Natalia Cabral Oriol Estrada

Foto: 

CEDIDA

Oriol Estrada: "Estrenar a un bon festival és molt important per donar visibilitat a pel·lícules com les nostres"

El capelladí Oriol Estrada i Natalia Cabral presenten el seu segon documental 'El sitio de los sitios' al festival d'Amsterdam, l'IDFA
David Canto/Pantalla.cat
,
11/11/2016
Arts
El Festival Internacional de Cinema Documental d'Amsterdam, l'IDFA, ha seleccionat 'El sitio de los sitios', el segon documental de la productora Faula Films, fundada per Oriol Estrada (Capellades, 1983) i Natalia Cabral (Santo Domingo, 1981). Des de la República Dominicana, on estan establerts, parlem amb l'Oriol i la Natalia dels seus projectes, de les històries que expliquen, de la seva manera de treballar i de la importància que el seu nou treball sigui a aquest prestigiós festival, que tindrà lloc del 16 al 27 de novembre.
"La tecnologia i que fer cinema sigui tan accessible fa que de vegades es trenqui la idea de documental clàssic"

- Oriol, com acaba un capelladí establint-se a la República Dominicana?
O.E.: Quan vaig acabar els meus estudis de Comunicació Audiovisual a Barcelona vaig fer proves per anar a estudiar a l'Escola Internacional de Cine i TV de San Antonio de los Baños a Cuba, un centre que va fundar Gabriel García Márquez i que té molt prestigi. M'hi van acceptar i allà vaig conèixer la Natalia, que es va convertir en la meva parella sentimental i professional. En acabar l'escola vam establir-nos uns anys a Barcelona, coincidint amb la crisi. Quan vam rodar 'Tu y yo', la nostra primera pel·lícula, estàvem vivint a Catalunya, encara. Sempre teníem projectes a Santo Domingo, hi anàvem bastant, i al final vam decidir venir a viure aquí. A la República Dominicana el cinema està en auge, hi ha moltes històries per explicar i hi estem molt bé.

- Quin va ser el primer projecte en què vau treballar?
O.E.: Quan jo era estudiant de direcció i la Natalia ja s'havia graduat com a directora de documental, vam treballar en el curt 'Lejos', que tracta un tema molt cubà. L'escola és a l'interior de Cuba i quan parlàvem amb la gent humil, molt pobre, recordaven els 70 i els 80, quan els cubans eren ciutadans de primera classe i, per exemple, era habitual que anessin a hotels. Des que va sorgir la doble moneda als 90 (els cubans fan servir pesos nacionals, i els turistes i els cubans que els atenen, pesos convertibles amb valor equivalent al dòlar) no es poden permetre passar una nit a un hotel, perquè els hi resulten caríssims, només hi van els turistes. Per això, com es veu a 'Lejos', els sembla sospitós que un cubà vagi a un hotel, es pregunten d'on haurà tret els diners. Volíem tractar aquest tema perquè ens semblava molt curiós: amb la caiguda de la Unió Soviètica, l'anomenat  "período especial", a Cuba es va trencar aquesta idea d'igualtat que sempre havien volgut mantenir. Ens va semblar molt gràfic explicar la història d'una dona que estalvia diners venent formatge (cosa que és molt comú allà) perquè tenia el somni de passar una nit a un hotel, com els que veu a les telenovel·les. Aquest context no s'explica i no sé com es rep a fora, però als cubans els va interessar aquesta mirada sobre el tema.

  • imatge de control 1per1

- Després vau crear Faula Films i el 2014, com explicaves, vau filmar 'Tú y yo'. Com va sorgir aquesta pel·lícula?
O.E.: En aquella època érem a Santo Domingo buscant diners per a finançar una pel·lícula de ficció, que ja teníem escrita, i convivíem amb les dues protagonistes de la pel·lícula. I aleshores vam veure que eren personatges molt interessants, perquè hi havia una relació entre elles de "jo mano i tu ets la minyona", però al mateix temps hi havia una dependència molt forta entre elles. Òbviament la criada té una dependència econòmica, però la dona gran té una dependència emocional. Aquesta relació de poder i d'afinitat ens recordava molt una parella, i de vegades ens hi vèiem reflectits. Ens vam adonar que a l'habitació del costat hi teníem una pel·lícula, i que hi podríem estar gravant durant dies, la Natalia el so i jo la càmera. Així també vam establir una manera de treballar amb què estem molt còmodes: tenir els ulls molt oberts, escoltar; el guió s'anava fent a mesura que anàvem gravant i visionàvem el que teníem. La història va sortir d'una petita escena que vam veure entre elles, quan la dona gran li llegia el diari a la minyona (que no sap llegir) mentre aquesta netejava els plats, i comentaven les notícies més sensacionalistes del dia. És una feina que ens va portar dos anys, però al final ens ha donat molts fruits.

- Fins a quin punt interveniu en allò que filmeu?
N.C.: Hi ha un procés d'observació, però també n'hi ha un de decisió d'on poses la càmera. Al principi quan treballem amb gent real observem molt, i un cop entenem les relacions entre les persones ja comencem a prendre decisions més "de ficció": ens agrada molt enquadrar bé les escenes, i els protagonistes de vegades també ens donen moltes idees. És una col·laboració molt estreta entre nosaltres i ells. Acostumem a treballar amb gent que estan molt immersos en les seves vides, triem gent que de seguida s'obliden que hi ha una càmera filmant, que tenen personalitats fortes i naturalitat.

- Tant a 'Tú y yo' com a 'El sitio de los sitios' hi ha un contrast entre dues realitats. A la primera la dona gran blanca i la seva minyona negra, i a la segona entre els turistes despreocupats i aquells que treballen al complex turístic.
O.E.: La idea per a 'El sitio de los sitios' ens va sorgir quan vam visitar el complex que apareix a la pel·lícula, on un familiar de la Natalia s'havia comprat un apartament. Molt influïts per l'especulació immobiliària de fa uns anys a Espanya (els "Marina d'Or", per entendre'ns), d'entrada ens va semblar un lloc terrible però molt interessant. Està passant el que va passar a Espanya, es construeix molt i hi ha molt turisme poc sostenible. Es coneix la República Dominicana pels paisatges paradisíacs i aquest complex turístic es ven com a tal, tot i que no ho és. És un lloc perdut, que no localitzem perquè podria ser qualsevol lloc, i la platja que s'està fent és artificial. A tot això, s'hi suma que els treballadors són d'un poble ben humil que està al costat. No volíem fer un retrat social i per això 'El sitio de los sitios' és una comèdia, els treballadors mentre destrueixen l'espai parlen de dones... Hi ha uns temes que ens interessen però deixem que l'espectador faci la seva interpretació d'allò que està veient.

- Per què heu optat perquè 'El sitio de los sitios' sigui un migmetratge, d'uns 60 minuts?
O.E.: Ens interessava molt aquest lloc i teníem diverses idees. I un dia va arribar l'oportunitat de DOCTV, que és un fons de tots els països de Llatinoamèrica per fer un documental, on cada país fa el seu. Nosaltres vam presentar la proposta a la República Dominicana i ens la van acceptar. I la restricció és que el documental ha de durar 52 minuts, perquè és per a la televisió. També teníem clar que volíem fer una versió més llarga i lliure, per als festivals, però tampoc volíem canviar-la molt, en volíem mantenir l'essència.

  • imatge de control 1per1

- Què significa per a vosaltres que el festival de documental d'Amsterdam, l'IDFA, hagi seleccionat 'El sitio de los sitios'?
N.C.: 'Tú y yo' ja es va estrenar a Visions du réel, que també és un festival destacat i aquesta oportunitat va ajudar molt la pel·lícula. Ara 'El sitio de los sitios' s'estrenarà a l'IDFA, que és més gran i té molt prestigi, i tenim molta curiositat per veure com la reben. Quan tens per primera vegada el públic al davant tens molts nervis.
O.E.: Les dues pel·lícules les hem fet bàsicament nosaltres dos, amb un equip de postproducció de Barcelona. Està molt bé que es filmi molt perquè és asequible -per això nosaltres podem fer-ho, també-, però fer-te un espai és complicat. Estrenar a un bon festival és molt important per a pel·lícules com les nostres perquè et dóna molta visibilitat.

- 'El sitio de los sitios' es podrà veure a Catalunya, més endavant?
O.E.: 'Tú y yo' es va poder estrenar a un cinema de Barcelona gràcies a un cicle llatinoamericà de la Casa Amèrica i també va passar pel festival Márgenes. És molt diferent al cinema comercial, tu vas amb la pel·lícula a l'esquena, acompanyant-la i presentant-la a un públic. És maco però també és sacrificat. Encara no sabem com es podrà veure a Catalunya. De moment sí que tindrà molta visibilitat a Llatinoamèrica perquè es passarà a les televisions públiques de 17 països.

- Com veieu el cinema documental que es fa actualment?
O.E.: Em sembla un moment molt interessant. Jo no sé si el que nosaltres fem és documental exactament o no. La tecnologia i que sigui tan accessible fa que de vegades es trenqui la idea de documental clàssic, i que les fronteres es trenquin. A 'Tu y yo' no queda clar si les protagonistes estan actuant o no. Ens agrada aquesta idea, i aquesta és la tendència d'ara, un cinema molt híbrid, molt difícil de desxifrar. L'important és que les pel·lícules emocionin, agradin o et deixin una contradicció a dins, més enllà de si és documental o ficció.

- Esteu treballant en algun nou projecte?
N.C.: Sí, ara mateix estem treballant en una ficció, una pel·lícula amb guió que rodarem a Santo Domingo. És una experiència molt nova per a nosaltres perquè per filmar una ficció s'ha de passar per molta més burocràcia que quan treballes amb gent real i t'ho fas tot tu mateix. Ara estem fent el càsting i pensant molt en la ficció, en com fer-la natural i orgànica, trobar-hi la bellesa i la naturalitat que té el documental. La ficció s'ha de preparar, organitzar. És un projecte que també tracta el tema de les classes socials, i un de molt difícil de tractar a la República Domicana que és el del racisme; tenim un problema d'identitat i un problema amb Haití, amb qui compartim illa i tota la nostra història. La història serà senzilla, una festa de quinze anys amb unes adolescents, però, com a 'Lejos', sembla que no hi passa res i hi passen moltes coses.

A

També et pot interessar