Anna Mata
,
16/02/2018
Família

Magda Minguet: “La teva intimitat mai podrà estar en una pantalla de mòbil”

Reflexionem sobre l’ús del mòbil i de les xarxes socials per part dels adolescents: una preocupació creixent entre els pares

Foto: 

ANNA MATA
El mòbil és de les principals preocupacions de pares amb fills adolescents
La Magda Minguet ens espera a l’entrada de Camp Joliu. És professora de secundària i batxillerat a més de la cap de comunicació de l’escola. Hi treballa des del 2004 i ha completat la seva formació amb un postgrau en Educació Familiar i Polítiques familiars. Aprofitem la seva pausa de dinar per fer-li l’entrevista sobre la propera xerrada que farà al centre de Llorenç “Educar en les xarxes socials”, el proper 27 de febrer. Sabem que no és la primera ni l’última vegada que li demanaran que faci aquesta xerrada, ja que forma part de les principals preocupacions dels pares amb fills adolescents. La xerrada que ofereix ja està rodada, des del 2009 que la fa i cada vegada desperta més interès entre els pares de nens adolescents i preadolescents.
"Les xarxes socials són una realitat que no desapareixerà. Simplement ens hi hem d’adaptar"

Ens asseiem però ja havíem iniciat l’entrevista un dia abans, per whatsapp, com no podia ser d’altra manera. Un iPad presideix la taula i ni ella ni jo desconnectem el mòbil. Comencem doncs.

- Podem dir que jugues amb avantatge. El contacte diari amb adolescents et deu ajudar molt a entendre la seva conducta i relació amb el món digital, no?
Per descomptat, però també he de dir que la meva experiència amb les xarxes hi ajuda. Sóc usuària activa d’Instagram i Facebook i ja a menys dedicació de Twitter. Tot el que es fa bé és perquè hi dediquem molt de temps i sí, jo n’hi he dedicat i n’hi dedico.

- Per tant, no ens n’hem d’avergonyir de dedicar temps a les xarxes socials?
A veure, actualment estem vivint una situació com el que ens va passar als anys 80 amb el boom dels programes de televisió. La gent estava literalment “enganxada” a la tele. Però ho hem superat, com superarem aquesta fase. Però no oblidem que les xarxes socials són una realitat que no desapareixerà. Simplement ens hi hem d’adaptar.

- Recomanes doncs que deixem que els nostres fills s’obrin perfils a les xarxes socials?
Recomano que no se’ls negui l’accés, perquè ja se sap que el que prohibim pot ser nociu en un futur. Això sí, cal gestionar en comú i activament els perfils dels nostres fills, de la mateixa manera que els acompanyem i dediquem temps a altres aspectes de la seva vida. Si els hem dedicat temps a ensenyar-los a anar amb bicicleta, o a seguir una alimentació saludable, també ho hem de fer amb la seva relació amb la porta que se’ls obre al món digital. I requereix molt més de temps perquè és molt més complex.

- Però poder gestionar els seus perfils a les xarxes socials es pot entendre com una intrusió a la seva intimitat, no?
Primer de tot han d’entendre que la seva intimitat mai podrà estar en una pantalla de mòbil. En el moment que fan ús de qualsevol xarxa, xat… no saben a on pot arribar el que estan comunicant. No són conscients del món que hi ha darrere d’un mòbil. I no ho saben gestionar. Diàriament rebo consultes de noies que tenen algun conflicte a les xarxes, que han rebut un missatge privat que no saben com respondre, que algun usuari els ha blocat...

- Trobarem receptes a la teva xerrada, doncs?
De cap manera, aquesta no és la intenció. En educació no hi ha receptes perquè cada nen és diferent, cada nen és un món. Tinc 4 fills i puc dir que el que m’havia funcionat amb el gran (10 anys), no em funciona amb el tercer (5 anys).

- Per curiositat, el teu fill gran té mòbil?
No.

- Aconselles alguna edat a partir de la qual poder-ne tenir?
No, però el que no crec que sigui adequat és relacionar una vida sense mòbil amb una vida més sana. Els adolescents a partir de certa edat necessiten sentir-se part d’un grup d’iguals i no ajuda gens negar-los una realitat. Per entendre’ns, no deixarem de comprar-los una bicicleta per evitar que caiguin, oi?

- Aquesta xerrada l’ofereixes des del 2009. Com va començar?
Va ser una iniciativa dirigida als pares de l’escola després d’una formació específica que vaig fer com a docent. Des d’aleshores me la demanen any rere any i esclar, l’he adaptat a les noves situacions i tendències que van apareixent. Per exemple, ara ja no parlem tant de Facebook i molt més de les històries d’Instagram. Adapto la xerrada a les tendències del moment perquè així és molt més fàcil entendre’ns.

- Quina és la principal preocupació dels pares a la xerrada?
L’addicció sense cap mena de dubte. En el cas de les noies, l’addicció se centra en la “reputació social”, en si han guanyat seguidors, en els comentaris i els likes que ha generat la seva publicació… En el cas dels nois, l’addicció als jocs online principalment. També apareixen dubtes del funcionament de cada xarxa, per això moltes vegades acabo oferint tallers pràctics orientats a pares.

- I dins l’escola com es tracten específicament aquests temes?
Aquest és el repte de futur. Encara estem entomant el cop. Personalment crec que acabarem impartint una assignatura específica d’habilitats digitals de la mateixa manera que hi ha l’assignatura d’ètica o educació per a la ciutadania.

El temps se’ns esgota i hem d’acabar l’entrevista mentre hi ha corredisses al passadís. Totes dues coincidim en agafar el mòbil i respondre ràpidament els missatges que ens han arribat durant l’estona de l’entrevista. Ens acomiadem amb una emoticona al WhatsApp i una promesa de compartir l’article als nostres perfils personals quan es publiqui al Surtdecasa. 

Més informació: 

També et pot interessar