut apuntar-se fora de termini.
Blog Facebook Twitter Youtube
