Mitjó Riudebitlles: quan les coses estan fetes amb amor

Aquesta mostra multidisciplinar amb els titelles com a eix central és un petit paradís d’autenticitat, creativitat i llibertat sense pretensions supèrflues

Goretti Martínez

13/07/2018

Espectacles

Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès) viurà del 20 al 22 de juliol la setena edició del Mitjó. Tal com ens van prometre l’any passat, després de la versió concentrada del 2017, el Mitjó torna al seu format de tres dies amb una vintena de propostes entre espectacles de titelles, dansa, tallers, música i performance. Amb titellaires com Alex Mihailovski, Javier Aranda o la gent de Zero en conducta ja en tindríem més que suficient per animar-nos a visitar el Mitjó. Però és que hi ha molt més: tot sempre amb un segell d’autenticitat, creativitat i llibertat sense pretensions supèrflues, que d’això ja en tenim massa per tot arreu.

La increïble humanitat del titella multiinstrumentista Mr. Barti, amb el seu inseparable titellaire Alex Mihailovski, les mans plenes de ‘Vida’ del Javier Aranda, els objectes humanitzats dels espectacles de Zero en conducta, els carismàtics personatges de les propostes per a públic familiar de Zipit -’Jai, el mariner’- i Peus de porcs - 'A taula!’-, el clown de bugaderia de Farfeloup amb ‘La Lessive’... I dansa, i música, i pintura, i tallers, i performance… Tot això integra la setena edició del Mitjó, que es fa del 20 al 22 de juliol a Sant Pere de Riudebitlles en horari de tarda nit perquè no ens fregim de calor.

La Laia Monteagudo, que forma part de l’equip de voluntàries que va encendre la metxa del Mitjó, sempre ens ajuda a destriar l’essència de cada edició de la mostra i, amb aquesta finalitat, li hem fet algunes preguntes.

- Com descriuries el cartell d'aquesta nova edició del Mitjó?
El cartell és obra de Marc Sadurní, del Zig zag, amb una il.lustració molt fresca i estiuenca, plena de vida i alegria que copsa molt bé l'ambient de la mostra, ja sigui a través d'elements arquitectònics de Riudebitlles (amb el Palau dels marquesos de Lió), la decoració de mitjons, els titelles, el nostre capgròs Soccus... També tenim la sort que el Marc coneix de primera mà el Mitjó i ens ha deixat molts easter eggs (en llenguatge de videojocs): una infinitat de petits detalls que poden passar desapercebuts per al públic general però que són una picada d'ullet als organitzadors del Mitjó. Representen moments i anècdotes de passades edicions. El disseny del programa de mà és de l'estudi Ladyssenyadora, que ha aportat una estructura molt entenedora, funcional i bonica.

- Quin paper hi té la dansa, en aquesta edició del Mitjó?
El Mitjó mai ha estat només una mostra de titelles. Sempre hem volgut que altres disciplines vinguessin a donar noves pinzellades. I des de fa uns anys intentem que alguna en concret hi tingui un lloc especial: amb el circ o el món del Hip Hop i la cultura de carrer, la pintura... Feia temps que ens venia de gust tenir la dansa com a disciplina convidada. I, tot i que en passades edicions ja n’hem pogut tenir algun tastet, en aquesta tenim sis activitats relacionades amb la dansa: dos espectacles purament de dansa, ‘El palauet de les distingides’, de la companyia local Dancing Days, i ‘Molar’, del Quim Bigas; dos espectacles que combinen dansa i titelles, ‘La dernière danse de Brigitte’ i ‘Trash!!!!!’, de la companyia Zero en conducta; i dos tallers, un d'improvisació, amb la Teresa García Valenzuela, i un de dansa africana, amb l’Ana Mbengue.

- Què diries que poden aportar els titelles a una proposta artística?
Preguntar què poden aportar els titelles a una proposta artística és una mica com preguntar què pot aportar el text a un espectacle teatral, o la poesia a la literatura. Els titelles són una disciplina en sí mateixa, una disciplina que ha estat força menystinguda en el món de les arts escèniques i que des dels Mitjó ens agrada reivindicar. A l’organització, el que ens atrau d'aquesta disciplina és que sovint implica una proposta estètica molt acurada i els espectacles que a nosaltres ens agrada programar acostumen a ser molt poètics, tendres i sovint amb un bon equilibri entre tragèdia i comèdia.

- En quin moment es troba el Mitjó?
Jo crec que es troba en un moment molt dolç. L'any passat va ser un any bastant crític. Tot i la bona valoració tant per part del públic com per part de les companyies, la fidelització d'ambdós i el fet d'haver consolidat un tipus de programació i d'ambient general de la mostra, una especie de "marca mitjó", l’organització -formada per un equip de voluntaris- estava molt esgotada. Per això es va optar per fer un “mini Mitjó”, només d'un vespre. L'edició mini va tornar a ser un gran èxit i l'organització ha tingut la sort de veure com noves persones s'implicaven en el projecte, doblant els efectius. Aquest any, aquest equip ampliat, ple d'energia nova, ha donat ales al Mitjó, que recupera els tres dies de durada, amb una programació molt potent i un molt bon suport de les institucions públiques. Esperem tornar a comptar amb el nostre públic incondicional, que cada any creix una mica més.