Els 5 plans imprescindibles de tardor als Pirineus

Cinc propostes per gaudir de manera pausada

Laia Singla

19/10/2019

Entorn

Ara que els carrers dels pobles comencen a fer olor de llenya al foc, i l'entorn ens regala els ulls amb mil colors, és el moment d'aprofitar abans no arribi el fred de l'hivern. No és casualitat que la tardor sigui un dels nostres moments preferits de l'any, per això us fem 5 propostes per descobrir els Pirineus "a plaeret".

1. El cel, la foscor retrobada
Els cels foscos i els fenòmens astronòmics han acompanyat l'ésser humà des de la seva aparició al món, però l'impacte de la il·luminació artificial ha fet que les estrelles hi hagin desaparegut de les nostres nits. Les primeres cultures humanes ens han deixat empremtes de la seva relació amb els astres, i el món clàssic va plasmar al cel tota la seva mitologia, però en la nostra societat tecnològica hem tapat el cel, fent dia de la nit. No només és un fet cultural, sinó que l'absència de foscor condiciona la vida de tots els éssers del planeta, ja que hem evolucionat per viure en la llum del dia i en la foscor de la nit. Per aquest motiu l'UNESCO avala la qualificació diversos territoris amb la distinció Reserva Starlight i certificat de Destinació Turística. La declaració promou l’educació basada en aquestes idees de preservació i el turisme com una eina per a comunicar aquests valors. A casa nostra la serra del Montsec va ser la pionera en aquest camp, rebent la qualificació el 2013. No és casualitat que aculli el Parc Astronòmic del Montsec que englova el Centre d'Observació de l'Univers i l'Observatori Astronòmic del Montsec. Aquestes dues institucions, l'una des del vessant lúdic i pedagògic i l'altra des del vessant més científic, ofereixen regularment visites en les quals es pot observar i interpretar l'univers, en unes instal·lacions úniques a Europa. L'any 2018 va ser el torn del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i també oferix diverses activitats d'observació del cel fosc mitjançant algunes de les empreses acreditades com MónNatura Pirineus, Obaga Activitats, Celístia Pirineus, o bé promogudes pel propi Parc.

2. La terra, la història del món
Les pedres són elements que veiem tothora i a tot arreu. No es mouen ni solem posar-les en valor (si no és que els atorguem un valor econòmic). Potser per això mai ens hem qüestionat de l'existència de la geodiversitat, ni de la necessitat de preservar-la. Però les pedres ens parlen de la història del món en una escala tan gran que ens és difícil d'entendre, si no és que ens ho expliquen. En aquest sentit, us proposem conèixer el Geoparc Orígens que té en l'Epicentre de Tremp el seu centre de visitants. Comprèn les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell i la Noguera, i ens parla del nostre passat geològic, alhora que hi podem conèixer la història dels dinosaures dels Pirineus, que van ser els darrers d'Europa. Al poble d'Isona els podeu trobar al Museu de la Conca Dellà i a Coll de Nargó podeu visitar la Dinosfera.

3. Boscos madurs per retrobar-nos
Els boscos de tardor es transformen en racons màgics que evoquen la pau i la calma abans de l'arribada de l'hivern; ens conviden al recolliment i a la mirada interior, mentre passegem entre l'explosió de colors dels boscos caducifolis. Quan sentim tardor, pensem de seguida en arbres de colors ocres, grocs, taronja i vermells, però enguany aquesta explosió cromàtica durarà menys dies a causa de la sequera patida a l'estiu. Per això volem recomanar-vos visitar alguns dels boscos madurs, que són boscos naturals, íntegres que han assolit la seva edat sense pertorbacions. Contenen arbres de totes les edats, alguns morts en diversos estats de descomposició i la natura ha evolucionat al seu aire. El bosc de Varicauba a la Val d'Aran és una avetosa esquitxada de pins que s'emmiralla en la Bassa d'Oles. És senzill arribar-hi en cotxe des de Gausac, Es Bordes o Aubert. Si saltem cap al Pallars Sobirà, trobarem una de les avetoses més madures de Catalunya, al peu dels Encantats, el Clot dels Bous. Aquest bosc situat al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici està situat a uns 2000 metres d'altitud i acull alguns avets de més de 500 anys. També al Sobirà, trobem l'emblemàtica Mata de València, a l'Alt Àneu que, com tota la resta, és un bosc màgic que acull una biodiversitat única i complexa. I és que els boscos madurs allotgen espècies que en alguns casos són úniques, com el mussol pirinenc o el picot negre. Els boscos madurs ens atrapen i d'un temps ençà se'ls atorguen capacitats curatives en els casos de dèficit de natura, o trastorns de dèficit d'atenció (TDH). Per això, diverses empreses de guiatge ofereixen activitats de banys de bosc, com és el cas d'Obaga Activitats.

4. Sortir de casa amb canalla
Sortir amb canalla per caminar pel bosc és una de les activitats que més ens agrada. És una oportunitat per descobrir en família tot el que ens envolta. Com que fem soroll, resulta difícil veure fauna, però percebre-la no ho és gens amb els sons i els rastres que ens anirem trobant. És habitual entrar en un bosc i sentir el crit d'alarma del gaig, o bé trobar pinyes i fruits rosegats per diversos animals, com l'esquirol, que sempre deixa un plomall. A l'Alta Ribagorça podem fer la Ruta de la fauna de Montiberri, propera a La Faiada de Malpas, un Espai de muntanya que se situa a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana i que pertany al municipi del Pont de Suert. Aquesta ruta és de poca dificultat, circular, i al llarg de tot el recorregut anirem trobant panells interpretatius de la fauna que podem descobrir. L’una parteix d’un punt assenyalat a la carretera N-260 d'on surt un camí que ens porta al despoblat.

5. Propostes senderistes per triar i remenar
El senderisme està convetint-se en un fenomen turístic de primer ordre. Gràcies a aquest fet, molts camins d'ús tradicional s'estan recuperant empeltant el turisme amb la cultura i les tradicions pròpies del territori. Els camins i senders són plens d'històries, algunes anònimes, altres no tant. Un exemple són els senders que ens proposen la gent de Ramat de camins, que han creat una ruta inspirada en el viatge a peu que l’any 1956 van fer els escriptors Camilo José Cela i Josep Maria Espinàs pel Pirineu. Per la seva part, a la Val d'Aran és bo conèixer el Camin Reiau, l'artèria de la Val d'Aran. Sembla ser que el seu origen es remunta a una calçada romana que creuava la vall en el seu llarg camí des de la Via Tolosana cap a la Tarraco Imperial. Amb els camins tradicionals com aliats, ha sorgit aquesta ruta circular que passa per cadascun dels pobles de l'Aran, desvetllant-nos elements històrics, paisatge i els camins que durant centenars d'anys han anat construint els aranesos per a sobreviure i treure el màxim profit al seu fabulós patrimoni natural. Una vessant més encarada als elements de la natura i els seus usos és la que ens ofereix la Ruta de les plantes medicinals. Aquest itinerari de l'Alt Urgell, transcorre per la vall de Mola, que té una gran varietat de plantes remeieres. En el passat aquest territori va ser recorregut per les trementinaires de la vall, que hi recollien les plantes necessàries per preparar els remeis que venien per tot Catalunya. L’itinerari arrenca del Centre de Flora del Parc Natural del Cadí-Moixeró a Tuixent i arriba als Planells de Sastró, on hi ha una àrea de pícnic i l’opció de fer un recorregut per l’arborètum. La darrera de les propostes és la ja coneguda Ruta del Cinquè Llac, en que, amb l'estany de Montcortès com a teló de fons, recorre cinc comarques amb un traçat circular de mitja muntanya. Aquesta ruta ha volgut recuperar i valorar el patrimoni històric i etnogràfic relacionat amb la vida pastoral.