Rutes pel Garraf: la Platja Llarga

Caminada costanera entre Vilanova i Cubelles per un espai natural salvat 'in extremis'
Surtdecasa Penedès
,
29/07/2013
Entorn

Trobar a la costa dels Països Catalans espais d'interès natural que no hagin patit l'agressió de les diferents onades de febre constructora és una tasca complicada. Entre Vilanova i la Geltrú i Cubelles, al terme de la primera però més a prop del nucli urbà de la segona, trobem la Platja Llarga.

Es tracta de la platja més tranquil·la del terme de Vilanova, però l'encant de l'indret va molt més enllà de la pròpia sorra i aigua. L'espai és el que ha persistit del que molts anys enrere havia estat el delta del riu Foix, avui desviat a l'altre extrem de Cubelles. Malgrat que fa gairebé dos segles que la via del tren separa la platja de l'espai natural i que hi ha hagut diversos intents d'urbanització, la força de la natura encara avui s'encarrega de recordar quina és l'autèntica naturalesa de l'indret, valga la redundància. Una platja de sorra fina, que als pocs metres es transforma en una zona amb vegetació cada cop més espessa fins a arribar a zones inundables que en alguns moments de l'any són aiguamolls amb totes les de la llei.

  • imatge de control 1per1

Per visitar la zona recomanem fer-ho a peu, ja sigui des de Vilanova o Cubelles. Una opció és començar des de la platja de Sant Gervasi de Vilanova i seguir el camí paral·lel a la via. L'opció més atractiva, paisatgísticament parlant, és no arribar a creuar la via del tren i seguir el caminet de la part de mar, que ens farà vorejar sense adonar-nos-en els marges costaners del restaurant La Cucanya. Aquesta és una zona que acostuma a estar plena de pescadors aficionats. Alguns són ben educats i conscienciats però, malauradament, massa vegades no tenen contemplacions a l'hora de deixar-hi la brossa. Gent gaudint de la natura i els seus recursos que no en té cap mena de cura. Enmig de les roques, hi ha un parell de cales interessants. Val la pena parar molta atenció a on posem els peus, ja que el terreny és inestable.

Superada una zona amb el terra força irregular, arribem a unes escales que pugen fins al petit passeig de l'anomenat Poble Pescador. Unes cases amb encant mariner que, sorprenentment, tenen la piscina gairebé a dins del mar. Riguint-se de la famosa piscina de Pedro J. A Mallorca! Des d'aquí, les vistes són interessants. Cap al nord-est veiem el xalet del Nin de Vilanova, la platja de Sant Gervasi (que hem anat deixant enrere) i els diferents molls vilanovins. Cap al sud-oest, la vista se'ns en va inevitablement cap a la central tèrmica de Cubelles, però per davant comencem a intuir l'espai que anem a visitar.

Deixem enrere el Poble Pescador i la Cucanya i baixem pel sender del final, que ens torna a acostar a la via. Aquí podem seguir pel costat de mar, amb la via a mà dreta, i avancem per un tram d'uns 250 metres fins arribar a un dels extrems de la Platja Llarga. Quan hi arribem, a mà dreta deixem un bosquet de pins que algunes persones utilitzen d'aparcament (en el millor dels casos). Si haguéssim creuat la via, deixant-la a mà esquerra, hauríem travessat camps gairebé sempre deixats de cultivar, en un estat cada cop més salvatge. Són prats durant bona part de l'any verds, que sense estar gaire lluny dels nuclis urbans permeten respirar una tranquil·litat sorprenent.

Arribats a la platja, podem començar a transitar-hi ja sigui per la zona més propera a l'aigua o per la mateixa sorra seca. A la part més separada de l'aigua trobem unes tanques de fusta, unides amb corda, que delimiten la zona de nidificació de les aus. La part negativa de tot plegat és que el que havia estat un camí ral ha desaparegut. No es pot arribar a Cubelles si no és per la platja. Si algú va en bicicleta, se l'haurà de carregar a coll i bé.

La zona dels aiguamolls és on, sorprenentment, l'any 1996 l'Ajuntament de Vilanova va aprovar que s'hi pogués construir. El juny del 2004 l'empresa constructora va iniciar les obres i, afortunadament, la pressió dels moviments ecologistes i el sentit comú va fer que el mateix Ajuntament ho reconsiderés. Van aturar les obres definitivament un mes després, però encara ara trobem bona part de les restes dels fonaments que ja s'havien començat a edificar. En principi, l'any 2009 era quan havien de culminar les intervencions de neteja i habilitació per reestablir l'espai a un estat proper a l'original. A dia d'avui tot es troba en una fase provisional, segurament pels problemes de caixa que pateixen bona part dels ajuntaments.

Centrant-se en la platja, aproximadament la meitat està considerada espai d'interès natural (la meitat nord). Aquesta és la zona més genuïna. Una platja cent per cent natural, no formada pels molls que han creat els humans, i que tot i això disposa de molts metres de sorra. La zona més artificial és la més meridional, però malgrat els molls segueix tenint força encant i genera una sensació de desconnexió força especial. Travessar tota la Platja Llarga ens pot suposar entre deu i vint minuts, depenent de quin sigui el nostre ritme. No hi ha pressa. Com més lents anem, millor.

  • imatge de control 1per1

Al ser una platja sense serveis i protegida, tampoc no hi poden entrar màquines que netegin la sorra. Això permet veure com és la sorra en el seu estat natural. Hi trobem petxines i pedres en un nombre molt més alt que a les platges tradicionals. El que el mar escup, allà queda. I, per sort, la majoria de coses que veiem són naturals. La platja acaba quan arribem a la urbanització anomenada el Prat de Vilanova (antigament Ibersol). Allà també hi ha platja, però ja és plenament urbana.

El millor moment de l'any per visitar la Platja Llarga és fora de la temporada de platja. És la manera d'experimentar millor la sensació de tranquil·litat que s'hi pot respirar. Tothom que visita aquesta zona per primera vegada s'acostuma a sorprendre molt positivament. No cal anar al Carib per trobar platges desertes de sorra fina. La Platja Llarga és un lloc ideal per perdre's i desconnectar.

La tornada, la podem fer pel mateix camí d'anada. Segur que ens fixarem en detalls que abans ens han passat per alt.

Foto: Carles Castro / Eixdiari

Distància: 2'5 Km (anada)
Temps: De 20 a 45 minuts
Dificultat: Baixa
Desnivell acumulat: Gairebé zero 

A

També et pot interessar