Ariadna Caballero
,
25/01/2018
Família

Sidral Brass Band: "La música té un poder increïble, i en Clap ho descobrirà en el seu viatge a la Terra"

Música i teatre es fonen en un llenguatge comú a 'Clap!', el nou espectacle familiar de la Sidral Brass Band

Foto: 

Cristian Pons
Sis músics de la Sidral i l'actor Eloi Tres encarnen els personatges de 'Clap!'
No us passa que la música us ho remou tot? Des de les entranyes fins arribar a les llàgrimes passant pel ritme a cada muscle, desperant la sensualitat, la força, i les ganes de viure. La gent de Sidral Brass Band en saben de provocar a través de la música. Fa anys que duen ritmes i melodies als carrers i ara ho fan amb una proposta familiar on el teatre guanya pes i la música n'és el fil conductor. És 'Clap!', la història d'un extraterrestre que arriba a la Terra amb el desig de volar.

Compartim conversa amb dues de les ànimes de 'Clap!', l'Eloi Tres (actor) i l'Adrià Ramon (saxo tenor), alhora que autors del text i directors de l'obra.

- Anem al gra, què és 'Clap!'?
Eloi Tres: 'Clap!' és una obra de teatre i, alhora, un concert. És un espectalce de contrastos, amb un pallasso en escena i on pren molta importància la presència de la música. A més d'en Clap (l'extraterrestre) hi ha sis músics a escena, tocant en directe. Pretén ser una història que posi en valor la música per damunt de tot. I també el teatre, evidentment!

- Com neix la idea de la Sidral de sumar, al que feu habitualment, un espectacle per a públic familiar?
Adrià Ramon: Personalment era una idea que em bullia dintre des de feia molt de temps. Un cop vaig tenir la idea del que volia i vaig començar a escriure, vaig tenir oportunitat de fer-ho sota la companyia que ja teníem, la Sidral. A l'hora d'escriure vaig anar a veure el meu amic Eloi perquè em donès un cop de mà. Ell ja havia escrit altres obres de teatre i ens hi vam trobar tan còmodes que aquí estem.

ET: Sí, sí, va ser d'un dia per l'altre. En un sopar m'ho va comentar i vinga, fem-ho! Si això era un dissabte, dilluns l'Adrià ja trucava, què, quan quedem?

AR: A més, va ser molt sa. Jo tenia ganes d'escriure-la, i un cop va ser escrita vam dir, ara ja fem-la, no? I la Sidral encantats de la vida de fer-la i ampliar repertori.

ET: Tots els músics són de la Sidral i jo hi he vingut d'afegit per la part d'actor i per haver-la creat i escrit amb l'Adrià.

AR: La canalla, quan ve a un concert de la Sidral, que en ve molta, s'ho passen teta! I des de dintre la Sidral també teníem ganes de fer una cosa únicament pensada per a ells, que siguin els protagonistes d'un espectacle de la Sidral.

- El públic familiar ja el teníeu de fet a la Sidral, no sé si sense voler-ho.
AR: Suposo que ens hem anat fent grans i el repertori que toquem potser s'ha anat fent més familiar. La canalla venia acompanyant els pares, i s'ho passaven fins i tot més bé que els grans!  Aquest cop els hem fet una cosa a mida!

ET: És un camí diferent del que fa habitualment la Sidral, un altre tipus de públic, un format diferent, però matentint totalment l'essència de la Sidral; hi ha els mateixos instruments, la mateixa sonoritat, músiques similars, i això es respira quan vas a veure l'espectacle.

- Vosaltres sou els artífex del text. I la vessant musical?
ET: Nosaltres hem establert quina mena de músiques calien a cada moment. Aquí una que inspiri això, aquí una altra així... i aquí ha entrat en joc el Pere Gual, el trombó de la companyia, que ha estat qui ha fet la selecció musical i els arranjaments. Per tant, una altra part del guió l'ha creat el Pere.

AR: Sí, un cop escrita sabíem què necessitàvem en cada moment. Aquí volem aquesta emoció, aquí que la gent balli, etc. i vam parlar amb el Pere. La majoria de cançons no són seves, sinó cançons de la història de la música, que ja ho buscàvem. Cançons de gèneres súper diversos passats pel filtre d'una brass band.

ET: Hi ha músiques que van des d'un Vivaldi, fins a la Macarena, Superman o una sardana, que en principi no sembla que tinguin res a veure. Passades pel filtre d'una brass band també ho fa curiós perquè el public a la vegada juga a endeveinar el que sona. Ho fa més divertit veure com sona aquella cançó amb aquells instruments que, a priori, no hi tindrien res a veure.

- Els de la Sidral això de tocar ho teniu molt per mà, l'Eloi això d'actuar també. Com ha estat unir-ho i assajar-ho tot?
AR: Aquí està el problema! Hahaha! Difícil, ha sigut difícil.

ET: Mmm... ha sigut interessant! Per una banda hi havia els assajos propiament musicals, jo aquí res a dir. I a l'hora de posar-ho tot en escena, et vas coneixent, com en qualsevol procés teatral, no té més misteri. Tothom té un talent per a la interpretació, poc o molt, és anar-lo buscant i anar-lo explotant i estirant del fil. A mi m'agrada molt i m'és molt interessant veure què pot arribar a fer aquella persona! Vas trobant els punts forts de cadascú, les complicitats... i quan hi ha complicitats surten coses noves. I la voluntat que hi han posat! Evidenment de tocar ja ho tenen solventadíssim, però a l'hora d'interactuar entre ells i amb el Clap, el personatge, també s'han descobert a si mateixos, s'han atrevit a provar, a investigar, i és interessant!

AR: I el que vindrà! Sempre diem que no està mai acabada l'obra. És una obra viva, com totes suposo, però ens encanta que la gent opini, nosaltres mateixos poder veure què funciona. Hem fet tres bolos, ara vénen el quart i el cinquè i haurem pogut veure el que més funciona, el que no tant i anar polint.

ET: Amb el rodatge ens hem anat compenetrant més i jo crec que aquí és on canviaran més les coses. Quan t'hi trobes més a gust et dones marge per jugar amb elements que remen a favor de l'espectacle.

- Quin pes hi té la música a l'espectacle? Per què n'és l'eix?
AR: L'argument hi porta a que la música sigui important en l'espectacle.

ET: Ho hem buscat així. La música no és d'ambient o de fons. Els músics són uns actors més, però el seu llenguatge, enlloc de ser la veu, és la música. I utilitzen la música per expressar-se, la música intervé i condiciona l'espectacle. Aquesta és una de les coses que volíem transmetre, que la música és capaç de transformar-nos, provocar-nos canvis, et fa desenvolupar-te, conèixer-te a tu mateix, t'entra, t'emociona... és un poder increïble el que té la música.

AR: Això el Clap no ho sabia, al seu planeta no hi ha música! Ho descobrirà a la Terra.

ET. Aquí ho descobreix gràcies als músics que li volen explicar coses o el volen condicionar. Ell nota coses dins seu. I al sentir-ho s'adona de com n'és d'important la música, molt més del que es pensava.

- És una sort doncs viure en un planeta on hi ha música?
AR: Oi tant!

ET: Encara que només sigui per cantar al cotxe!

- Hahahahah!
ET: És veritat, la música la tenim al nostre entorn, fins i tot sense tenir gaires coneixements músicals, la música ens mou. Ens agrada ballar encara que tinguem vergonya. Cantar i ballar, encara que ho fem fatal, és una cosa que el cos t'hi porta, no ho pots evitar.

AR: I si saps tocar un instrument, llavors ja és magnífic. I és molt important en molts àmbits de la vida quotidiana la música.

- En quins? Per què?
AR: En com és capaç de potenciar les emocions, per exemple. Un exercici és agafar un fragment d'una pel·lícula i veure-la amb la seva banda sonora, pensada expressament, i canviar-la per una altra súper diferent. El missatge que t'arriba és un altre, de la mateixa escena. La música et pot condicionar l'estat d'ànim.

ET: Hi deu haver alguna cosa connectada al cervell que quan escoltes música fa que se't despertin altres coses. Que pot passar el mateix amb una poesia, una novel·la o amb qualsevol tipus d'art.

AR: Però potser amb la música és més directe. La música és vibració en tota regla, t'afecta el cos directament. És física del so.

- Com és posar-se davant d'un públic familiar? Perquè els nens i nenes no venen mai sols.
ET: El públic familiar és exigent, ho notes. Poden parlar en veu alta si volen, poden comunicar-se amb tu directament... un adult sap mantenir aquesta mica de barrera, entendre que estàs treballant... i el públic infantil farà el que li sembli. Quan els tens enganxats i estan atents dius «Ara és la nostra», i quan no dius, «ostres, això pot desmadrar-se en qualsevol moment, per tant hem de posar el 300% aquí».

AR: És més exigent i alhora mes agraït, perquè el somriure que et donen és súper sincer.

- Alguns adults hauríen de tenir un paper més actiu quan van a veure un espectacle familiar?
ET: Oi tant, evidentment la canalla va acompanyada i els espectacles cada cop més estan pensats pels nens però també per pares i mares, que si es deixen anar els pot agradar tant o més. I els adults podríen aprofitar aquesta experiència per compartir-la amb els seus fills no deixar-los allà i que vagin fent. A vegades ho notes que en alguns casos sembla que mentre fas l'obra has de vigilar canalla...

- Tornem a 'Clap!', què hi descobrirem de la música?
ET: Descobrirem instruments, que ja els podem conèixer; una trompeta, dos saxos, un trombó, una tuba i una bateria. Podrem identidicar el so de cada un, la personalitat de l'instrument barrejada amb la personalitat del músic. I descobrir com amb aquells instruments de vent pots tocar coses que potser havies escoltat amb altres instruments ben diferents!

- Sentim molta música al llarg del dia però, l'hauríem d'escoltar més?
AR: Jo m'hi paro bastant, m'hi fixo. Aquí mateix, només entrar ja sé qui hi ha al bar, si hi ha el Bernat o l'Edgar, segons la música que sona.

ET: Dependrà de cada ú. Molt gent segurament no n'escolta gaire, entre d'altres coses perquè ja des de l'escola la música és una assignatura secundària.

AR: I avorrida. Es podria treballar d'una altra manera, per estimar la música, tenir interès, inquietud per descobrir-ne més.

ET: Falta més educació musical, sobretot per apreciar-la. No tots els professors que hem tingut ho han sapigut fer.

AR: L'altre tema també són els mitjans. Sempre donen l'excusa que la canalla se'ls ensenya a tocar la flauta per pressupost. Però segurament és un instrumet que motiva poc, tots a classe piip piiip piiiip pip.

- És cert que no sempre és assequible estudiar música.
AR:. Treure's un títol oficial de música és car, però potser altres arts també...

- Però es pot estudiar música d'altres manreres també potser?
AR: Oi tant, i gratis fins i tot. Pots anar a youtube i aprendre a tocar el piano i la guitarra. Ser autodidacta o fer intercanvis amb amics. Però les extraescolars de música no poden ser gaire més cares que altres activitats.

- Des del la Sidral, els vostres espectacles es basen al carrer. Falta més música al carrer?
AR: El que hi ha és poc pressupost per actuar al carrer. Normalment qui contracta és una ajuntament o una entitat que vol fer una festa o ambientar una festa que ja fa. La sensació és que això és a fons perdut i no se'n treu benefici econòmic a diferècia d'un concert on hi ha unes entrades o una barra. Els pressupostos que hi ha per fer música i art al carrer són molt petits.

- 'Clap!' és també una obra de carrer?
AR: De fet està pensada per fer tant al carrer com en teatres. Tenim ganes també de moure-la als patis i gimnasos de les escoles, convertir-los en escenaris i que els alumnes no s'hagin de moure. Tenim un dossier pedagògic i un col·loqui posterior amb l'objectiu que es puguin treballar aspectes musicals.

- Què es trobarà la gent que vingui a veure 'Clap!'?
ET: Sis músics i un actor al 100%, donant-ho tot per fer-los riure, per fer-los sentir la música i per fer que s'enganxin a l'espectacle i marxin a casa cantorrejant.

AR: I amb un missatge ben clar; que la música té poder, que et farà volar com desitja el Clap.

També et pot interessar