Ivet Eroles
,
22/06/2019
Entorn

Andreu González: “La humanitat ha estat sempre treballant a la natura i fent feines en comú”

El projecte Boscos de Muntanya fa acció directa per preservar els boscos del Pirineu
Andreu González del projecte Boscos

Foto: 

CEDIDA
L'Andreu González en una de les estades de voluntariat
Aquest estiu, el projecte Boscos de Muntanya vol reunir 500 persones per preservar els boscos del Pirineu. Aquesta iniciativa ubicada al Pallars Sobirà porta 12 anys implicant la societat civil en l'acció directa a la muntanya i enguany ha obert una nova línia de treball amb joves. El seu director, l'Andreu González, ens explica els principals eixos de treball per fer front als reptes mediambientals.
"Som una opció per implicar, conscienciar i connectar la realitat urbana amb la rural"

- Us heu fixat la fita d'aconseguir més de 500 persones voluntàries per aquest estiu. Com van les xifres?
Estem molt contents perquè gràcies a la difusió que estem fent ja arribem a les 300 persones. Tenint en compte que tenim moltes setmanes fins al setembre, esperem que anem omplint les places fins a final de temporada.

- Per què us heu marcat aquest objectiu?
L'any passat buscàvem 300 persones i vam arribar a les 431, així que aquest any hem decidit augmentar el número. Si tinguéssim més suport de la Generalitat, més continuïtat amb els pressupostos, podríem mobilitzar unes 1.000 persones. Però ens hem d'ajustar a la realitat i allò que pot oferir la societat. I és que la gent té moltes ganes de participar en aquesta experiència, però falten recursos.

- Heu ampliat també el nombre d'estades al bosc programades?
Les volíem ampliar, però hem tirat enrere perquè no hi ha pressupostos ni ajuts i subvencions de Parc. Així doncs, no ho podem assumir tots nosaltres. Per sort, tenim molta gent que ens recolza, tenim molts socis i amb les seves donacions ens ajuden a cobrir part de les estades, però fa falta que se'ns pagui per la tasca que fem tant al bosc com a nivell social.

- Representeu el 23% del total de voluntariat ambiental a Catalunya, això a què és degut?
Ens hem anat convertint a poc a poc en un referent perquè la nostra tasca exclusivament és aquesta. La nostra feina és connectar la ciutadania amb el bosc a través de l'acció, és a dir, a través de les estades que fem de voluntariat.

- Aquest any feu 15 estades entre el Pallars Sobirà i el Ripollès, en què consisteixen?
És un grup de 20 persones i cadascú ve d'un origen molt diferent, tenim estudiants, jubilats, gent de ciutat, gent de comarca... És una barreja molt especial, ja que l'únic punt en comú que tenen aquestes persones és que volen estar una setmana a la natura aprenent i col·laborant. Els hi donem la benvinguda, els hi fem una introducció sobre la nostra organització i la nostra causa i els hi expliquem què està passant amb els boscos i el món rural, on hi ha una despoblació molt gran i un abandonament de l'ecosistema. Durant la setmana van fent cada dia, de dimarts a divendres, una feina diferent. Un dia podem anar al bosc a tallar arbres i explicar que el bosc és un recurs natural de fusta i també és l'hàbitat d'espècies com el gall fer. Així poden observar que els galls fers necessiten espais oberts perquè els boscos s'han anat tancant molt fruït de l'abandonament. D'aquesta manera la gent entén que es pot aprofitar el bosc, que es pot acompanyar el bosc - si el treballem - i ajudar a la fauna que hi viu, com la relació mil·lenària que tenim amb el gall fer. També fem entendre que aquí tenim la ramaderia extensiva, que és la que manté el paisatge, així que ajudem els ramaders al manteniment de pastures i camins. Per últim, també fem accions de bioenginyera. Estem treballant al barranc de Port Ainé per aprofitar la fusta per tenir solucions de bioenginyera km 0.

- Això en què es tradueix?
És un dels barrancs més complexos del Pirineu perquè s'emporta la carretera, hi ha molts problemes d'esllavissades, de talussos que cauen... Hem aconseguit estabilitzar 300 metres d'aquest barranc amb el treball conjunt de professionals del nostre equip i voluntaris que han construït canals i han fet talussos i esculleres perquè no s'erosioni la muntanya. És una tecnologia que hem importat de Centre Europa i ara estem treballant amb altres empreses del sector per fer entendre que el bosc també pot ser un recurs per solucionar aquests temes sense ficar-hi ciment, formigó, acer... Construïm amb la natura i la mateixa natura amb les arrels és la que s'acaba agafant al terreny i pot restaurar aquests espais. És una línia súper potent.

- Quines impressions heu obtingut de les persones que han participat com a voluntàries?
Molt bones, recuperen el sentiment primari d'estar a fora treballant en equip, en una tribu, per donar solucions actuals, acompanyats de la mà de professionals... A més, sempre intentem vincular aquest treball amb la població local. Per exemple, al projecte que tenim a Esterri de Cardós hi participa un paleta que domina molt la pedra seca. A la gent li encanta sentir que la seva aportació és útil, que té un sentit. Treballen amb molt bon ambient, enmig d'uns paisatges increïbles. A més, nosaltres cuidem moltíssim el menjar, és una peça clau, ja que ells s'han de sentir cuidats per poder cuidar el bosc. També ens comenten que és una feina dura, que l'experiència és intensa, marxen al cap d'una setmana amb la sensació que ho han donat tot, així que s'ha de tenir una bona forma física.

- Quines característiques té el menjar que oferiu?
Procurem que sigui de proximitat per col·laborar amb productors locals. Hem iniciat un projecte amb joves de l'institut d'Esterri d'Àneu i comprem el formatge de les cabres de la zona on estem recuperant prats i camins.  

- Està tot interconnectat.
És clar, com el bosc, el bosc és un ecosistema. Es tracta de llegir i entendre què passa a la natura, nosaltres com a organització funcionem una mica així. És bonic perquè ho estem fent a nivell europeu, estem connectats amb els companys de Suïssa, Àustria i Alemanya i fem intercanvis.

- Ens pots explicar aquesta nova línia de treball que heu obert amb joves?
Ha estat brutal, jo no m'esperava que fos tan potent. Hem tingut una gran reacció dels adolescents d'aquí. Les setmanes han funcionat molt bé i han treballat moltíssim. El fet de tenir la classe a fora també ha estat molt valorat pel professorat. A nivell educatiu, no cal que tot entri de forma intel·lectual, és necessari absorbir coneixements d'una altra manera. Estar una setmana treballant amb el cos, a la natura, explorant el territori, parant atenció amb la fauna, les plantes... La humanitat ha estat sempre treballant a la natura i fent feines en comú. Aquí els comunals són l'últim vestigi d'Europa, dels pocs que ho mantenim. És molt interessant que puguem aportar això a la societat, des del Pallars i els Pirineus.

- Què fan aquests adolescents dins del projecte?
El mateix que es fa durant les estades de voluntariat amb adults, però adaptat. Ho hem fet amb l'institut d'Esterri d'Àneu i el de la Vall d'Hebron. Treballem molt amb el professorat i els i les alumnes i hem aprofitat per tenir més vincle amb els ramaders. Hem fet camins i recuperació de pastura, també hem visitat les explotacions dels ramaders, per apreciar que aquestes feines i ecosistemes existeixen i que poden ser una opció de futur per a ells.

- Teniu 12 anys de trajectòria, com valoreu aquest recorregut?
Estem molt contents. Ha estat una aposta difícil perquè hem volgut ser sempre independents per implicar la societat civil al màxim i ara estem recollint els fruits. Ha suposat un esforç estar al territori i ens ha costat posicionar-nos com a referent tècnic i dins la població local, però ara ho som. Cada cop tenim més presència a la zona i notem que des de la ciutat hi ha moltes ganes d'implicar-se amb el medi rural a través de l'acció. Som una opció per implicar, conscienciar i connectar la realitat urbana amb la rural, per donar a conèixer què està passant a l'ecosistema de muntanya.

- Us inspireu en un projecte gestat a Suïssa, el Bergwaldprojekt. Com us coordineu?
Estem vivint un moment bonic amb ells. Tot va començar arrel d'un projecte de Greenpeace l'any 1997. Fem el mateix a tots els països i compartim el mateix esperit, tots els voluntaris d'arreu d'Europa viuen experiències similars. Som independents, cada país té la seva pròpia seu, i li estem donant la forma internacional, tot i que tenim clar que no volem ser un organisme internacional complicat. Cada any fem una reunió internacional al mes de novembre i ens posem al dia. També fem intercanvis entre nosaltres.

- Quins reptes de futur teniu?
Ara fem la transformació a fundació, és un pas gegant que fem com a entitat, i ho estem fent acompanyats dels socis des de fa tres anys. Volem consolidar el projecte de joves l'any que ve i a l'octubre fem una jornada internacional de bioenginyera. Així que estem consolidant aquestes línies: mantenir el nucli de voluntariat amb adults, obrir-nos a un nou públic, com els joves dels instituts, i posicionar-nos com a solució de bioenginyera, que és la nostra punta de llança.

Més informació: 

També et pot interessar