Foto: 

Cedida

Marta Junqué: “El municipalisme és i ha de continuar sent una alternativa al neoliberalisme i a l’extrema dreta”

La politòloga vilafranquina ha presentat recentment el llibre ‘Ciutats sense por. Guia del moviment municipalista global’, del qual n'és co-autora i co-editora
Goretti Martínez
,
10/07/2018
Llibres
Davant les conseqüències nefastes que té la por que experimentem les persones a perdre el que tenim -la xenofòbia, la desigualtat, l’egoisme, el moviment identitari excloent- sorgeix un moviment municipalista renovat. L’acollida de persones que fugen dels conflictes, l’autogestió de l’energia o una major participació ciutadana en les decisions polítiques són algunes de les eines que s’estan aplicant ja en algunes ciutats i municipis. Són les ciutats i els municipis, amb la seva gent al capdavant, qui pot demostrar la viabilitat d’alternatives a l’statu quo actual? Els pobles i les ciutats “sense por” s’han erigit com l’espai des d’on defensar els drets humans, la democràcia i el bé comú?
"Amb accions concretes i reals volem mostrar que hi ha alternativa a aquest sistema tan desigual"

Al llibre ‘Ciutats sense por. Guia del moviment municipalista global’, 140 persones, entre càrrecs electes i activistes de tot el món, reflexionen a través d’assaigs, l’explicació d’eines organitzatives i exemples de polítiques públiques transformadores al respecte. El llibre és el resultat d’una trobada organitzada per Barcelona en Comú el juny passat i la politòloga i consultora per institucions públiques vilafranquina Marta Junqué ha tingut un paper destacat en la seva elaboració. En l’àmbit personal, Junqué va concloure recentment una aventura que la va dur a viatjar arreu del món. De l’experiència es queda amb que a tot arreu hi ha persones que lluiten cada dia la batalla a favor de la radicalitat democràtica, la solidaritat i la comunitat i el feminisme. Una lluita comuna i universal.

- Quin ha estat el teu paper en la cimera i el llibre 'Ciutats sense por'?
Des ben jove havia estat involucrada amb diferents iniciatives polítiques locals a Vilafranca com Joves Implicats x Vilafranca i també d’àmbit més global com amb les mobilitzacions del 11-M. Fruit de les ganes d’un veritable canvi democràtic, vaig començar a participar com a activista a Barcelona En Comú Dins l’organització he estat vinculada a l’àmbit internacional, que té com a objectiu fer visible el moviment del canvi que va arribar a Barcelona i a molts altres municipis de l’Estat i fer xarxa entre el moviment municipalista. Després d’intercanviar moltes experiències entre diverses plataformes vam decidir que era el moment de fer la primera trobada municipalista internacional. El juny de 2017 més de 700 activistes de tot el món van participar a la trobada de Barcelona. Aquesta trobada, Ciutats Sense Por (Fearless Cities), va ser molt més que una trobada: ens va permetre veure que les experiències locals estan interconnectades amb un moviment global. El meu rol va ser ajudar en l’organització i la logística, organitzant alguns dels tallers on es compartien i debatien experiències municipalistes en temes com ciutats refugi, democràcia radical i feminització de la política. Quan va sorgir la idea de fer el llibre, vaig decidir donar un gir a la meva vida: aplicar per ser co-coordinadora de la documentació generada de la trobada i co-editora i co-autora del llibre. Ha estat un procés molt enriquidor i m’encanta contribuir amb el meu gra de sorra a aquest moviment.

- Què has après sobre com el municipalisme pot afrontar problemes com el masclisme, les desigualtats, la contaminació o la xenofòbia?
El municipalisme és una alternativa a dos dels grans reptes que afrontem com a societat: un neoliberalisme descarnat que ha aconseguit instaurar-se com a sistema econòmic global i l’extrema dreta. Com afirma la Yayo Herrero al pròleg del llibre, “Vivim un moment excepcional en la història”, en un món en què s'han incrementat de manera alarmant les desigualtats, els escenaris potencialment catastròfics del canvi climàtic, les recurrents crisis econòmiques, les crisis humanitàries, la pèrdua de drets fonamentals, el rearmament del patriarcat, etc. La idea occidental de progrés s’ha aturat per a molta gent i a més, tot canvia a una velocitat vertiginosa. És per això que no falten raons per sentir por i incertesa: a perdre la casa, a perdre el lloc de treball, etc. L’extrema dreta s’aprofita d’aquesta por i fonamenta la lluita contra “els altres”. Però, normalment, “els altres” no són els poderosos sinó els desconeguts, “els que venen a prendre’ns la feina”. Això és extremadament perillós, perquè no ataca la causa del problema sinó la conseqüència. Davant d’aquestes lògiques, surt el municipalisme com a alternativa en la qual totes les persones ens reconeixem com a iguals: la comunitat, els nostres barris i els nostres pobles. Com molt bé diu l’Ada Colau a l’epíleg del llibre, “El municipalisme és una força en alça que vol transformar, des de baix, la por en esperança, i construir aquesta esperança en comú”; és a dir, amb els altres, no contra els altres. El llibre posa de manifest que el municipalisme ja és una alternativa real i concreta a aquestes lògiques. Una alternativa creada des de la proximitat, la comunitat, i a través de la feminització de la política, per construir un món més just, una societat sense aquestes fractures que responen als interessos dels que no volen que les coses canviïn perquè no volen perdre els seus privilegis. Iniciatives com Barcelona Energia, la creació de la Unitat municipal que actua preventivament contra els desallotjaments (la UCER) o l’acollida dels migrants abandonats a la deriva per Itàlia i Malta per part de pobles i ciutats són exemples concrets d’aquesta alternativa.

- Ens pots resumir alguna o algunes experiències que consideris que són fàcils d'estendre a altres ciutats i municipis?
Cada poble i ciutat té les seves pròpies característiques que la fan singular. No obstant, el que podem veure al llibre és que totes elles tenen una mateixa filosofia. Al llibre hem intentat explicar aquelles que poden ser més inspiradores. T’explico alguns exemples… El Carnet d’identitat municipal, un programa amb targetes d'identificació per accedir als serveis bàsics de la ciutat de Nova York; Decidim.barcelona (Decidim) i Decide.madrid (Consul), unes plataformes digitals per a la democràcia participativa que faciliten la participació ciutadana i que van ser desenvolupades com a programari lliure; això permet a altres organitzacions i institucions interessades en utilitzar el programari crear les seves pròpies plataformes de participació. Més de 50 governs locals de tot el món estan utilitzant ja versions de Decidim o Consul (Hèlsinki, Torí, Buenos Aires, Porto Alegre, Pamplona, ​​Gwangju, entre d'altres). SHARE és una "biblioteca de coses" establerta conjuntament per l'Ajuntament de Frome (27.000 habitants). És un espai que recicla objectes i després els posa en préstec. Aconsegueix diversos objectius: reduir els residus, ajudar les persones amb ingressos baixos, afavorir la inclusió social, conservar les artesanies tradicionals i oferir capacitació a joves emprenedores. Al ser un moviment viu i descentralitzat, cada dia apareixen noves iniciatives. Aquesta és una de les fortaleses de la xarxa però també representa una dificultat a l’hora de resumir-les en un llibre.


Junqué i el regidor vilafranquí Ramon Arnabat durant la presentació del llibre a Vilafranca

- Quins esculls creus que ha de superar una ciutat per tirar endavant aquestes iniciatives “sense por”?
El moviment municipalista és un moviment que ve des de baix. Amb accions concretes i reals volem mostrar que hi ha alternativa a aquest sistema tan desigual. Això fa que l’1% de la població que acumula més riquesa i els lobbies que l’acompanyen estiguin molt nerviosos. Recordo que al 2015, quan les plataformes municipalistes van guanyar les eleccions a les principals ciutats estatals (Madrid, Zaragoza, Barcelona, València, Badalona, etc.) els mitjans de comunicació i els lobbies anunciaven que serien els governs del caos. Doncs tres anys després podem dir que no ha estat així sinó que moltes d’aquestes ciutats s’han convertit en referents mundials de democràcia i de polítiques transformadores. Per exemple, l’ONU premiant la plataforma de participació (Decide) de Madrid. A part dels lobbies, un altre dels reptes és mostrar-nos com a alternativa tant a l’extrema dreta com al liberalisme Macronià que està fent-nos retrocedir en tots els drets que havien aconseguit els nostres avis.

- Quina és la responsabilitat que hi tenim la ciutadania en tot plegat?
Durant molt de temps ens han intentat fer creure que no existeix alternativa al model econòmic i social. Fins i tot que no hi havia diferència entre partits progressistes, liberals, conservadors, etc. Però això no és cert. Quan la ciutadania està apoderada té molt de poder i és capaç de mostrar que hi ha alternativa. Un dels elements clau del municipalisme és l’apoderament ciutadà, ja que perquè un municipi treballi pel bé comú és necessari governar a les institucions i tenir uns moviments des de fora que vetllin pel bon funcionament de la democràcia i que col·laborin amb els govern per buscar solucions alternatives i construint-les juntes. Un exemple d’aquesta col·laboració és la creació de la Bústia Ètica i de Bon Govern de l’Ajuntament de Barcelona, que va ser creada per activistes d'Xnet, una organització que treballa temes de tecnopolítica i mecanismes de participació, transparència i control ciutadà del poder. La democràcia és un dret però també un deure: la ciutadania per recuperar els nostres barris i pobles i posar-los en mans del bé comú.

- Com veus la Unió Europea en l'actualitat?
Permete’m començar dient que jo defenso la idea fraternal d’Europa que ens exposava Spinelli però la Unió Europea actual està molt lluny del que busquem i del que necessitem. Gran part de les polítiques decidides per les institucions europees -majoritàriament governades pel Partit Popular Europeu des del 1999- i els Estats Membres són contràries al bé comú. Com per exemple les polítiques d’austeritat, els tractats comercials (CETA i TTIP) i les polítiques de l’Europa fortalesa. També és cert que hi ha línies programàtiques que són útils com pot ser l’Erasmus, el Fons de Cohesió, les normatives mediambientals i a favor de la innovació, etc. Però aquestes no són suficients. Fruit d’aquestes polítiques neoliberals impulsades per la UE s’estan produint fets realment preocupants: l’augment de la desigualtat, l’augment de l’extrema dreta i una gran desafecció cap a les institucions europees. Però, com a municipalistes, cal que ens preguntem quina alternativa hi ha a aquesta Unió Europea. I per això, en els darrers sis mesos, des de Barcelona en Comú hem estat fent un cicle de debats “Del Barri a Europa”, portant activistes locals i europeus i representants d’ajuntaments estatals i eurodiputades. Les conclusions, encara preliminars, semblen mostrar que hi ha espai per municipalitzar Europa I, per tant, per democratitzar-la. Hi ha la possibilitat de portar-hi les batalles dels nostres barris i ciutats: la lluita per l’habitatge, pels recursos bàsics com l’aigua i l’energia, com la regulació de la qualitat de l’aire que respirem, etc. El municipalisme és i ha de continuar sent una alternativa al neoliberalisme i a l’extrema dreta. Crec que cal que estigui representat al Parlament Europeu per incidir en la legislació, fomentar el treball en xarxa entre les organitzacions municipalistes i teixir aliances que ens permetin aconseguir canvis globals. I per aconseguir aquests canvis globals, no només ho podem fer des de les institucions, sinó que és fonamental fer-ho treballant en xarxa entre les diferents organitzacions que formen part del moviment muncipalista global, com s’està fent amb el manifest a favor del dret a la ciutat, que ja han firmat ciutats com París, Londres o Barcelona.

- Què diries que has portat de tornada després del teu viatge pel món?
Buff... Moltes coses! La majoria immaterials. Primer, coneixement personal i mil i una experiències. Però també te n’adones que, tot i una geografia, cultura i realitat diferents, la batalla a favor de la radicalitat democràtica -en contra la corrupció-, la solidaritat i la comunitat -en contra de la desigualtat i la xenofòbia- i el feminisme -en contra d’un model patriarcal- són comunes en moltes persones. Per tant, torno convençuda que, si unim esforços, podem formar una gran majoria per canviar l’statu quo actual dels nostres pobles, ciutats i, com a conseqüència, global.

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1

Més informació: 

A

També et pot interessar