Rutes pel Garraf: el Fondo de les Oliveres

Una caminada des de Vilanova i la Geltrú, passant per la Masia Cabanyes, el Pi Gros, el Mas de l'Artís i les Mesquites
Surtdecasa Penedès
,
06/05/2013
Entorn

El Garraf és una comarca relativament seca si la comparem amb altres zones del país. El clima mediterrani, el terra calcari i -malauradament- els diversos incendis que hi ha hagut, fan que la vegetació no acostumi a ser frondosa. La gran majoria de boscos són de pi blanc, també de pinassa, i els arbustos tenen un protagonisme molt destacat en el paisatge. Tot plegat, arbres i plantes que s'adapten fàcilment al clima. Però enmig d'aquestes muntanyes, les fondalades sovint tenen amagades sorpreses molt agradables. El Fondo de les Oliveres, al Parc Natural del Foix, n'és un molt bon exemple.

La ruta que presentem està adreçada a tots els públics i té com a punt de partida i arribada la plaça de les Casernes de Vilanova i la Geltrú. Serà un trajecte de durada mitjana (poc més de 15 quilòmetres), que podrem afrontar al ritme que millor s'adapti a la nostra condició física. Per retallar distància (3 quilòmetres entre pujar i baixar), també podem sortir des de la Masia en Cabanyes. Durant el trajecte veurem el Pi Gros, el Mas de l'Artís, el Fondo de les Oliveres i les Mesquites, entre d'altres.

  • imatge de control 1per1

Partim de bon matí des de la plaça de les Casernes i agafem el raval de la Pastera. A mà esquerra deixarem l'Hospital de Vilanova i els seus aparcaments (un a cada banda de la ronda Ibèrica) mentre agafem el camí de la Masia en Cabanyes. El primer tram és poc agraït: es tracta d'un carrer asfaltat, força llarg i monòton. Un com al final de la recta, agafem el camí que segueix a l'esquerra i passa per sota un pont de la carretera variant. Seguim amunt fins arribar a la Masia en Cabanyes. Una casa pairal que ens cridarà l'atenció pel seu color rosa i l'estil neoclàssic de la seva arquitectura. La família Cabanyes la va adquirir als Parellada l'any 1790 i vuit anys més tard va refer-la fins a la gran casa d'estil neoclàssic que és avui. A aquesta casa hi va morir l'insigne poeta Manuel de Cabanyes. Aquí hi ha un aparcament per a cotxes, on podríem arribar per estalviar-nos la part més urbana de la caminada.

Des d'aquí tenim tres opcions diferents per anar cap al Mas de l'Artís. Optem per la que ens permet veure un dels arbres més singulars de la comarca: El Pi Gros. No cal dir que és el pi més alt i presumptament vell de tot el Garraf. Per veure'l hem de seguir en direcció nord, creuant el camí ral però sense agafar-lo, seguint amunt. I dels dos camins que van en aquest sentit, agafem el de la dreta, el que permet veure a l'esquerra grans vinyes mentre que a la dreta de bon començament hi ha diverses cases i petites barraques. El pi gros el veurem uns 300 metres més enllà. Seguim pujant sense abandonar el camí. A l'esquerra veiem les caves Jaume Serra, però seguim cap amunt fins que l'autopista C-32 ens talli el camí i ens obligui a triar entre la dreta i l'esquerra. Optem per l'esquerra i seguim avançant per un tram de camí asfaltat fins a l'entrada a les caves. A partir d'aquí, el camí torna a ser de terra. El seguim fins que veiem un pas sota l'autopista, a mà dreta, i agafem el camí del Mas de l'Artís. A l'esquerra hi hauria Mas Tapet, del qual només se'n conserva el nom de l'espai.

Al principi, veiem un paisatge força desolador. L'incendi del 2012 ho va deixar calcinat i el camí no va servir de frontera. Afortunadament, a mesura que enfilem camí amunt veiem que cada cop hi ha més zones de bosc salvades. Curiosament, el front de l'incendi va avançar molt per la part més propera a Vilanova, però a les profunditats l'evolució no va ser la mateixa. Del tot cremat al tot salvat hi ha uns 500 metres de transició que combinen clapes cremades amb d'altres en què la natura va guanyar la partida al piròman. Després d'unes quantes corbes, sembre en direcció oposada al mar, comencem a entreveure el Mas de l'Artís. Del pas sota l'autopista al mas hi ha uns 2 quilòmetres.

Seguim el camí i baixem sempre direcció Fondo de les Oliveres. Hi ha cartells indicatius que ens ho posen fàcil. No fem cas a un primer trencall cap a l'esquerra i seguim fent baixada. Descartem l'opció de la dreta, que ens duria a Canyelles, i seguim cap a l'esquerra. Ràpidament comencem a veure que el paisatge canvia radicalment. I també la sensació ambiental. Comencem un tram d'un quilòmetre que configura el Fondo de les Oliveres. La reacció més natural per a qui el descobreix és que aquell paisatge no es correspon al Garraf. De cop i volta, el paisatge es diversifica. Els pins blancs passen a compartir el protagonisme, o fins i tot el perden del tot, amb arbres de fulla plana com són les alzines. Tot això, en un paisatge molt atapeït, amb heures i altres varietats que poc ens podíem esperar de trobar a un bosc com aquest.

Les característiques del Fondo de les Oliveres coincideixen amb les d'altres fondalades de la zona. Com a prova de la humitat de l'espai, hi ha trams del camí amb bassals que pràcticament hi són en major o menor mesura els 365 dies de l'any. Fins i tot a ple agost, l'espai transmet la sensació de frescor. Al cap d'un quilòmetre de trajecte, sobre un camí cada cop més farcit de pedres i desnivells, el camí principal es divideix en dos. L'opció principal, seguint la corba a la dreta, ens duria fins al Pla de les Palmeres i, més amunt, la Casa alta (ja ho visitarem una altre dia). Avui optem per agafar el camí de l'esquerra, que ens duu cap a la zona de les Mesquites. D'aquesta manera, comencem el camí de tornada, tot i que no repetirem trajecte.

El camí passa a ser força estret i de pujada constant. El fondo que hem visitat era el peu de la vessant nord de les muntanyes que ara comencem a remuntar. En 500 metres ja fem cim al turó (ja partíem de força alçada). Un cop comencem a baixar per la vessant sud, el paisatge comença a ser colpidor. La devastació causada pel darrer incendi aquí és total. De fet, a molts trams ja no queden ni els troncs cremats, que ara ja s'han retirat per facilitar la progressiva recuperació del bosc. Sigui com sigui, a estones sembla que estiguem a la Lluna. Podríem agafar un altre trencall a l'esquerra i tornar al Mas de l'Artís per una via directa, però per no repetir ni un tros de camí seguim el camí cap avall. A més, això ens permet veure les Masies de les Mesquites i Mas d'en Coloma (totes abandonades de de fa molts anys).

  • imatge de control 1per1

I seguim baixant pel mateix camí, oficialment anomenat carrer Càvec a partir de no gaire més avall. Descartem el camí cap al Càmping Vilanova Park i seguim fins a l'encreuament de l'antic restaurant la Figuera. Allà girem cap a l'esquerra tot seguint el camí ral fins a la Masia en Cabanyes. Des d'allà, tornarem a baixar fins a la plaça de les Casernes.

La ruta està pensada per poder-se completar, tranquil·lament i amb parades incloses, al llarg d'un matí. La podríem fer perfectament en 2 hores i mitja, però fer-ho amb menys de 3 hores no ens permetria gaudir dels detalls i recrear-nos-hi. Comptant una paradeta per esmorzar, 4 hores llargues seria el temps ideal.

Aquest circuit també és vàlid per als amants del running. Fins i tot els trams més complicats són perfectament assumibles sense riscos. Això sí, en aquest cas l'exigència és notablement superior. També és una ruta apta per fer-se en bicicleta de muntanya, tot i que en un parell de trams potser haurem de baixar de la bicicleta.

Caminant amb calma, però també de les altres maneres, la ruta permet descobrir una de les excepcions que confirma la norma del paisatge del Garraf.

Distància: 16 Km
Temps: Entre 3 i 4 hores
Dificultat: Mitjana/baixa
Desnivell: 175 metres

A

També et pot interessar