Jump to navigation
El tercer cap de setmana de juny, el castell de Penyafort de Santa Margarida i els Monjos ha estat la seu d’una nova edició de Remeiart, una cita anual ineludible per als i les amants de la botànica i la salut. M. Pilar López (Piuà) és, junt a Francesc Caralt, coautora del llibre 'Plantes remeieres de camps,vinyes i marges' (2017), que recull tot d’informació de les plantes medicinals de solana del Penedès.
- Quines plantes medicinals tenim al Penedès? El Penedès és una comarca molt rica botànicament, perquè compta amb ambients de secà (camps i vinyes), amb ambients més humits (obagues, rieres i vores de les hortes) i amb ambients sorrencs (a la franja litoral). En cada un d'aquests ambients hi viuen plantes diferents, i moltes s'han utilitzat tradicionalment com a medicina, aliment o per a usos domèstics. Cal destacar les plantes aromàtiques penedesenques (farigola, romaní, sajolida, orenga, espígol, te de roca...) perquè les característiques climatològiques de la comarca fan que tinguin un bon nivell de concentració d'olis essencials: les causes en són la pluviositat irregular i més aviat escassa, i la influència de la marinada. Tal com deia el Pep Jai, fundador de la Unió de Pagesos, "la farigola del Penedès és la millor del món". No exagerava gaire.
- Quines són les plantes que no haurien de faltar a la farmaciola de casa? A casa s'hi haurien de tenir algunes plantes medicinals que ens poden ser de servei en problemes lleus de salut que no requereixen atenció mèdica específica. Algunes es poden plantar a casa en torretes: àloe vera, bojacs, camamilla, marduix, marialluïsa, melissa, menta, peril·la, estèvia, poniol o sàlvia. D'altres, és millor recol·lectar-les al camp o comprar-les a l'herbolari: farigola, sajolida, romaní, bruc, orenga, cirerer de pastor, esbarzer, flor de Sant Joan, hipèric, plantatge, malves, roselles, espernallac, fonoll, te de roca… Finalment, algunes s'han de comprar perquè no creixen bé en el nostre clima, com ara el gingebre.
Combinant algunes d'aquestes plantes es poden resoldre alguns problemes digestius, respiratoris, nerviosos o renals, entre d'altres. També és interessant tenir a casa preparats senzills per a casos d'urgència: pomada per extreure punxes, oli i esperit per fer fregues en cas de contusions, oli d'arbre de te per a les paparres, etc.
- S’ha deixat perdre el coneixement remeier? El coneixement remeier tradicional va estar a punt de perdre's amb l'emigració massiva de gent del camp a viles i ciutats, amb el canvi de model econòmic que va suposar; en el cas del Penedès, passar d'una economia bàsicament agrícola (en contacte permanent amb la terra) a un model industrial i turístic (sense cap contacte amb la terra). L'època va coincidir amb l'aparició d'una nova generació de fàrmacs, aparentment molt efectius i d'acció ràpida, que va fer que molta gent, sobretot persones grans, abandonessin la pràctica i el coneixement de les herbes medicinals per comoditat o per ignorància. També cal sumar-hi el desprestigi de les plantes generat per les indústries farmacèutiques, que tenen com a únic objectiu l'enriquiment dels seus propietaris a costa de la mala salut dels pacients. Com més malalts, més guanys. És lògica econòmica.
Els anys han anat demostrant que molts dels fàrmacs que havien substituit les herbes provoquen més efectes secundaris adversos que no pas beneficis, i aquest fet ha suposat el retorn a les pràctiques de la medicina tradicional, que tenen una demanda creixent per part de la població, tant rural com urbana. En els casos greus, evidentment que són necessaris els medicaments, les operacions i la intervenció mèdica corresponent, però els problemes lleus moltes vegades es poden resoldre amb plantes; només cal saber-les utilitzar correctament.
- Per quines raons? No se li atribueixen propietats i rigor científic? En algunes ocasions, les propietats d'aquestes plantes han estat clínicament estudiades i demostrades, però en la majoria de casos no s'ha pogut fer l'estudi per manca de finançament. Cal tenir en compte que són els laboratoris farmacèutics els qui financen la majoria d'aquestes investigacions, per a benefici propi. Els pocs estudis que s'han fet (sobretot a Amèrica) han demostrat la majoria de propietats que li atribuïa la medicina ancestral, i en alguns casos se n'han descobert de noves.
- No hi ha mala herba, doncs? Totes les plantes tenen el seu paper a la natura. Algunes s'han utilitzat per curar, d'altres per menjar, com a condiment, per fer cistells, per enverinar animals, per rentar els plats, per fabricar escombres, per guarir el bestiar, per repel·lir insectes nocius, per fer tanques, per atreure les abelles... Totes les plantes són útils. L'únic que passa és que en molts casos en desconeixem les propietats. Les plantes saben perfectament quina és la seva funció. Els ignorants som els humans.
- Algun remei per reconnectar-nos amb la natura? Per connectar-nos amb la natura, hi ha un mètode tan simple com efectiu: contactar amb un arbre. Si pot ser un arbre vell i venerable, millor. Podem abraçar-lo, seure-hi a sota, enfilar-nos-hi..., el que ens vingui de gust. Li podem explicar les nostres inquietuds com si fos l'avi. En realitat és un avi una mica de tots i totes. No cal fer-ho en veu alta; els arbres capten els pensaments. Li podem demanar consell. Tard o d'hora, tindrem la resposta. No falla mai. A partir d'aquí, es fa més fàcil la comunicació amb els éssers vius de tota mena. També podeu saltar la foguera de Sant Joan set vegades, ara que arriba la revetlla. Ajuda a reconnectar-se amb el món rodó.
- És sostenible que collim plantes de camps, vinyes i marges? És sostenible collir plantes del camp si es fa ben fet. Cal seguir les normes del bon recol·lector, que es poden trobar a l'inici del llibre 'Plantes remeieres de camps, vinyes i marges', tenint en compte que només s'han de recol·lectar espècies que siguin molt abundants. En alguns casos, els pagesos fins i tot agrairan que les collim, com podria ser el cas de l'esbarzer o l'hipèric, considerades plantes invasores. En tot cas, s'ha d'evitar collir herbes de les vinyes tractades químicament. Per sort, cada vegada hi ha més pagesos que es dediquen a l'agricultura ecològica, cosa que facilita molt la recuperació de l'ús de les plantes medicinals.
