Jump to navigation
- D’on ve el mot Oceanes que posa títol al teu darrer treball? Oceanes és una idea que surt de les Oceànides, que en la mitologia eren les filles d’Océano i Tetis i que rebien noms de rius, llacs i mars.
- 'OCEANES' és un homenatge a les dones?Sí. Jo tenia moltes ganes d’homenatjar les dones i tenia moltes ganes de fer alguna cosa amb l’aigua. Vaig decidir fer les Oceanes, modernitzar la idea i dur-la al meu terreny. Va sortir la paraula Oceànes, les dones de la meva vida.
- Els noms de les cançons vénen de la mitologia però fan referència a dones amb noms i cognoms reals, no?Els noms de les Oceanes són anagrames, canvis de lletres, noms reals amb un altre idioma... Cada cançó la dedico a una dona i tot i que els noms no són els seus, totes saben que aquella cançó és per elles.
- Per què l’aigua?És un element que m’agrada molt. A part, pel moment vital que estic vivint ara em va molt bé. L’aigua no es pot retenir, l’has de deixar anar i el meu aprenentatge vital actual és aquest: deixar anar les coses, deixar-les fluir, que passin.
- Entre aquestes dones hi ha la teva tieta, Josefina Rigolfas?Entre totes aquestes dones hi ha la meva mare, la meva germana, hi ha amigues, hi ha amants, dones que han servit de guia meva... La Josefina en aquest disc no hi és. El quart disc que vaig fer, ‘esPiral’, és un homenatge al seu últim any de vida i per tant, en aquesta ocasió, vaig donar espai a altres dones. Però evidentment la Josefina està molt present en mi i en la meva música.
- La Josefina és coneguda a Igualada per haver estat professora de piano de centenars d’alumnes. També teva. Mantens l’essència del que et va ensenyar a les cançons?Està present sempre en la meva manera de tocar i d’alguna manera també ho està en la meva carrera musical i en la meva vida en general.
- Et sentim cantar, de fet, rapejar per primer cop a la cançó ‘Oceanes’. Una cançó de denúncia amb orgull de gènere?Jo em considero feminista, de fet, ho sóc molt. Crec que com a dona hi ha moltes coses a reivindicar. M’agrada molt el hip-hop i vaig decidir fer aquesta cançó en clau de rap i la veritat és que és la única cançó explícitament de denúncia política. Tot i això, el meu compromís polític i social a través de la música, ho és sobretot a l’hora de fer espectacles.
- Et sentirem cantar més?Al disc canto un altre tema petit. A mi m’agrada cantar però no en sé. Jo crec que està molt bé donar pas a les veus i la gent que sí que en sap i que pot fer de pont entre tu i el que vols dir i el públic.
Videoclip d''Oceanes', obra de la coreògafa Ariadna Peya, germana de la compositora, i realització de Kiku Piñol
- La teva música és una expressió política?Crec que és important que els artistes donem veu a coses que estan silenciades. La nostra funció és visibilitzar a través del nostre llenguatge. Això sobretot ho faig amb Les Impuxibles.
- La companyia que comparteixes amb la teva germana, Ariadna Peya.Sí. Ella porta tota la part de moviment i coreografia i jo porto la part de música. És una companyia de dansa i teatre en la que reivindiquem una mica més de compromís social. Ara acabem la gira de ‘Limbo’ que parla de la transsexualitat. I a l’estiu estrenem una nova producció que es diu ‘Aüg’ i que parla de la violència sexual.
- Com és ser dona en el món de la música?En el meu cas, ser dona en el món de la música no ha estat fàcil. Me n'he anat adonant sobretot ara, recapitulant. El món és molt masclista i els músics són molt masclistes sense saber-ho. Des del privilegi sempre és difícil adonar-te’n de les coses.
- Com t’has arribat a dedicar al món de la música?Haver-me d’espavilar m’ha obert molt a fer la meva vida i a fer el meu projecte. Jo veia que era molt difícil entrar al seu micro món i ser una més. Això no m’agradava i vaig decidir fer el meu propi producte. La veritat és que m’està anant molt bé.
Clara Peya l Foto: Pere Masramón
- Quina és la teva relació amb el piano?Amb el piano m’hi sento còmode i m’expresso amb molta claredat. Fent la meva música sóc molt feliç i interpretant-la també. Quan toco em transporto i m’encanta.
- Per tu és més fàcil relacionar-te a través de la música que de la paraula?Tocar el piano em connecta molt amb la meva veritat. Per mi tocar és una zona de confort. Quan toco no em jutjo i això em permet fluir. És difícil no jutjar-se, no sempre ho aconsegueixo.
- Les teves composicions semblen fàcils, àgils... però a l'hora complexes i plenes de matisos i petits detalls. És així?La meva música és fàcil d’escoltar però no és fàcil de tocar. Això m’ho han dit tots els músics que han tocat les meves composicions. Està plena de detalls, petits canvis, dinàmiques... es tracta de cuidar les petites coses, simplement. S’ha de tocar tota, tornar a tocar i retocar perquè soni fluïda.
- Busques aquesta complicació en la teva música?Jo no faig coses complicades perquè sí, se’m compliquen quan intento dir alguna cosa en concret. En realitat és com la vida (riu).
- No només estàs fent gira amb 'OCEANES’. També estàs amb 'Limbo' de Les Impuxibles i amb ‘Pluja’, l’espectacle que fas juntament amb Guillem Albà i has posat la música a ‘Renard o el llibre de les bèsties’ de Teatre Obligatori i a la nova obra de Carme Portacelli ‘Jane Eyre: una autobiografia’. Ara pots gaudir de la música com i quan vols o estàs lligada a la feina?Treballar és la meva vida. Si que m’agradaria tenir més moments lliures però on sóc més feliç és creant, a dalt de l’escenari i comprometent-me. Així, que a continuar!
Clara Peya l Pàgina web
Clara Peya l Twitter
Clara Peya | Facebook
Clara Peya – ‘OCEANES’
Clara Peya - 'esPiral'
