Jump to navigation
- El Ral·li Internacional de Cotxes d’Època Barcelona–Sitges arriba a la 68a edició. Com neix aquesta iniciativa i quin era l’esperit fundacional del projecte?Va sorgir del grup de persones que en aquell moment formaven part de la Junta de Foment de Sitges, que abans era Foment de Turisme de Sitges i anteriorment la Sociedad de Atracción de Forasteros. Tenien l’objectiu de deslocalitzar els actes que es feien a Sitges perquè ja llavors començava a ser un destí turístic d’estiu. Però també tenia una doble intenció que era celebrar una mena de Carnaval encobert perquè el Ral·li es va plantejar com a festes d'hivern, tocant amb el Carnaval. El fet de vestir-se d’època ja era una manera de saltar-se la prohibició del Carnaval i les restriccions que hi havia durant la dictadura. El Ral·li va ser l’excusa per agafar una disfressa, vestir-se, fer una mica de festa i deslocalitzar els actes més focalitzats de l’estiu.
- Amb el pas dels anys, aquella primera trobada s’ha convertit en tot un esdeveniment!El primer any va ser una sorpresa molt gran tota l’expectació que va generar. He llegit els històrics que tenim del Ral·li en retalls de premsa, diaris i revistes i aquell primer any Sitges es va desbordar, els restaurants es van omplir, estava tot ple de gent i ja es va veure que s’estava fent una cosa que hauria de continuar. A mesura que han passat els anys, l’organització s’ha millorat i es va convertir en una institució en què els cotxes eren els protagonistes. A partir dels primers anys que venien cotxes d’època amb participants estrangers es va anar fent xarxa, després ja van venir les grans col·leccions de cotxes d’època que hi ha a Catalunya i a Espanya. Avui dia tot ha canviat molt, però l’esperit continua sent el mateix, un ral·li molt familiar amb gent que es coneix des de fa molts anys.
- El Ral·li té també una projecció europea molt consolidada. Com s’ha construït aquesta reputació internacional?Hi ha hagut èpoques de tot i els esforços que es fan cada any sumen. En algun moment la inversió en publicitat a l’estranger va quedar més fluixa, però hi ha participants francesos i italians que venen des de fa trenta o quaranta edicions. També és cert que l’edat d’aquests participats cada vegada és més gran i alguns ja han mort. Llavors quan perds el contacte amb algú és difícil tornar-lo a recuperar perquè els seus fills o hereus tornin a venir. No sabem què passa amb aquestes col·leccions, si les mantenen o les han venudes.
- Com treballeu per garantir el relleu generacional entre la comunitat de participants?Últimament, estem intentant recuperar participants estrangers, hem anat a fires a l’exterior i estem en contacte amb l’Oficina de Turisme Internacional de la Generalitat per veure com podem encabir el Ral·li entre les promocions dels actes importants de Catalunya. Ja amb la Maria Marín, l’anterior presidenta de Foment de Sitges, es va plantejar la problemàtica del relleu generacional perquè hi va haver un any que vam tenir disset baixes de participants, que havien mort aquell any. Són disset col·leccions de cotxes que deixen de participar... I aquí va ser quan vam pensar que havíem de fer alguna cosa perquè els joves s’ho agafessin amb ganes. Fem un descompte en la inscripció per aquells avis que participen amb els nets i et pots trobar el propietari original del vehicle de copilot donant instruccions al seu net per conduir el cotxe. Aquest és el relleu que volem intentar mantenir i estar funcionant bastant bé. Voldríem que els pares d’avui ensenyin als seus fills a conduir aquests vehicles, que no passi només d’avis a nets, sinó que esperem que sigui de pares a fills i llavors hi haurà més relleu generacional.
Concentració de participants al Ral·li | Foto: Cedida- Què és el que més valoren els participants del Ral·li Barcelona-Sitges?La familiaritat i el format que té. Quan participes en un ral·li a Anglaterra o a França, et donen un full de ruta, on està marcat el punt de sortida i el punt d’arribada i et deixen a la teva sort. En canvi, nosaltres anem acompanyats, és una desfilada, una exhibició. Quan veuen que hi ha tanta gent agrupada al mateix moment mirant el ral·li els sorprèn, els infla d’orgull i satisfacció veure l’acollida que té el Ral·li Barcelona-Sitges.
- Quins perfils hi ha entre els inscrits?Hi ha perfils molt diversos, des dels que tenen un cotxe d’època perquè són grans apassionats dels cotxes i tenen una col·lecció, fins a persones que els han heretat de la família i han tingut interès per la mecànica i tenen els cotxes en perfecte estat per sortir. I això és una cosa que ens agrada destacar perquè de vegades ens posen una imatge elitista i nosaltres volem sortir d’aquesta imatge perquè no es correspon amb la realitat. Sí que és cert que, com qualsevol afició que tingui una persona, s’hi ha de dedicar uns certs recursos i segurament seran més que una afició estàndard, però per a moltes persones això és el seu hobby. Van a fires, compren peces de segona mà, saben de mecànica, arreglen ells mateixos els vehicles i això és un valor que volem destacar, no és un ral·li exclusiu, ni tampoc poden entrar uns quants escollits. Qualsevol persona que tingui un cotxe d’època i li agradi, es pot inscriure i participar en el Ral·li Barcelona-Sitges.
- Quantes inscripcions teniu aquest any?Hem hagut de tancar-les un mes abans perquè ja no tenim més capacitat. Tenim inscrits vuitanta-cinc cotxes i divuit motos, a part dels cotxes d’organització i de patrocinis. Estem oberts a tothom i no diem que no, tret que sigui per raons logístiques.
- L’únic requisit és que els cotxes d’època han d’estar fabricats abans del 1928 i les motos fins al 1938. Això també reforça el valor patrimonial que es dona a aquests vehicles?Sí, és un valor que hem de potenciar. Estem parlant de vehicles que podrien estar exposats en un museu i tindrien moltíssimes visites i nosaltres els veurem en circulació. Aquests cotxes funcionen, i que funcionin també té un valor, perquè hi ha diferents criteris a l'hora de mantenir un cotxe. Un és tenir-lo parat, tancat i que visiblement sigui atractiu. L’altre és que a més que visiblement sigui atractiu, funcioni. Aquest valor que el vehicle estigui en disposició de circular és el que volem reforçar com a patrimoni cultural de Catalunya, perquè Catalunya va ser referent pel que fa a la industrialització i el món del motor. Donant visibilitat a aquest patrimoni, la gent també li dona un valor i ho manté. Si no féssim el Ral·li, aquest patrimoni a poc a poc es perdria perquè les normatives espanyoles, fan molt difícil tenir cotxes d’aquestes característiques, a diferència de països com França o Anglaterra, on donen als cotxes d’època un valor molt més elevat.
- També hi ha una dimensió estètica molt marcada amb la vestimenta i l’ambient que es respira. Com ajuda aquesta recreació a preservar la memòria de principis del segle XX?Ajuda en el fet que tanca l’aspecte visual del Ral·li. Seria poc estètic conduir un cotxe d’aquests amb uns texans actuals. Creiem que l'estètica ha d’acabar de conjuntar, per això també es donen un premis d’elegància, que es fixen molt en els detalls dels vestits que porten amb relació a l'època del cotxe. Un cotxe del 1908 tindrà una indumentària diferent d'un cotxe del 1928. Saben quins teixits hi havia segons l’època, quins colors, quins brodats, fins i tot els complements que porten els participants, arracades o els bessons de les camises.
- Sitges té una tradició artística i modernista important, que aquest any també vinculeu amb l’Any Gaudí a través del cartell. Quin lligam té amb el Ral·li?Sí, tot i que a Sitges no hi ha res de Gaudí, cada any amb el cartell fem una picada d’ull a algun esdeveniment important de l’any i creiem que aquest homenatge a Gaudí era una oportunitat molt bona per lligar l'obra de Gaudí amb els cotxes, perquè hi ha una raó de ser, no és només un cartell, sinó que hi ha una explicació arquitectònica. Això es descobrirà el dia 28 de febrer a l’Illa Diagonal a Barcelona, on es farà una petita presentació i un lligam de Gaudí amb els cotxes.
- Un altre dels aspectes destacats és el recorregut, passant per espais emblemàtics, des de la plaça Sant Jaume de Barcelona fins a la Fragata de Sitges passant per les Costes del Garraf. Quin paper juga aquest paisatge en la identitat del Ral·li?Les Costes del Garraf són la part més fonamental del Ral·li. L'entorn urbà ha canviat molt amb el pas dels anys, i el que abans era l'única carretera que unia Sitges i Barcelona, ara s'ha convertit en nuclis urbans, però el que no ha canviat al llarg de les 68 edicions són les Costes del Garraf. El recorregut sí que ha millorat moltíssim des de les primeres edicions, però és el tram culminant del Ral·li, el lloc on cada vegada s'apropa més gent. Veure’ls circular sorprèn perquè t'adones que les coses fetes d’abans han perdurat.
- Deu ser com veure un museu en moviment i adonar-te que no és el mateix un cotxe del 1900 que un altre del 1927. Es nota l’evolució entre els diferents vehicles?Són èpoques en què hi havia molts canvis tecnològics i es pot veure amb l'aspecte visual dels cotxes. Qui sàpiga de mecànica podrà veure les diferències de l’interior dels motors, però a banda d’això, hi ha l’aspecte visual d’aquests cotxes. Es pot veure des d’un cotxe que sembla un carruatge que li han tret els cavalls i li han posat una manera per girar les rodes, a un cotxe del 1928 d’estil Rolls Royce, que això ja és com un saló, amb rodes, còmode, fiable, que no fa soroll, que pots fer quilòmetres i quilòmetres i no tindràs cap problema. El Ral·li fa un repàs de l'evolució de l'automòbil des dels inicis fins a l'època moderna, perquè a partir del 1928, hi ha avenços tecnològics, però el que és mecànicament, hi ha moltes coses que ja estan inventades.
Web Foment de Sitges Web Ral·li Internacional de Cotxes d'Època
