Jump to navigation
'Trinta lumes' ha començat el seu camí a les pantalles de la Berlinale, però l’equip ja té noves nominacions com les cinc que ha obtingut als premis Mestre Mateo de l'Acadèmia Audiovisual Gallega; Diana Toucedo opta al Millor Guió, Lara Vilanova a la Millor Direcció de Fotografia, Diana Toucedo i Ana Pfaff al Millor Muntatge, Lasoga Films i Dianatoucedo Films, al Millor Llargmetratge i Oriol Gallart opta al guardó de Millor So.L'Oriol Gallart ha estat l'encarregat de fer la postproducció i el disseny del so. El procés final de mescla d’àudio per a la gran pantalla s’ha fet conjuntament amb Juan Sánchez 'Cuti', un mestre de la mescla per a cinema amb més de 100 pel·lícules realitzades, a l’estudi amb certificació Dolby Premire FigTree de Barcelona. Acabat de tornar de Berlín, on ha format part de la comitiva que hi ha representat la pel·lícula, parlem amb l’Oriol Gallart del so de ‘Trinta lumes’ i de la petita productora amb seu a Les Cabanyes que dirigeix al costat del Jordi Cabestany.- Com arriba Centset al projecte de ‘Trinta Lumes’?Amb la Diana (Toucedo) ja havíem treballat fa nou anys perquè va ser la muntadora del primer documental de Centset, ‘Tragovi’, una pel·lícula concebuda com un homenatge als joves que van patir la guerra a Bòsnia - Hercegovina durant la seva infància. Quan la Diana es va graduar, jo li feia les post produccions de so dels seus projectes. Ara fa sis anys, la Diana va escriure el projecte embrionari de ‘Trinta lumes’ i me’l va ensenyar. En aquell moment, nosaltres començàvem amb la productora i vam agafar el compromís d’ajudar-la. Quan el projecte arribava a la seva etapa final vam entrar-hi per a crear el so.
- Com heu construït el so de la pel·lícula?El so de la pel·lícula es va començar treballar amb captacions reals de la zona. Per a nosaltres era súper important que les sonoritats fossin reals, perquè les consideràvem com un personatge més de la història. La serra d’O Courel, aquell espai, “lo” dur que és, la climatologia… tot això afecta les persones que viuen en aquell entorn i les fa com són. També era molt important per a nosaltres que la sensació que causés el so no fos senzillament que sobrepassés la pantalla, sinó que l’espectador s’havia de veure immers en aquesta atmosfera. Els sons es van treballar per tenir la sensació de 360 graus dins del cinema. La pel·lícula va evolucionar i va passar de ser un documental a ser una ficció. Com que el film anava virant a través d’aquests fils màgics que anaven sorgint, a través de seqüències de ficció... vam crear elements sonors que fossin atribuïbles a les “parts màgiques” de la pel·lícula. La suma de totes aquestes capes és la que s’ha utilitzat per muntar l’estructura sonora de la pel·lícula.- Parla’m de l’experiència de la Berlinale. Què ha suposat per a Centset?Quan ens van seleccionar, per nosaltres va suposar que les feines que fèiem de l’estudi cap als professionals tinguessin una finestra oberta al món. Va ser súper emocionant. El públic de la Berlinale és molt especialitzat. Tota la indústria del cinema està allà i la majoria són el teu públic. La Berlinale és un focus que t’obre al món, amb un públic integrat per persones que estan dins de la indústria. Per a una productora petita com la nostra, és una gran oportunitat per establir contactes importants. A més, la pel·lícula es projectava a la secció Panorama, la primera divisió dels films independents i d'autor, i les entrades es van exhaurir dos dies abans de l’estrena. Això va generar encara més nervis a l’equip perquè la sala estava plena. Després hi havia tot això de la catifa vermella i l’atenció mediàtica, que imposa molt si no hi estàs acostumat. Però el millor de tot és que després de les projeccions es feien torns de preguntes entre els espectadors i allò va ser un intercanvi molt ric i molt ampli. Hi havia molt d’interès per l’estructura del guió, la fotografia d’uns paisatges tan bèsties com els de la serra d’O Courel i també preguntes sobre el so: interès per saber com s’havia aconseguit aquest poder d’immersió. La gent ens deia que tenia fred en seqüències on hi havia fred i pluja. Les sensacions s’extrapolaven durant la projecció. Quan fas les coses a l’estudi, pretens que tinguin impacte al cinema però la resposta final sempre és un interrogant. I tenir la resposta que vam tenir a Berlín era exactament el que volíem. La gent va copsar fins i tot els detalls més subtils. Vam comprovar que les coses que havíem creat eren efectives de cara al públic.- Com descriuries el que feu a Centset? Centset és una productora que va néixer l’any 2009. En el seu origen, el projecte que va donar sentit a la creació de la productora va ser ‘Tragovi’, la pel·lícula documental que vam fer coproduïda amb l’ESCAC. La productora estava orientada a temes audiovisuals relacionats amb la cultura. Cinema, però també cultura en general. Des d’aquell moment, ens vam proposar fer un projecte cinematogràfic cada tres o quatre anys. I és una voluntat que hem anat complint: l’any 2009 va ser ‘Tragovi’, l’any 2013, la pel·lícula del Primavera Sound, ‘Primavera’, i ara ‘Trinta Lumes’. Però el dia a dia inclou altres treballs. Treballs que fem per a empreses ordinàries. El que sempre intentem és adaptar el nostre llenguatge, que és artístic i cinematogràfic, a tot el que fem.
- I això com ho rep, diguem-ne, la clientela?Potser moltes vegades no en són conscients però, quan ens escullen crec que, d’alguna manera, veuen que les coses que fem són diferents a la resta. Té molt a veure amb la imatge que volen per transmetre la seva marca. Però penso que saben que el nostre llenguatge és diferent al de molts altres.
- Com soleu treballar, quan arriba un projecte?Depèn de cada projecte. Però, en general, pensa que som el Jordi Cabestany i jo. Quan arriba un projecte treballem el concepte d’imatge per una banda - això ho fa el Jordi- i el concepte sonor per una altra banda - això ho faig jo-. El que fem abans és fixar-nos un marc de treball. Un cop els dos tenim el concepte definit, els ajuntem i adaptem el resultat per aconseguir un producte final. Tenim un marc de treball ampli per poder concebre sense filtres i quan ajuntem els dos conceptes els acabem d’acotar.- Doncs us heu d’entendre molt bé, per treballar així!Sí! La relació professional és molt bona. I també la personal. Està clar que parlem el mateix idioma.- De quins projectes n’esteu especialment orgullosos?És una pregunta molt difícil de respondre. Tots tenen alguna cosa. Però si te n’hem de dir algun, les pel·lícules segur. També representa un projecte especial el vídeoblog del Sònar que vam fer l’any 2009. Ara ho fa tothom però en aquell moment vam ser precursors d’aquest tipus de peces audiovisuals.- Què teniu ara entre mans?Estem fent unes peces pel Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú. Són peces audiovisuals de memòria marinera: documentals, al cap i a la fi. També hem estat rodant la part de vídeo de la campanya que envolta la nova anyada dels vins Cultivare, de Domènech i Vidal (Vallformosa). Amb l’anterior anyada vam fer una peça de vídeodansa que va ser premiada al Most Festival - els ballarins Olga Álvarez i Joan Palau ballaven, ruixats de pintura, sobre les etiquetes que després lluirien els vins-. El concepte de la imatge dels vins Cultivare va a càrrec de l’estudi vilafranquí Ladyssenyadora i nosaltres, amb Centset, fem tota la part de vídeo i promoció de l’acció un altre cop.
- És difícil guanyar-se la vida amb una productora com la vostra?És complicat, sí. Som una productora molt petita, el volum de projectes que podem agafar és el que és i, a vegades, ens hem de multiplicar per no baixar la qualitat. Reinventar-nos perquè tot sigui sostenible. Tot i així, vam començar l’any 2009 i hem anat creixent cada any. Podem viure del que més ens agrada, que és la producció audiovisual.
Web Centset
