El clàssic escollit: 'La conjura de los necios' - John Kennedy Toole

26/06/2017
Ignatius J. Reilly tot un personatge quasi inclassificable

Hi ha lectures que haurien d'esdevenir imprescindibles per qualsevol lector. Sens dubte, 'La conjura de los necios' en forma part important dins d'aquesta categoria. Tot un clàssic de la literatura nord-americana que va ser editat pòstumament el 1980, divuit anys després de ser escrit, i guanyador del Pulitzer de ficció un any després de la seva publicació. El seu autor, John Kennedy Toole, té una història molt particular de la seva vida. Per a ell, aquesta obra era la seva màxima, i el fet de no aconseguir poder-la veure editada en vida, va ser un fet clau perquè acabes caient en una profunda depressió que el va conduir al suïcidi el 1969, quan només tenia 31 anys. La perseverant insistència de la seva mare en què veies la llum, fet que es va convertir en tot un repte per ella, va obtenir finalment els seus fruits 11 anys després, passant llavors a convertir-se en obra de culte, imprescindible en qualsevol biblioteca d'arreu.

'La conjura de los necios' té molt per considerar-se una novel·la autobiogràfica. El llibre relata el dia a dia d'Ignatus J. Reilly, un ser anacrònic i inadaptat dins la societat del moment que somia amb una forma de vida molt diferent, odia el capitalisme i està en una lluita constant per no caure dins d'aquest sistema, al cual s'hi ha d'acabar enfontant inevitablement. Ignatius parteix de la premissa innegociable de considerar el treball com una forma d'esclavitud. Els seus perseverants intents per fugir-ne, ens porten a viure uns moments únics mentre llegim, moments en els quals et sorprens fent riallades per situacions absolutament divertides i còmiques fruit de les seves sortides de to, fanfarronades i situacions inversemblants, molts cops derivades del resultat d'alguna tragèdia. Llavors és quan, des del punt de vista del lector, reflexiones, perquè te n'adones que algunes situacions que per nosaltres s'han convertit en tan quotidianes per la nostra inconscient immersió dins del sistema capitalista, per a ell no ho són, i té la "capacitat" de veure-les des d'un prisma diferent i amb una innocència molt particular, i és que Ignatius és un dels personatges més memorables i millor creats de la literatura del Segle XX, encara que el puguem considerar, segurament de manera força encertada, un desfet humà, aconsegueix que acabem empatitzant amb ell, amb la seva manera de fer i, fins i tot, amb alguns dels seus pensaments per rocambolescs que puguin semblar.

      
Estàtua dedicada a Ignatius J. Reilly a Nova Orleans
 

Però més enllà del personatge i les seves curioses i hilarants anècdotes, la novel·la, escrita en un to irònic, i ambientada en els baixos fons de Nova Orleans, en el seu rerefons amaga una dura crítica en vers la societat tan quadriculada en la que vivim, l'egoisme, la crueltat i les misèries de les persones. Tot i els ja comentats moments divertits que hi trobem, tampoc podem negar sentir una certa tristesa a causa del seu esmentat rerefons dramàtic, que ens porta a poder considerar l'obra, a part de còmica, com una tragicomèdia.

John Kennedy Toole, un geni que malauradament ens va deixar massa d'hora.
 

Una autèntica obra mestra, escrita de manera brillant i que perdurarà en el temps. Una llàstima la pèrdua tan prematura de l'autor que ens va privar d'aquesta ploma tan privilegiada, deixant-nos únicament amb aquesta obra i una altra escrita quan només tenia setze anys, 'La bíblia de neón', considerada massa juvenil per a ser editada al seu dia i que va ser publicada finalment l'any 1989 arran de la fama i el gran interès general que ja suscitava l'autor.

Títol original: A Confederacy of Dunces
Edició castellà: La conjura de los necios - Editorial Anagrama
Traducció: J. M. Alvarez Flórez y Angela Pérez
Edició català: Una confabulació d'invècils - Editorial Anagrama
Traducció: Xavier Pàmies
 
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.