Goretti Martínez
,
08/08/2018
Espectacles

Et al.: el teatre com a plataforma de transformació social i reflexió

Un grup de joves de Vilafranca del Penedès fa servir el teatre al carrer per a remoure consciències i reflexionar sobre la desigualtat i l’opressió

Foto: 

Marina Garriga
Aquest passat mes de gener, el dia de Reis, tothom anava atrafegat fent les darreres compres. I al mig de la plaça de Santa Maria, en ple centre de Vilafranca del Penedès, un grup de joves hi tenien una taula i unes cadires i cosien sense parar. Al seu voltant, la roba estesa servia per denunciar l’explotació que pateixen les treballadores i treballadores que es dediquen a confeccionar roba. Després de 12 hores seguides cosint, van acabar una pancarta on es podia llegir “Quant costa el que compres?”. Aquesta és una de les performances d’Et al., una companyia de joves que es van conèixer fent teatre a l’institut Alt Penedès i que volen posar el seu amor pel teatre al servei de la transformació social. Busquen la reflexió, que ens parem un moment a pensar. I creuen que els petits canvis que pugui generar aquesta reflexió sempre són positius.
"Fent teatre no podem fer que totes les dones s’apoderin ni que tothom compri de forma responsable però podem generar reflexió"

Les integrants de la companyia, la Laia Pérez, la Clara Bricullé, la Rocio Viñals, l'Alba Caralt, l'Adrià Nicolàs (Niko), la Joana Sadurní (Jowa), la Joana Pinyol, l'Eloi Miralles i la Marina Garriga, ens han respost conjuntament algunes preguntes sobre Et al. i els seus objectius.

- Quin és l'origen d'Et al.? Per què vau decidir tirar endavant la iniciativa?
Et al. va començar ara fa aproximadament uns cinc anys després d’acabar teatre a batxillerat. Totes les que en formem part anàvem juntes a teatre i vam fer molta cohesió. Al llarg dels dos anys d’institut ens vam fer molt amigues. Teníem en comú moltes ganes de fer teatre, però sobretot teatre de tipus social. És a dir, un teatre que treballi sobre les diferents situacions que generen desigualtat i opressió en la societat, tot entenent-lo com una plataforma de transformació social i de reflexió. En aquesta línia, vam decidir deixar enrere els escenaris i sortir al carrer per experimentar noves formes de teatre amb les quals mai havíem treballat, i també amb noves temàtiques més crítiques.

- Quin tipus de propostes feu i quins temes tracteu? Ens en podeu posar algun exemple?
Algunes de les temàtiques que hem treballat han estat: el feminisme, especialment en motiu d’actes diversos al voltant del 8 de març, clixés i estereotips culturals, símbols de poder occidental, desigualtats i explotació laboral. Això sí, sense oblidar mai la crítica transversal al capitalisme. Un exemple: en motiu del dia reis, vam fer una performance que va durar dotze hores seguides exactament. En aquesta performance vam cosir un mural en el qual s’hi acabaria traçant la pregunta “Quant costa el que compres?” La idea era, en dates tan assenyalades, generar reflexió entorn del consum i l’explotació. Realment quant li “costaria” a les persones de països en vies de desenvolupament (que aproximadament es passen dotze cosint) la majoria de la roba o joguines que compres? Veure les mateixes persones cosint dotze hores sense parar et fa visualitzar què hi ha rere el que compres.

- És difícil sostenir el projecte?
És difícil en tant que moltes de nosaltres estem estudiant i treballant en altres àmbits diversos i el dia dia ens acostuma a absorbir molt. Tot i així anem treballant i fent cosetes i ens van sortint propostes i projectes molt interessants.

- Quina resposta obteniu per part de la gent?
Normalment molt bona. També és veritat que la gent ja ens va seguint i coneixent i que som de Vilafranca. Això ens ajuda a que vinguin amics i coneguts i, per tant, a que hi hagi major difusió del que fem. Tot i així, de moment podem dir que mai hem tingut una mala resposta i que des que vam sortir al carrer només hem tingut experiències molt positives.

- De quina manera creieu que pot contribuir el que feu a millorar les coses?
L’objectiu és el de fer parar a pensar. El de generar reflexió. Fent teatre no podem fer que totes les dones s’apoderin, ni que tothom compri de forma responsable, per exemple. Ara bé, podem generar reflexió en aquelles persones que ens estan veient i aconseguir que aquell dia marxin a casa pensant en la problemàtica que hem posat damunt la taula. Probablement aquella persona posi en dubte què fa per canviar aquella situació i es planteja si n’és o no còmplice i, per tant, potser farà algun canvi, o simplement haurà parat a pensar-hi perquè s’ha sentit interpel·lada. Això genera canvis petits que en suma son sempre positius. Per això treballem. I també perquè sovint aprenem nosaltres mateixes del que fem .

Més informació: 

Facebook Et al.

També et pot interessar