Josep Soler, música per descobrir

Vilafranca homenatja el reconegut compositor de la mà del pianista Diego Fernández Magdaleno

Goretti Martínez

30/01/2015

Música

El 25 de març farà 80 anys del naixement de Josep Soler i Sardà, compositor, escriptor, pensador i teòric de la música d’extraordinària rellevància. Vilafranca del Penedès, la seva ciutat natal, ha volgut ser la primera en celebrar un aniversari que serà sonat a tot l’estat aprofitant Capitalitat Cultural 2015. L’Escola Municipal de Música Maria Dolors Calvet ha organitzat un cap de setmana dedicat a Soler de la mà del famós pianista Diego Fernández Magdaleno: dissabte 31 de gener, a les 11h, conferència concert titulada “Josep Soler, la plenitud d’un artista”, adreçada sobretot a pianistes però oberta a tothom qui vulgui aprofundir en la figura del compositor, i diumenge 1 de febrer, a les 19h, recital de piano “Un segle de música catalana per a piano. Homenatge als 80 anys de Josep Soler i Sardà”, en el qual Fernández Magdaleno interpretarà obres de Cristòfor Taltabull, Josep Soler, Albert Sardà, Benet Casablancas, Armand Grèbol i Francesc Taverna-Bech. Els dos actes tenen lloc a l’Auditori de Vinseum.

"La música de Soler requereix un esforç per part de l’oient, l’alumne i el professor i a vegades és molt fàcil quedar-te en el que ja coneixes"

El Josep Soler no és, en general, un personatge molt conegut. Però resulta que darrere la seva presència, el seu aspecte de savi, el seu cos eixut, la seva mirada escrutadora, hi ha, a més d’un gran i prolífic compositor, una persona que sempre s’ha mirat la creació artística amb ulls filosòfics. En un article publicat l’any 2010 a la revista Sonograma, Teodor Roura s’aproxima a la música i al pensament de Josep Soler i recull fragments de la seva obra escrita com aquest: “Si considerem les arts com una manifestació de l’esperit humà i creiem que llur finalitat és immensament superior a la d’un simple passatemps observarem una rara semblança amb les expressions místiques i religioses ja que veiem que tot l’esperit evoluciona conjuntament amb les seves manifestacions externes i que mai no és estàtic”. Segons s’extreu de la lectura de l’article de Roura, Soler pensa que l’art no ha de ser per força complaent i que mai sobren les reflexions sobre la creació artística. Soler deu pensar, segurament, que els oients de la seva música també poden reflexionar a fons sobre el fet artístic-musical.

Amb aquest preludi haureu entès que la música de Josep Soler no és fàcil. Però també que deu ser apassionant arribar a entendre-la. El Diego Fernández Magdaleno és un bon amic de Soler i, a banda d’interpretar la seva obra des de l’absoluta coneixença, sap explicar l’essència del que és el compositor vilafranquí i el que és la seva música. I ho sap explicar d’una forma didàctica. Ell mateix es va oferir a Vilafranca per participar en la celebració del vuitantè aniversari amb la conferència i el concert.

Qui també coneix bé Soler és la pianista i professora de piano a l’Escola Municipal de Música de Vilafranca Montse Ríos. El va tenir de professor al conservatori quan ella tenia vint anys i recorda que feia escoltar als alumnes molta música i que posava exàmens de mala gana perquè no hi creia. No era el típic professor, vaja. Molt gràficament pels que no som entesos en la matèria, Ríos comenta que “perquè ens entenguem, Soler vindria a ser comparable al que va ser Wagner en el seu moment”. “És un compositor molt valorat internacionalment”, afegeix. Ríos ens explica que Soler té els seus orígens com a músic a la segona escola de Viena. Fa una evolució a partir del dodecafonisme d’Arnold Schönberg. Per tant es belluga sobre un tipus de llenguatge musical totalment alliberat de la tonalitat clàssica. “Va incorporant un llenguatge molt personal que fa que si escoltes la seva música saps perfectament que és d’ell”, diu Ríos.

La reflexió sobre la creació artística

No hi estem acostumats. La Montse Ríos fa una comparació molt clara: “És com veure una pintura realista i veure una pintura abstracta; en aquest cas has de tenir una certa preparació per a entrar-hi”. I és aquí on la pianista adverteix que, malauradament, als conservatoris i escoles de música, aquestes obres contemporànies “ni s’escolten ni es treballen”. La mostra d’aquesta realitat és que les jornades d’aquest cap de setmana dedicades a l’obra de Soler havien de començar amb classes magistrals per a alumnes de piano de nivell mitjà i alt, però la convocatòria no va reeixir. “Aquesta música requereix un esforç per part de l’oient, l’alumne i el professor i a vegades és molt fàcil quedar-te en el que ja coneixes”, comenta Ríos. “En el meu cas, que sóc molt del romanticisme, he treballat l’obra de Soler i m’ha agradat molt, està molt ben escrita, estructurada: senzillament funciona!”, diu. I posa un altre exemple prou interessant: “M’ha passat també amb els meus alumnes quan faig que toquin les obres del concurs de composició per a piano Maria Dolors Calvet (un concurs bianual que impulsa l’escola de música, amb Soler com a president del jurat, i que al juny arribarà a la cinquena edició); al principi els costa però hi entren, descobreixen les peces i les gaudeixen”.

L’obra de Soler és un món per descobrir i per anar desgranant, amb més o menys esforç. Però també és una bona clatellada perquè reflexionem sobre l’art contemporani, sobre el que ens aporta i sobre el nostre paper a l’hora d’interpretar-lo.