AGENDA
Arts
2015
Dissabte 28 de març, 18h
  • Lleida
Tits & tats

Esquizopoiesis

H. Gibanel, es un jove artista de Lleida que té una forma molt peculiar d'entendre l'art. "Esquizopoiesis", n'és una mostra.

Prolegòmens per Hector Gibanel:

"« Pintor: pinta i calla », deien els expressionistes. Qui escriu aquestes línies no pot per menys de considerar hereu d'aquesta prolífica tradició de pintors que van tenir el coratge de reformular la pregunta essencial que hauria de ser el fil conductor de l'obra de tot artista que es preï: «Què és art?».

No cal dir que la resposta no es pot trobar fora de l'àmbit de la praxi. Encara que aquest no sigui el lloc més a propòsit per teoritzacions ontològiques d'aquesta índole, podem, però, avançar des d'aquest moment una resposta provisional: l'obra d'art és, sobretot, símbol, al·legoria, ja que representa una mica més que el seu significat obvi i immediat. D'això es dedueix que sobre aquesta recau la responsabilitat del dialogisme envers l'espectador, espectador -recordem-ho- que ja no és tal, ja que ara, en el seu paper d'interrogador, entra a formar part activa de l'obra. El quietisme de la contemplació subjectiva de l'estètica, tal com l'ha entès la Modernitat, deixa de ser simple passivitat per transformar-se en «re-acció» i «re-actualització».

Així, doncs, l'artista queda completament exempt de retre comptes a ningú i de tractar de justificar conceptualment la seva obra pictòrica. El «sentit», el «significat» de l'obra no es deixa atrapar en el concepte. La responsabilitat d'«explicar» recau exclusivament sobre l'obra d'art; ella és la que ha de parlar.

En conseqüència, hi ha una veritat no conceptual en l'art, i que poc o gens té en comú amb la veritat de la lògica formal i el principi de no-contradicció; doncs l'art ha vingut entenint fins fa relativament poc com mimesi, adaequatio o homoiosis, és a dir, com coincidència amb l'ens.

L'estètica té per objecte la bellesa; la lògica, es diu, la veritat. Doncs bé, no obstant això, l'art és qui hauria d'encarregar-se de la veritat, sense que això sigui obstacle per excloure l'essència de l'estètica, és a dir, la bellesa, sense tenir per això que varar l'art dins dels confins d'aquesta. Però, per això, i per tal que no sorgeixin conspicus malentesos, hauríem de replantejar quin tipus de veritat pertany a la lògica i si aquesta és una veritat originària o, simplement, derivada; aquesta empresa, insistim una vegada més, supera amb escreix la comesa d'aquest text.

La veritat -i no la bellesa-, sota la meva particular concepció, és l'objecte fonamental de l'art, la qual pot estar encoberta sota la més grotesca aparença, tot i que dictamina la tradició estètica. Només cal fer notar que aquesta veritat és desocultada per l'artista, qui opera, mitjançant la negació reinterpretativa, sobre la realitat. Aquí es tira de veure a les clares el portentós i irrecusable poder «nihilizador de la existentia» que ostenta l'art. És evident que per existentia entenem, almenys en aquest context, realitat, actualitas.

Com a màxim, podríem parlar de la disposició afectiva, de l'origen del qual han sorgit totes elles. Aquest origen es diu home, abisme, angoixa, temeritat, demència, risc, espumarajo, turbulenta efervescència. Sorgits d'una necessitat interna, d'una incessant recerca entre gemecs, d'un profund i essencial malestar existencial, he aquí als fills espuris d'un artista degenerat que no es capta a si mateix sinó com a mera contingència enmig d'un món sòrdid, absurd fins a la irrisió, esquerp, desagradable. D'aquesta nostre ésser frustrat, d'aquest fatxenda reprimit que ens acarona en les nostres nits en blanc, sorgeix aquest altre llast, aquesta existència avortada de la qual no aconseguim zafarnos amb facilitat, i davant la constant i desassossegadora presència només ens queda volarnos la tapa de el cap o ... crear, expressar-nos, buidar.

Llavors, podríem preguntar, l'art és una mena de teràpia? És bastant més que això: és l'alternativa radical al suïcidi.

I aquesta tortuosa i desmanegada divagació és la millor resposta que he aconseguit trobar per al conjunt de quadres de l'exposició."

Et pot interessar

De l'11 de gener al 22 de març
Figueres
Exposició 'A punt de' de Fabià Claramunt
De l'11 de gener a l'11 de febrer
Reus
De l'1 de desembre de 2019 al 26 de gener de 2020
La Bisbal d'Empordà
Exposició 'Diferents mirades' a Torredembarra, 2020
Del 10 al 30 de gener
Torredembarra
X Biennal d'Art de Girona, 2019, 2020
Del 13 de desembre al 22 de febrer
Girona