Jump to navigation
- Com sorgeix aquest projecte?Tenia algunes referències del passat perquè el meu sogre m'havia parlat de la cimentera d'Almatret alguna vegada. Un dia, el meu marit va comentar que podríem anar a fer una visita amb uns amics que hi vivien. És un edifici molt imponent, una cosa colossal col·locada en un espai totalment natural. Descobrir un lloc amb els locals sempre és més enriquidor perquè t'expliquen el que pensen d'aquell espai. Llavors vaig començar el procés d'investigació i vaig descobrir que venien accions de la cimentera en portals com Todo Colección. De seguida vaig encaminar el projecte cap aquí, cap a la compra i la venda d'accions.
- Com ens hem d'imaginar aquest llibre?És un llibre en format DINA-4 de 200 pàgines justes. És molt visual i hi plasmo tota la documentació que he anat trobant, així com el procés de compra i venda d'accions. Per exemple, s'hi poden llegir les converses que he tingut amb els compradors.
- Abans de fixar-nos en la part més artística i crítica, cal destacar que fas una recerca històrica de la cimentera molt detallada.La majoria dels meus treballs tenen una component de recerca històrica. Sempre intento trepitjar el territori, no només buscar a internet, sinó també en llibres, als arxius... No sóc historiadora, per tant, després de fer la recerca, intento anar més enllà i crear alguna cosa que tingui un caire més visual, artístic.
- Amb aquest llibre fas una crítica al capitalisme.És un llibre antieconòmic, una crítica al sistema capitalista tan atroç que crea aquestes grans estructures, que surten com un bolet una nit i es desplomen ràpidament. Després només deixen residus al territori, és un capitalisme explotat. També parlo del capitalisme popular. Als anys 40-50, el capitalisme pateix una crisi i per sortir-se'n impulsen que qualsevol persona pugui comprar una petita acció perquè hi hagi petits propietaris. En el cas de Portland del Ebro, en són dos mil. Aquest petit propietari que sovint és un treballador, mai anirà contra l'empresa i així no mor mai el capitalisme.
‘Portland del Ebro S.A. Una acció de comprar accions’ | Foto: Cedida- La construcció d'aquestes grans infraestructures i l'abandonament posterior ha passat moltes vegades i en diverses localitzacions, oi?Al Pallars hi ha unes pistes d'esquí, les de Llessui, que van estar en funcionament durant molt poc temps. Aquelles estructures segueixen allí i segurament no desapareixeran mai. Hem d'aprendre a conviure amb les megaestructures que ha creat el sistema capitalista i trobar altres usos.
- La crítica al sistema capitalista és recurrent al llarg de la teva carrera artística.Vaig fer un treball que es deia 'Una florista desobedient' que parlava de les males herbes com a alternativa al sistema capitalista. Les males herbes són aquelles que el capitalisme no vol perquè no és comercial. Jo reivindicava aquestes plantes perquè estan al marge.
- La teva trajectòria també ha estat vinculada al feminisme i al llibre parles del concepte petropatriarcat. A què et refereixes?Actuo com una accionista, una dona que va a comprar i a vendre accions. És un rol molt vinculat a l'home. El petropatriarcat o petromasculinitat, una idea de la Cara Dagget, està vinculat a les energies fòssils, al carbó i al petroli, però jo incloc el ciment. Aquest sector sempre ha estat d'homes i en el moment que una dona es posiciona en un espai tan masculinitzat, és feminisme.
- Al llibre també fas una crítica a la presa de decisions que afecten el territori des de despatxos de Barcelona, Madrid o els Estats Units, fins i tot.És molt fort! Almatret és una zona minera i s'hi extreia lignit. Per fer el ciment es necessita una alta temperatura, allí hi havia carbó i el terreny devia ser barat. Fent la recerca, vaig descobrir que tots els responsables de les empreses que es van involucrar en el projecte són de Barcelona i de Madrid. Al final del projecte, una empresa dels Estats Units va intentar comprar la cimentera, però finalment no ho va fer. La gent d'Almatret pensava que la cimentera generaria llocs de treball, riquesa i al final només ha generat una deixalla gegant.
- Ens cal una reflexió, un debat, sobre com gestionem les zones rurals, quin tipus d'oportunitats creem i des d'on es prenen les decisions?Normalment aquests projectes que estan totalment sobredimensionats els presenten a municipis que tenen una població envellida i que pateixen despoblament. Qualsevol iniciativa que vingui de fora pot semblar un reclam per revertir aquesta situació, però cal analitzar si realment és rendible i sostenible.
- Com podem donar un nou ús a totes aquestes grans infraestructures que s'han abandonat?Podem obrir nous espais creatius o expositius on reflexionar sobre tot allò que genera el sistema capitalista. No cal mirar-s'ho com si fos un fracàs. Preguntem-nos per què van creure que un projecte com aquell podia tirar endavant i generem nous discursos, noves oportunitats... La tendència és el turisme rural, activitats d'oci vinculades a la natura. Això també és capitalisme. Ens cal una reflexió encara més profunda. Crec que hem de pensar espais creatius on criticar el capitalisme i indrets com la cimentera d'Almatret tenen un potencial molt gran.
- Per acabar, a banda del llibre, vols culminar aquest procés creatiu amb una acció.Vull que el projecte sigui més ampli i presentar-lo amb tota la seva resplendor. No puc explicar gaire cosa més, de moment.
Web Olga Olivera-Tabeni Facebook Olga Olivera-Tabeni Instagram Olga Olivera-Tabeni
