El pop poderós de Mareta Bufona

La banda de powerpop vilanovina consolida un so que ens transporta als noranta al seu nou disc, ‘L’amic mecànic’

Goretti Martínez

14/11/2019

Música

Després de l'EP de presentació 'Molt honorable' i del seu primer àlbum ‘Vine al camp’ (Bones festes, 2017), la banda vilanovina Mareta Bufona presenta nou disc. A ‘L’amic mecànic’(Bones festes, 2019) trobem deu temes amb un so més definit, melodies encomanadisses, lletres enginyoses i sinceres sobre les relacions humanes i les guitarres i el vinagre marca de la casa. Amb la producció de Vidal Soler, el nou disc va ser enregistrat la passada primavera a l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú, l’espai on serà presentat aquest mateix dissabte, un dia després de publicar-lo, en un espectacle anomenat ‘Gràcies per acompanyà’ns’. Prometen una vetllada "sense pirotècnia" on sonaran tots els hits de la seva discografia, especialment del flamant nou disc i on, en definitiva, retran “un sentit homenatge a la seva petita ciutat i un gran poble de mala mort”. Mareta Bufona són Llorenç Orriols, Marc Bala, Sergi Rigol i Roger Ribera.

- Com ha estat el procés de creació de 'L'amic mecànic'?
Marc Bala: Primer de tot hem de dir que una mica més llarg del que ens esperàvem. Però ha valgut la pena perquè hem acabat fent el disc que volíem i ara estem molt orgullosos de poder ensenyar el disc. Quan passa molt de temps augmenten les ganes de voler-lo ensenyar.
Llorenç Orriols: Aquesta vegada hem comptat amb el Vidal Soler a la producció i ha estat un treball molt enriquidor, tant per part seva com per part nostra, a l’hora de treballar les cançons. Ens ho hem passat molt bé amb ell.

- Continua havent-hi guitarres i vinagre però, quina diríeu que ha estat l'evolució de Mareta Bufona des d'aquell primer EP del 2015?
Marc: Quan vam fer el primer EP amb el casset, la veritat és que no sabíem què passaria després. No sabíem si les cançons que faríem ens agradarien o no… hi havia més inseguretats. I, ara, després d’haver publicat un EP i un disc, almenys tenim una mica de retrospectiva sobre el que hem fet i això et dona una mica de visió, no només sobre el que has fet, sinó també sobre el que vols fer. Suposo que ara hem anat més en la direcció del que teníem en ment. Fins ara havíem treballat una mica a l’aventura. Ara sí que ens havíem marcat més clarament l’objectiu de les cançons que volíem fer.

El videoclip del tema 'La taula d'en Bernat', protagonitzat per l'actriu Júlia Barceló

- De què parleu a les lletres?
Llorenç: Jo crec que aquesta vegada, en aquest darrer disc, de forma inconscient, ens hem adonat que són lletres potser més autobiogràfiques que les de l’anterior disc o les de l’EP. I, sobretot, ens hem adonat que la majoria d’elles tenen un fil conductor que ve a ser les relacions d’amistat o les relacions interpersonals, que estan basades en l’amor.
Marc: Normalment, quan ens plantegem les lletres, el primer filtre que han de passar és que ens agradin a nosaltres, ja no tant la lletra final sinó la temàtica i l’enfocament que fem. La gràcia és que ens hem adonat d’això, que totes parlaven, des de punts de vista molt diferents, de l’amistat. És una cosa que no sé si ha estat conscient o inconscient però el que és cert és que ens agafa en un moment on això ho valorem. Per això ens sentim aquest disc tan nostre, perquè acaba parlant de nosaltres, una mica sense voler-ho.

- A la presentació del 'Gràcies per acompanyà'ns' dieu que serà "un sentit homenatge a la seva petita ciutat i un gran poble de mala mort". Per què?
Marc: Bàsicament és una referència a la cançó que tanca el primer disc, ‘Poble de mala mort’, que està inspirat en una ciutat d’aquí del Garraf - no direm quina- i és la continuació d’aquest tarannà nostre de parlar de les coses que passen a prop. Inevitablement són coses que passen a la nostra ciutat.