Ivet Eroles
,
05/03/2020
Família

Júlia Sánchez Andreo: “Hem d'alliberar la infància de la imatge eròtica de la sexualitat”

Sociòloga i mestra de primària, Sánchez ofereix acompanyament en la sexualitat infantil
Júlia Sánchez Andreo: “Hem d'alliberar la infància de la imatge eròtica de la sexualitat”

Foto: 

CEDIDA
Júlia Sánchez també ha creat el projecte La Ciranda
La 'Maleta Pedagògica: Celebrem la Sexualitat' ha viatjat fins a Salàs (Pallars Jussà) de la mà de la Júlia Sánchez Andreo, que ofereix acompanyament en la sexualitat infantil (3-12 anys) per a infants, famílies, mestres i professionals. El 2 de març, en aquesta localitat pallaresa, es va generar un espai on poder intercanviar inquietuds i experiències entorn els naixements; el plaer sensorial i les exploracions del cos; els canvis en la pubertat; les diversitats corporals i les identitats sexuals i de gènere, així com el bon tracte en les relacions.
"Els infants representen simbòlicament el món adult, però no el viuen amb la mateixa experiència eròtica"

- Abans d'entrar en els detalls del taller, et voldríem conèixer una mica millor.
Sóc sociòloga i mestra de primària. Tinc formació en sexologia i sóc Promotora de la Salut, que és una titulació que emet la RED – CAPS (Red de Mujeres Profesionales de la Salud). He estat molts de temps treballant com acompanyant en projectes d'Educació Viva i en els últims anys he acompanyat a la Montse Català, una ginecòloga que va fundar la Casa de Naixements Migjorn a Manresa. També he format part d'un grup de teatre de les oprimides a Barcelona, on treballàvem les violències de gènere. L'any 2009 vaig crear La Ciranda, que és un projecte que acompanya les vivències d'infants, joves i persones adultes amb perspectiva de gènere. Pel que fa a la sexualitat femenina, fem cercles de dones una vegada al mes, ja que té un sentit grupal. És una experiència sensorial i vivencial per fer vincle i comunitat; sororitat.

- D'on sorgeix el projecte de 'Celebrem la Sexualitat'?
Des de La Ciranda m'he unit a Migjorn i hem creat una associació que es diu 9Món, que és des d'on s'organitza aquesta proposta. Es tracta d'un projecte d'educació sexual, afectiva i integral que està especialitzat en acompanyar els infants i les famílies i professionals que treballem en l'educació primària. Fem intervencions a les aules, tallers, formació pel professorat i xerrades per les famílies. També tenim la maleta de recursos pedagògics, que està formada per uns 20 productes que serveixen per treballar les temàtiques que desenvolupem als tallers, les formacions i les xerrades.

- A Salàs has fet una xerrada dirigida a mestres, famílies i professionals.
Hi he portat la Maleta Pedagògica. En lloc de dur un Power Point, nosaltres treballem amb material artesanal que té a veure en com entenem la sexualitat. No és només el que veiem, sinó el que toquem, el que vivim, el que sentim.  

- Has estructurat la xerrada en diferents ítems.
Tot el projecte està estructurat en cinc temàtiques i això dóna forma als tallers, les formacions, les xerrades i els materials. Comencem a treballar amb el naixement i assessorem a les famílies en com abordar aquestes qüestions, ja que no anem a les relacions sexuals ni a la penetració... En el món infantil això no s'enfoca des d'aquesta òptica, sinó en parlar de com van néixer els infants, com ho va viure la mare i qui estava present. Enraonem sobre vagines, úters, pits, però sense erotitzar-los, simplement com a font de vida. També ens referim al desig, a la decisió de tenir una criatura i criar-la. En la següent temàtica abordem el coneixement del cos, ja que naixem en un cos sexuat i hi ha criatures amb vulva, criatures amb penis i criatures amb genitals intersexuats. A la Maleta Pedagògica disposem d'un material de tela que mostra com són les vulves, com són els penis... i ens serveix per parlar del respecte, ja que normalment les vulves estan silenciades o amagades i els penis estan ridiculitzats o tractats de forma brusca.  

- Estan sobreexposats.
Així és. Tot seguit, parlem de si els infants s'estan explorant o si s'exploren amb els altres i què s'ha de tenir en compte per garantir el respecte i la cura de la intimitat . El coneixement dels genitals també ens serveix per parlar de la pubertat i quins canvis físics, emocionals, intel·lectuals i relacionals van sorgint a mesura que les criatures passen de ser infants per entrar a ser adolescents. També ens referim a la menstruació i a la menarquia, que és la primera menstruació, així com la espermarquia, que és la primera ejaculació. Ens fixem en les quatre fases del cicle menstrual, en com actuen les hormones i els estats emocionals. Dins la Maleta Pedagògica portem compreses de tela, ecològiques i convencionals, així com tampons ecològics, convencionals i la copa menstrual.

- Jo he conegut els arquetips femenins relacionats amb la menstruació quan ja era més gran.
Els abordem de forma grupal si hi ha interès, sempre ens adaptem a les necessitats del grup. En tercer lloc trobem el plaer. A nivell familiar es generen molts dubtes sobre com acompanyar l'exploració de l'infant per ell mateix o amb d'altres infants, sempre amb totes les consignes activades de promoció del respecte i prevenció de l'abús. El sí és sí; el no és no, i el no ho sé de moment és no. En aquest sentit, també valorem la capacitat de negociació i la d'expressar el no i respectar-lo per part dels infants. A més, revisem quin espai se li dóna al plaer en l'àmbit quotidià, a les escoles o a casa, per saber si hi ha un clima afectiu vinculat en el gaudir o no. Els cinc sentits estan oberts en el gaudir? Gaudim mirant? Gaudim escoltant? Gaudim tocant? Gaudim menjant? Gaudim tastant? Gaudim compartint? Volem saber quins canals es van reprimint en l'experiència del plaer i la sensibilitat.

- A Salàs has condensat tot això que ens expliques?
Sí, jo normalment faig la presentació dels cinc temes i de moment només us en he explicat tres! Si som poquets, podem iniciar una ronda per compartir les necessitats. Si som 20 o 30 persones, faig la presentació, m'allargo una miqueta més i faig una petita ronda de preguntes per resoldre dubtes.

- I quins temes ens falten?
Ens en falten un parell. Dediquem un espai específic a la diversitat i, per últim, al bon tracte i prevenció de violències. Pel que fa a les diversitats, expliquem que naixem amb cossos i genitals diversos i que la construcció de la identitat també pot ser diversa, ja que hi ha persones que poden tenir vulva i sentir-se nens. Així que parlem de la transsexualitat, de la percepció del propi gènere, si és binari o no, ja que cada criatura té experiències diverses. També ens referim a l'expressió del gènere, perquè un infant pot tenir penis i sentir-se nen, però la seva expressió del gènere també pot ser diversa, així com l'orientació del desig i les etapes d'exploració entre iguals o els que interpretes diferents a tu. Finalment, en la prevenció de les violències nosaltres treballem el bon tracte, o sigui, quines experiències de bon tracte reconeixen els infants i les famílies. Això ens serveix per identificar casos on no hi ha bon tracte i ens permet investigar una miqueta més.

- El fet d'abordar la sexualitat des de la infància com ha evolucionat a nivell social?
Jo vaig començar en l'acompanyament de dones en la seva sexualitat, ja que a través del teatre de les oprimides treballàvem les relacions de gènere. També havia desenvolupat alguns monogràfics per acompanyar la sexualitat de les dones i així treballar el cicle menstrual i el llinatge, des d'una visió sistèmica de dolors antics, abusos, discriminacions i injustícies que tenen a veure amb la sexualitat femenina. Aquests grups de dones ja tenien una perspectiva especial, eren feministes i d'un entorn crític. Pel que fa Migjorn, sé que va començar a tenir presència en instituts i escoles fa 10 anys, per tal d'acompanyar en el naixement i el parts. Ha tingut dificultats per a ser reconegut com un espai d'acompanyament al naixement, però a poc a poc ha anat obrint camí. Abans, si en el títol d'una publicació apareixia la paraula “part”, moltes editorials no ho acceptaven. En aquest sentit, fa uns anys parlar de la menstruació costava molts més i, en el meu cas, considero que sóc de les primeres a Catalunya que aborda la primera ejaculació, conjuntament amb algunes companyes més. Jo tinc molt bona resposta, moltíssima, és impressionant. Hi ha molta gent interessada, així com ajuntaments i Centres de Recursos Pedagògics.

- Tens la mateixa demanada en contextos urbans que rurals?
Jo visc a Sant Cugat del Vallès i insisteixo que es facin actuacions d'aquest tipus en el municipi, ja que té major influència per mi. A  Barcelona ja hi ha molts professionals que ho fan, però no tan enfocat en l'educació primària. La veritat és que jo me'n vaig de punta a punta de Catalunya i desenvolupo xerrades i tallers en molts espais rurals.

- Quins són els reptes de futur en l'acompanyament de la sexualitat en la infància?
S'ha de tenir una visió àmplia del que vol dir sexualitat per poder entendre que naixem, que som sexuats i que els canvis corporals tenen molt a veure amb el desenvolupament sexual. Com a segon pas, hem d'alliberar la infància de la imatge eròtica de la sexualitat. El desig eròtic es desperta en l'adolescència, no és una experiència infantil. Els infants juguen a imitar els adults, per tant, juguen a metges, a novis... És a dir, els infants representen simbòlicament el món adult, però no el viuen amb la mateixa experiència eròtica de pulsió del desig sexual, això no està viu en la infància. A més, hem de tenir en compte el biaix de gènere. En aquest sentit, crec que s'està fent molta feina en reconèixer que estem en un sistema patriarcal que afecta a tothom i que posa els cossos de les nenes, les noies i les dones en una situació d'abús i d'injustícia que cal mirar especialment. Això no treu que els nens i els nois s'estiguin socialitzant amb molta falta de respecte.  Així doncs, hem de cuidar a tothom sense oblidar que hi ha una desigualtat important cap als cossos de les nenes. A l'aula, jo treballo amb tots els infants junts, però també tinc espais només de nenes i espais només de nens, segons el context. Hem de lluitat des de tot arreu i fer la feina ben feta per a tots i totes.

També et pot interessar