Jump to navigation
- Què és la Rural Utòpica i com neix aquest projecte?La Rural Utòpica és una associació que neix amb la voluntat de donar resposta a un gran buit que té a veure especialment amb els joves, que no tenen accés amb garanties als drets culturals que tota persona hauria de tenir. Té a veure amb l’accés a la cultura i en el nostre cas, especialment amb l’accés a l’art. Sentim que l’art no és un element accessori o anecdòtic a les nostres vides, sinó que és un element troncal i que ser creatiu i poder explorar totes les capacitats creatives que tenim les persones ens dona moltíssimes eines per viure, per posar-nos al nostre lloc al món, relacionar-nos, expressar-nos, comunicar-nos i crear. I això ho fem en un territori de muntanya, molt gran, amb poca població i la majoria aïllada perquè el territori és així i es concentra molt a Sort, que és la capital i per això organitzem tallers especialment dirigits a joves d’entre 11 i 17 anys. Tenim la confiança en la capacitat que té l’art de transformar les persones i la societat, com a eina i com a finalitat.
- Qui sou les promotores de La Rural Utòpica?Som tres, la Vanesa Freixa, que és del territori i fa molts anys que d'una manera o altra ha anat fent incidència en diferents àmbits de reivindicació del Pallars perquè no quedi aïllat, no només territorialment o físicament, sinó també conceptualment. També hi ha la Violeta Bofarull, que ve més de l’arquitectura efímera, la construcció i el treball amb les mans i jo mateixa, que vinc del món de l’acompanyament emocional a través de l’art. Totes tres tenim en comú la nostra formació, venim del món de l’art tot i que cadascuna ha anat desenvolupant diferents estratègies per abordar-lo. La Violeta fa un any i mig que viu al Pallars i jo, que vinc del Penedès, hi he arribat per entomar el projecte. Vam veure claríssim la necessitat i la confiança de tirar-ho endavant, amb l’energia que suposa un projecte de nova creació que demana tot un impuls i que hem pogut engegar gràcies a un ajut del programa Singulars de la Generalitat de Catalunya, que també ens permet la vocació pública absoluta que té el projecte.
- El ventall de públic al qual us dirigiu és molt ampli. Quines són les línies de treball amb què s’articula el projecte?Tenim la Kaixa Utòpica que és l’espai adreçat als adolescents; la Kaixa Bum!, és el projecte formatiu en arts i creació adreçat a adults i ofereix tallers temàtics; la Kabana és un projecte artístic vinculat a l’Institut Hug Roger III de Sort i la Kaixa Expansiva és la iniciativa destinada a la formació i l’assessorament docent. Amb els joves ens encarem amb aquestes edats i no més primerenques per no fer competència a altres professionals que ja estan donant resposta a aquest acompanyament en l'art, perquè amb la infància sí que està molt més cobert, però apareix un buit en el moment que ens fem més grans.
- Vau arrencar al gener, què heu fet durant aquests primers mesos en aquestes quatre línies de treball que heu iniciat?El primer de tot, que és el troncal, és l’espai pels joves. És un espai de socialització entre iguals, en què nosaltres som mestres de taller i els acompanyem. Oferim l’espai de taller de l’Aula de Tecnologia de l’Institut Hug Roger III de Sort gràcies a l’acord amb la direcció i tot el centre, que també estan encantats de tenir aquest intercanvi. De dilluns a dijous cada tarda l’espai està obert, és lliure i gratuït per als joves que s’hi vulguin acostar. Venen amb un projecte propi o sense saber què volen fer i llavors nosaltres els oferim aprendre a fer anar les eines i que a poc a poc agafin l’autonomia suficient perquè siguin molt lliures i molt autònoms de tirar endavant els seus propis projectes. I els divendres oferim aquest mateix espai al públic adult, perquè és el dia que tant a Sort com a Esterri ja hi ha espais de trobada pels joves impulsats per l’administració pública. Llavors els divendres els dediquem als adults, que venen també a explorar i provar, i puntualment fem tallers més específics amb professionals d’una matèria en concret. Per exemple, hem fet tallers d’interpretació i construcció de titelles, collage, un taller per reutilitzar estris, mobles i objectes quotidians i donar-los un nou ús. A l’inici del projecte vam fer una enquesta per tantejar els interessos que hi havia i hi hem anat donant sortida. És un regal que en territoris tan allunyats i aïllats es pugui accedir a aquest tipus de recursos.
- Entre els adults trobeu que hi havia les ganes de tenir un espai de trobada per a un col·lectiu que li pot costar trobar temps i espai per a l’oci?Ha superat totalment les nostres expectatives! Començàvem amb la incertesa de veure qui vindria, quina acollida tindria i al principi vam arribar a ser més de trenta! Ara ja s’ha normalitzat i de mitjana hi ha una quinzena de persones per sessió. El que hem detectat és que hi havia molta necessitat i moltes ganes i que hi ha gent que ja s’ho ha fet seu, que ve amb projectes propis per a desenvolupar-los i aquest és l’esperit: poder crear les condicions perquè l'altre pugui engegar i pugui tirar. Els adults s’hi han acostat des d’un lloc molt agraït i molt bonic perquè també és un espai de socialització. Hi ha gent que arriba nova al Pallars i aquí pot conèixer gent, però també hi ha qui fa molts anys que hi viuen i que ara ha trobat un espai on poder compartir i generar projectes.
- Quina resposta hi ha per part dels joves? Com es fan seu l’espai que els oferiu?Ens hem trobat de tot, però crec que haver conegut l'ús de determinats materials i eines els dona molta autonomia i, per tant, molta seguretat i confiança. Cada vegada tenen més clar què volen fer, preveiem els materials que hem d’aconseguir, però l’adolescència també té aquestes divagacions en què avui tenen ganes de fer una cosa i demà de fer-ne una altra i també es tracta d’acompanyar-los en aquest anar i venir. Vam tenir un grup de teatre de l’institut que va fer-se la mateixa escenografia per a una obra de teatre, o nanos que havien de fer algun treball i han vingut a elaborar-lo al taller. El moment àlgid va ser per Carnaval, que aquí es viu moltíssim, vam proposar fer un concurs de barrets i s’hi van apuntar grans i petits i va ser una explosió de creativitat impressionant. Coincidien al taller, ho vam portar a escena amb una passarel·la i vam fer un Carnaval per a totes les edats que va tenir molt bona acollida i va agradar moltíssim pel fet d’aconseguir aquesta unió entre joves i adults, perquè als joves els costa trobar el seu lloc. Hi ha una resistència molt gran amb la competència de les xarxes socials i nosaltres oferim treballar amb les mans i que no entrin les pantalles al taller. És totalment el contrari del món digitalitzat en què els joves estan immersos.
- Com integreu l’entorn per treballar i plantejar processos creatius?Tenim un gran entorn forestal, i per tant la fusta està sempre superpresent al taller, tant amb les propostes que fem amb adults com amb la codocència que fem a les escoles, portant la fusta a les aules i aprenent a utilitzar les eines. També venen professionals del territori a fer tallers i podem mostrar que la gent d’aquí està fent coses molt potents i poden ser referents.
- Demostrar als joves que es pot viure i treballar a través de l’art al Pallars també seria un objectiu per a vosaltres? La cultura i l’art, poden ajudar a fixar població al Pirineu?Sí, absolutament. De fet, la Vanessa Freixa sempre parla de la marginalitat dels joves en territori de muntanya. És així, entre que ja són pocs i que els joves no tenen accés a determinats recursos... Que nosaltres ho puguem oferir té molt a veure amb l'objectiu principal del taller, que és acostar la cultura i, en especial, l'art a aquest col·lectiu, en aquest context. La cultura genera identitat, sentiment de pertinença, comunitat i és clau perquè et sentis part i vulguis no excloure't marxant o buscant els recursos en altres indrets. Si un jove vol fer el batxillerat artístic se n’ha d’anar a Tremp, que és a 45 minuts de Sort. Qui sap si a la llarga el que estem promovent incentiva que l’Institut de Sort es pugui plantejar oferir aquests estudis... El nostre somni seria que l’administració pública obrís una escola de les arts al Pallars, seria meravellós perquè si no, una vegada més, és un tema marginal.
- En aquests primers mesos heu percebut canvis en la mirada dels joves respecte a la seva relació amb l’art?Els preguntem per saber quins interessos tenen, què els agrada... però portem quatre mesos i és molt poc temps. Amb els més petits, d’11 o 12 anys si que ens expressaven que aquest era un espai en què un pot fer el que vol i això, en el món en què vivim, ja és molt. A més, com que hi ha la llibertat d'entrar i sortir quan un vol, els resulta molt reconfortant saber que aquí se’ls espera, que hi ha un model d’adult, que no són la família, ni els metres, sinó que per a ells som un altre tipus d’adult, amb altres valors i un altre bagatge, que els espera i podem estar per ells i aquest acompanyament amb els adolescents també em sembla superinteressant.
- Heu trobat complicitat o aliances amb altres projectes que s’estiguin desenvolupant al Pallars per fer iniciatives conjuntes, per exemple?Aquest és un tema per explorar, estem mirant de fer una trobada amb l’Ateneu Cooperatiu del Pirineu i altres iniciatives del territori per teixir complicitats, veure quines necessitats tenim, què compartim, què ens motiva i veure com poder explorar més la nostra tasca, com portar-la més enllà. Al febrer vam fer un taller de torn amb Casa Bigodé, el refugi que hi ha a Envall, amb la Maria que porta el projecte de l’Argilosa i aquí també vam teixir una aliança. Ara mateix les sinergies són amb productors locals, persones en particular i amb el món docent, que ho veiem imprescindible, per això som codocents i en aquest sentit podem dir que estem plantant una llavor.
- El nom del projecte ja convida a obrir la ment a la creativitat. Què vol dir per vosaltres ‘utòpic’ en un entorn com el rural? Quina és la vostra utopia?És una utopia entesa com un espai de possibles, i a més a més des d'un lloc genuí, autèntic... T'anava a dir benèvol, però no des de la ingenuïtat, sinó de bo, sabent que això és bo per l'altre, que és bo pel territori, que cuidem, que som curoses, que intentem que l’impacte sobre el medi ambient sigui mínim, fent molt reciclatge, reutilització de materials... Utòpic en tot aquest sentit. Caminar cap a aquell horitzó que es va movent, però sempre amb aquest esperit de recerca, de buscar el bé comú.
- Us imagineu expandint el projecte a altres pobles o comarques de muntanya?Tenim com una mena de carro i ens imaginem portant la caixa Utòpica per diferents pobles, però això també demana molta energia. Descentralitzar t'ajuda molt, però poder descentralitzar en un territori de 5.000 habitants també és necessari i ja ens estem movent. Penso que ara mateix les codocències tenen aquest esperit de portar l’espurna de la caixa Utòpica a tot arreu. Reivindiquem la sensibilitat, la creativitat, el fet de crear amb l'altre, perquè hi ha molt d'aprenentatge i és molt necessari que continuem ajuntant-nos per fer un món més just, més bell i en el que tinguem cabuda totes les persones, les diversitats i les condicions.
Web La Rural Utòpica
