Tan vius i tan a prop de la mort en una nit d'EVA al cementiri

El Festival En Veu Alta ens regala una nit càlida i recollida entre xiprers, narració, música i dansa

Ariadna Caballero

07/06/2017

Espectacles

Hi som de pas, que diuen. I sí, de fet tots (esperem que més tard que d'hora) hi acabarem al cementiri (o on sigui que reposin les nostres despulles, vaja). Hi pensem poc en la mort. Malgrat formi part de les nostres vides des del dia en què naixem, l'evitem. Evitem parlar-ne, pensar-hi i només hi fem front quan ens toca de prop, no ens queda altre remei. Què ho fa que visquem tan lluny de la mort? Ens ajudaria a viure més conscients, més intensament i més el dia a dia tenir-la un xic més present? Sense angoixes, ni pors, simplement, sent realistes.

El Festival En Veu Alta, dedicat a la narració i la tradició oral i que des de fa 13 anys té lloc al Penedès, s'ha caracteritzat sempre per buscar espais singulars. Indrets on és poc habitual que s'hi facin espectacles com interiors de cases, patis, ermites, safaretjos, terrasses, places, jardins, sota els arbres o en un cementiri. L'EVA ja fa quatre anys que ens demostra que per viure el cementiri no cal morir-se. I no, definitivament, amb l'EVA hem descobert que tenim cementiris monumentals, ben cuidats, amples, amb espais on reposar i recordar, sí, però també on gaudir de moments màgics, perquè al final, no és a això al que hem vingut?

S'obren les portes i el vent que bufa apaga les espelmes del camí. Copa de cava, plànol en mà i primer espectacle, l'harmònica de Sthepane Laibet que sona entre loops. El vent s'ha aturat, la pluja ens respecta i la lluna es deixa entreveure entre els núvols. Camí enllà ens esperen propostes de narració, de música i cinema, ara ja sí amb la insinuant llum de les espelmes que ens guien.

La nit de l'EVA del dissabte 3 de juny al cementiri de Sant Sadurní ens regala moments per a tot. Per imaginar dalt d'un turó amb la música de La Cris (i els petards futboleros de fons), per sorprendre'ns amb els curtmetratges de la mà de Cineclub Vilafranca que han aconseguit crear un petit racó de cinema a la fresca a tocar del camí. Riallades (i per què no) amb el Christian Atanasiu, actor i sobretot comunicador, hàbil amb les paraules i els idiomes, ens posa cara a cara, i amb humor, amb la vida i la mort. Un violí acompanya la tensió, el misteri i la narració d'un conte de Rohal Dahl de la mà d'Assumpta Mercader; i broden la nit el trio format per Marta Casas, Angie Mas i Narcís Coromina. Un text punyent de Montserrat Roig, un fragment de 'L'hora violeta', que ens travessa narrat no només per una veu sinó també per un cos que dansa i la música, tan capaç d'explicar històries com les mateixes cordes vocals.

I sí, tot això ha passat en un cementiri. I sento que així humanitzem un espai sovint estigmatitzat, com estigmatitzada tenim la mort. Una mort present amb qui segurament és molt millor aprendre-hi a conviure amb nits com la que ens ha donat l'EVA. Regaleu-vos EVA, gaudiu d'un festival que atrapa des dels detalls, les històries i la vida. Fins l'11 de juny teniu propostes arreu del Penedès i del 30 de juny al 2 de juliol al Priorat, a Pradell de la Teixeta.