Jump to navigation
És dissabte, juga el Barça a les 10, el volem veure, volem sopar tranquils i no menjar fast food. Sota aquests paràmetres optem per la Sidreria, un restaurant ubicat a la plaça dels Cotxes de Vilanova, a tocar de la plaça de la Vila, que al llarg del dia mostra totes les cares possibles. Des de bar de dia fins a restaurant amb carta i menú. Darrerament ha estrenat la faceta de bar musical, amb dj les vigílies de festiu a partir de les 12 de la nit. I la sidra com a tret distintiu, tot i que els qui no siguin massa amants d'aquesta beguda també hi trobaran arguments de pes.
Reservem per a dues persones i ens ubiquen a una àmplia taula de quatre que permet estar amples i que els dos tinguem visibilitat perfecta de la pantalla. Tanmateix, el major espectacle de la nit esperem trobar-lo a la taula. Per començar demanem una amanida Cèsar i unes croquetes casolanes de brie. L'amanida és complerta, generosa amb els ingredients i de gran format. Força pollastre i bo, una salsa al punt, el pa torrat i no excessivament oliós, quatre generosos talls de cansalada i la resta d'ingredients clàssics d'aquesta amanida, però servits amb molta gràcia. Pel que fa a les croquetes, molt gustoses, amb formatge brie del bo i una curiosa forma rectangular. Al nostre paladar li és indiferent que no tinguin forma de croquetes.
A la carta hi havia una àmplia oferta de tapes, la majoria amb personalitat pròpia, res a veure de les tapes genèriques que amb més o menys encert formen part de la carta de la majoria de bars. També hi ha potents assortits de formatge i embotit, que ja hem tastat alguna altra vegada. Però aquesta vegada preferim optar per les especialitats de la casa.
La cuina amb ou i la brasa, junt amb les creps i el bacallà, són dues de les cartes distintives de la Sidreria. En el meu cas opto pels exquisits ous estrellats amb foie. L'altra persona demana xurrasco. Els ous estrellats no deceben: una dosi generosa de foie, una patata autèntica (no congelada) i amb el punt just de cocció que han de tenir, tot just començant-se a daurar i sense acabar de fregir-se ni agafar cruixentor. El plat ens el serveixen tècnicament sense estrellar, amb els dos ous ferrats sencers. Això permet adaptar-lo millor al gust de tothom. Naturalment, optem per estrellar-los i remenar-los bé amb les patates. El resultat, un plat deliciós i, tractant-se del que és, poc oliós. No cal anar a la capital del regne per menjar ous estrellats ben fets.
La ració de xurrasco també és generosa, ben cuita a la brasa, i acompanyada de patates fregides. En aquest cas, patates també naturals, res de pastes congelades, i més cruixents que les dels estrellats, com marca el cànon. De postres optem per partir-nos un bon tall de pastís de Sant Jaume i acabem amb un cafè i un tallat.
L'àpat l'hem volgut regar amb vi. Ho hem fet amb un Càtar, vi negre DO Montsant que és el vi de la casa del restaurant. La carta de vins ens l'han dit de paraula, cosa que ens fa pensar que és variable. Sigui com sigui, ens han ofert un ventall d'alternatives amb diverses opcions de vins del territori (Montsant, Penedès i Costers de Segre), a banda d'algunes de les DO espanyoles amb més sortida al mercat. Altres cops havíem optat per la sidra (en tenen d'artesanal), tot i que no hi tenim el paladar massa avesat.
Un punt negatiu d'aquesta visita a la Sidreria és que el vi no l'han obert a taula, cosa que no ens havia passat cap de les altres vegades que hem visitat el local. De fet, mai no ens havia passat més enllà dels clàssics vins de taula reomplerts d'alguns restaurants de menú barat. Donem fe que aquest no era el cas; que aquest vi estava acabat d'obrir, naturalment no reomplert i que estava deliciós. Però hi ha rituals que formen part de les obligacions que marca el cànon. I per més que aquí fos el vi (bo) de la casa, tampoc sembla necessari estalviar el ritual de servir el vi i preguntar-nos si ens agrada. Ens ho hem hagut de preguntar entre nosaltres i, per cert, ens ha agradat. L'altre petit punt negatiu és que estàvem a prop de la porta del fons, que dóna al carrer de la Fruita, i la porta s'obre cada cop que algú passa pel seu davant. Si no fos que era el dia més fred de l'any, no hauria estat cap problema.
L'àpat ens surt per un total de 49,35 euros. Tenint en compte que no ens hem estat de res, que hem demanar dos primers i dos segons, vi postres i cafès, és un preu raonable. Més encara tenint en compte que l'experiència gastronòmica ha valgut molt la pena i ha acabat deixant el Barça a un segon terme.
