Goretti Martínez
,
10/01/2015
Llibres

Jordi Llavina: “El vi, com l’amor i la mort, és un tema essencial”

L’escriptor i periodista gelidenc plasma la seva ànima de poeta al llibre La vinya i el vi a Catalunya

Foto: 

Goretti Martínez
"La vinya i el vi a Catalunya ofereix un panorama complet de tot l'univers humà, social, econòmic i cultural creat a l'entorn del conreu de la vinya, el procés del raïm i l'elaboració i la comercialització de vins i caves arreu de Catalunya". D'aquesta manera defineix Angle Editorial el nou llibre del poeta i periodista gelidenc Jordi Llavina, presentat recentment dins de la col.lecció Catalunya en blanc i negre.
“A partir d'una imatge irrefutable, havia de reconstruir la realitat”.

La vinya i el vi a Catalunya té la forma i el contingut d'un d'aquells llibres de consulta i/o contemplació periòdica. Una acurada i extensa selecció fotogràfica de gran valor documental s'acompanya dels textos de Llavina i tot queda estructurat en cinc capítols, tan genèrics com explícits en els seus respectius títols: La vinya i la verema, El procés del vi, El procés del vi escumós, La dimensió comercial del vi i El vi i el cava en la societat.

La vinya i el vi a Catalunya té nombroses particularitats que el fan aspirar a convertir-se en una obra imprescindible per als amants del món del vi i per a aquells que s'hi vulguin aproximar d'alguna manera. Començant per les ja esmentades fotografies, que van del 1850 fins a mitjans del segle passat, i seguint per l'estil personal de l’autor. Llavina aconsegueix que el lector vagi explorant aquest "panorama" que menciona la definició de l'obra com si llegís una novel·la; o millor encara, com si degustés una copa de vi d'aquell amb cos i fusta, del que embolcalla la boca i el nas i perdura en la memòria.

Llavina, que plasma la seva ànima de poeta en tot el que fa, creu que la vinya i el vi són referències universals, com l’amor i la mort. Per això, tot i que el llibre sigui un encàrrec i el seu pes fonamental recaigui en les imatges, l’autor aporta amb la seva pròpia poesia i multitud de referències a altres poetes, un equilibri fonamental a l’obra. I, un altre cop, podem fer el paral·lelisme perquè, l’equilibri, en el vi, és una qualitat indispensable.

- Què et va dur a embarcar-te en aquest projecte?
Va ser un encàrrec. Angle editorial té una col.lecció titulada Catalunya en blanc i negre, en la qual hi ha, per posar un exemple, un llibre de Lluís Permanyer sobre la burgesia de Barcelona (Vides privades de la Barcelona burgesa). Volien parlar de la vinya i del vi i com que jo sóc de la zona i conec aquest món, me'l van encarregar. Part de la meva feina és fer llibres per encàrrec i, en aquest cas, a més, La vinya i el vi a Catalunya és un llibre agradable de fer.

- Com vas decidir l'estructura? Per què aquesta i no una altra?
Havia de trobar una divisió en parts i ho vaig fer amb una estructura que tracta quatre grans assumptes. El primer parla de la terra, la vinya, tot el que passa fora, a la naturalesa. El segon es divideix en dos i parla de l'elaboració del vi i del vi escumós. El següent tema és la dimensió comercial del vi i, finalment, tracto la dimensió social dels productes. És una estructura senzilla i elemental.

- Quin pes tenen les fotografies i d'on provenen?
Vaig tenir la sort de treballar amb una documentalista que va contactar amb multitud de llocs on tenien arxius fotogràfics de gran valor. Sincerament crec que la gran aportacio d’aquest llibre no és el meu text, que és un text relativament breu. Hi ha moltes fotografies i molts peus de foto. El que pesa veritablement en aquest llibre són les imatges. I per trobar aquestes fotografies s’ha recorregut a molts fons, a museus. El mateix Vinseum ha fornit moltes d’aquestes imatges. També el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, amb el qual col·laboro. També hi ha imatges que provenen d’arxius diversos, com l’arxiu Roqueta, i de zones diferents, d’Alella, l’Empordà, la Terra Alta, el Priorat… Aquesta varietat de les imatges és la veritable gràcia de La vinya i el vi a Catalunya.

- Com compensa aquest pes de les imatges el teu text?
De fet és més important el text que acompanya les fotos que el mateix text que fa de fil conductor. La clau és que són imatges de gent que treballa. Això és pràcticament una raresa, perquè abans les fotografies es prenien només en ocasions especials. Jo no sóc cap expert en aquests temes però em vaig assessorar amb gent com l’enòleg Fèlix Sàbat, l’expert en el món rural Llorenç Ferrer, Joan Gil, secretari general de l’Associació Vinícola Catalana o el cavista Pere Guilera, entre altres. Per les fotografies, només tenia una petita llegenda de l'estil "boters" o "arribada del rei Alfons XIII al port de Barcelona" i, sobre això, m'havia d'inventar un relat de 700 caràcters. Era estimulant. A partir d'una imatge irrefutable, havia de reconstruir la realitat.

- Parlem ara del text. Quin paper té el teu propi estil com a escriptor dins d'aquest llibre?
Sí que hi deu haver alguna cosa meva, de la part mes poètica. De fet, el llibre comença amb un fenomen de la vinya que m’apassiona, el plor. Pels voltants de Sant Josep, després de sis mesos hivernant, la saba comença a circular pel cep i la fusta que semblava morta plora. És l’inici del procés que donarà com a fruit el raïm i, més tard, el vi. Aquest és només un exemple però jo crec que el vi, com l’amor i la mort, és un tema essencial. Grans poetes n’han parlat: Joan Vinyoli, Francesc Parcerisas, el mateix Omar Khayyam… Al llibre hi ha constants referències a aquests poetes, referències cultes i alguna de popular que encaixaven bé en el discurs.

- Què has après amb La vinya i el vi a Catalunya?
Moltes coses de l’elaboració del vi i de l’escumós. També he entès un moment clau per a la vinya catalana: quan es va fer front a la plaga de la fil·loxera. He entès per què es van arrencar les vinyes, com es tornaven a plantar amb els ceps de peu americà, immunes a l’insecte. He après aspectes concrets de la comercialització. Però sobretot m’ho he passat molt bé perquè tot això és història viva. És un privilegi fer un llibre així i que, a sobre, te’l paguin.

- Quin és l'objectiu d'aquest llibre? A quin perfil de lector vol arribar?
La veritat és que s’està venent molt bé, tot i ser un llibre relativament car (ronda els 35 euros). És un llibre de regal i crec que agrada perquè la gent se sent atreta per les fotografies. Recull tot un patrimoni fotogràfic i expert en un volum. En el fons, tots ens sentim atrets per la memòria i la memòria té el seu públic.

Jordi Llavina va néixer a Gelida (Alt Penedès) l’any 1968. És llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i fa dues dècades que es dedica al periodisme amb programes especialitzats en literatura. Com a crític o columnista, publica regularment a El Punt, La Vanguardia, Sàpiens, El Mundo, Avui i El 3 de vuit. És autor dels llibres de poemes La corda del gronxador (premi Joan Alcover de poesia), Diari d’un setembrista (premi Alfons el Magnànim i premi de la Crítica Serra d’Or), País de vent (premi Vila de Martorell ), Vetlla (Premi Octubre 2011 i Premi de la Crítica) i Contrada. Com a narrador, ha tret Ningú ha escombrat les fulles, Londres nevat i la novel·la El llaütista i la captaire. Ha publicat la novel·la per a infants L’arqueta dels rellotges (Cruïlla). Col·labora amb el Museu de la Vida Rural en tasques de promoció,  dirigeix la col·lecció de temàtica etnogràfica del mateix museu. És membre de l’Acadèmia Tastavins Penedès.

També et pot interessar