Jump to navigation
Últim Cavall són Francesc Pascual, Rafa Monzó, Elba Vallés, Jacob Serra, Toni Jordán, Galdric Bover i Jordi Moncho (enginyer de so). Parlem amb Rafa Monzó sobre el seu nou treball, que veurà la llum aquest divendres 2 de febrer i que la banda presentarà en directe durant les pròximes setmanes.
- Com definiries el vostre nou disc?És el disc més pop que hem fet, en el sentit de melodia i accessibilitat. Al final és com qui fa teatre, cinema o escriu, que no vol repetir la mateixa obra, pel·lícula o llibre. Amb el disc hem volgut fer un pas diferent. 'Alaska' era un disc nocturn, amb tempos més ràpids i sintetitzadors més crus. I, en aquest cas, hem fet una clara abraçada al pop. Hem fet una música que et convida a un ball lent, sinuós, una dansa que cura les males experiències de la vida. Aquesta és la idea que hem volgut treballar.
- Quan vau començar a crear 'Un altre primer cop'?Després de la pandèmia, cap al 2021, vam sentir la necessitat de començar a crear de nou. Vam deixar de tocar en directe - crec que l'últim concert va ser a la Mercè del 2021- perquè a nosaltres ens costa molt estar fent concerts i alhora compondre i gravar. Ens agrada fer cançons, passar temps a l'estudi, i tenim la sort de treballar amb el nostre enginyer de so, que té un estudi propi. Així que hem dedicat dos anyets ben bons en aquest disc. A més, entremig, vam fer la banda sonora del documental de surf '265 dies sense onades'. Vam crear música instrumental, vam adaptar algunes cançons que ja teníem i vam estar liats amb aquest projecte. 'Alaska' és del 2019, imagina't. Els anys han passat súper ràpid.
- Diries que la pandèmia i el confinament us han afectat? La veritat és que tant el Francesc com jo ens vam sentir afortunats, dins les circumstàncies. Podíem treballar des de casa, estar amb la família i consumir cultura: mirar pel·lis, escoltar discos... Al final, malgrat que tot plegat va ser molt fotut, no ens va afectar ni ha acabat afectant el disc. Nosaltres som molt de gaudir la part de l'estudi, experimentar i gravar, fer música sense esperar res a canvi. Ja fem moltes coses a la vida que tenen a veure amb obligacions. Amb la música reivindiquem allò que ens fa feliços i ens omple. Evidentment que esperem que les cançons agradin, però penso que això ja no depèn de nosaltres. El moment de la creació és la clau, és el que més gaudim.
- Com ha estat el treball a l'estudi? És l'estudi del nostre enginyer de so, el Jordi Moncho, que està a Vilanova i la Geltrú. Ens agrada treballar així tot i que correm el risc de perdre'ns en un laberint. Però també és veritat que ja portem molt de temps junts i tenim clar com hem de fer les coses. Per a nosaltres és molt important el fet de poder fer música, compondre, produir, retocar... sense haver d'anar comptant els minuts, i més tenint en compte que tots tenim família i mogudes. Hi ha gent jove que s'agafa cinc dies un estudi i ja hi va amb totes les cançons apreses. Però nosaltres no funcionem així. Ens preparem una cançó, anem treballant, provem idees a casa, anem a gravar, si no ens agrada, seguim provant... És una manera diferent. Penso que per l'estil de música que fem, aquest pop nostàlgic, és molt important gravar així. Amb altres estils de música, com el jazz o l'ska, el procés és molt més orgànic. Però, en el nostre cas, ens va bé treballar d'aquesta manera. Al final, cada estil demana el seu procés.
- De què heu volgut parlar a les lletres? El Francesc, que fa moltes de les lletres, te'n parlaria amb més detalls. Però, en definitiva, el concepte del disc és el seu títol, 'Un altre primer cop'. Hem pensat en el passat, però també en què sempre tornarà a haver-hi un altre primer cop. De fet, hem enfrontat el disc a nivell conceptual com una altra primera vegada. Hem tornat a notar les sensacions de les primeres vegades i hem volgut deixar clar que encara queden moltes altres primeres vegades per viure. Tots tenim per davant moltes situacions que no hem viscut mai abans. A les lletres parlem dels records, tant positius com negatius, que vivim a la vida, per poder arribar a ballar-los. Records d'infantesa, de la innocència, del desamor... I ens agrada també que les lletres siguin molt obertes. No són lletres costumistes. Les nostres lletres tenen un vocabulari molt planer i no són gens pretensioses, però alhora són obertes. Evoquen records, petits somnis.
- Quines influències teniu? Som melòmans: ens passem molta música, ens fem llistes constantment. Hem escoltat molta música, i directament o sense voler, tot t'influeix. Però no volem sonar com algú altre. Gent del món de la música ens ha dit que Últim cavall sona a Últim cavall i això és molt xulo. A mi em fa molta il·lusió quan ens ho diuen. Al final, la música que fem t'agrada o no t'agrada, et sents més identificat o menys, t'aporta o no t'aporta. Però sonar a nosaltres mateixos és molt bonic. Escoltem música molt diferent i crec que tot suma: és inevitable. En aquest disc hem entrat en un pop de guitarres de somni, sintetitzadors... Hem buscat sons en discos que ens agraden i hem revisitat, per exemple, discos dels vuitanta pensant "Què xulo, què actual!". O bandes que han tret discos en aquests últims anys: Helado Negro, Tops, Choir Boy, Wild Nothing... No podria parar. Ens flipa molt la música! Tenim molta il·lusió per continuar fent música i per escoltar-ne. I ens emociona la música nova. Jo crec que, en aquest sentit, ens ajuda molt a la vida de banda el fet de ser uns flipats. No hem entrat en allò tan perillós de dir "és que ja no es fa música com abans", que em sembla que és una fase molt xunga. Penso que s'estan fent coses brutals avui dia. S'ha de saber triar el gra de la palla, però hi ha moltes coses que escoltem que ens donen molta energia.
- Sí que és veritat que soneu a vosaltres mateixos. I això ja és tot un èxit.Sí, la gent ens ho diu. En realitat crec que quan crees, si vols anar a buscar el que està de moda és com voler atrapar quelcom que se t'escaparà de les mans perquè està canviant constantment. Si vols fer allò que ara ho peta, quan ho publiquis ja no serà tan fresc. Per tant, jo crec que al final és deixar-se anar, fer el que et fa sentir a gust i ser conscient que allò quedarà per sempre. És bonic pensar que quan fas música, quedarà un petit record de la teva existència i el moment que has viscut.
Últim Cavall faran una presentació a la botiga Ultralocal Records de Barcelona el dissabte 3 de febrer, a les 12h, i presentaran el seu nou disc oficialment a la sala Heliogàbal de Barcelona el dissabte 17 de febrer, a les 13h, i al Teatre La Bòbila de Sant Pere de Ribes el dissabte 3 de març, a les 20h.
Bandcamp Últim Cavall Instagram Últim Cavall
