L'escollit: 'El corazón de los hombres' - Nickolas Butler

Nickolas Butler, em va enganxar amb el seu anterior i més que notable novel·la ‘Canciones de amor a quemarropa’, una història d'amistats veritables i que va ser un èxit en el seu moment. En aquesta ocasió, Butler ens lliura una història sobre valors humans i, novament, amistats perdurables. En ‘El corazón de los hombres’ tornem als paratges de Winsconsin, ens trobem amb una trama generacional dividida en tres èpoques diferents, els estius de 1962, 1996 i 2019, i ens ubica al campament boy scout de Chippewa.

La història arrenca l'estiu de 1962 amb Nelson, àlies “el corneta” personatge principal de la novel·la, en la complicada edat que marca el pas de la infantesa a l'adolescència. Fill d'un pare frustrat que descarrega tota la seva ira continguda contra ell a força de pallisses i una mare atemorida que somia en alliberar-se del seu marit, Nelson és un recte i prometedor noi. En el campament demostra una innegable destresa com scout i, en conseqüència, és apartat pels seus amics del grup per aquestes circumstàncies; el consideren una bestiola rara i aprofiten qualsevol ocasió propícia per mofar-se d'ell i propinar-li tota sèrie de malifetes. Solament trobarà un suport en el cap del campament, el senyor Wilbur, i en Jonathan, l'únic noi que li brinda la seva amistat, una amistat que perdurarà en el temps.

En la segona part, tenim un salt temporal de 34 anys. Ara Nelson és el capatàs del campament, un Nelson que s'ha convertit en un heroi adobat a la guerra del Vietnam. La història gira principalment al voltant d’en Jonathan i el seu fill Trevor, al que porta a passar uns dies al campament scout. Jonathan vol que el seu fill entengui que la vida no és tan fàcil i bonica com ell, encara amb la innocència del nen, creu. Les formes utilitzades per aconseguir la comesa seran tant directes com brusques, des de la forma de presentar-li al seu amant, fins a mofar-se i restar qualsevol importància a la relació amorosa que Trevor té amb la que és la seva primera núvia, la Rachel. Fins i tot per surrealista que pugui semblar, el porta a un local de strippers per gaudir d'una bona tabola, amb la pretensió real de rerefons, que comprengui certs comportaments tant del sexe masculí com del femení.

“Nelson posa la mano sobre el corazón del chico. La deja en ese punto, cálida y recia, y, aunque el primer impulso de Trevor consiste en alejarse de ese contacto, no lo hace, y le da la impresión de que esa mano es una colcha, un consuelo. La mirada de Nelson es imperturbable, intensa, atormentada.

    —He conocido a cobardes y he conocido a héroes —prosigue el hombre—. A todos los héroes los guía su corazón; a los cobardes, la cabeza. No lo olvides. Los héroes no calculan ni evalúan. Hacen lo que está bien.”

Butler situa la tercera part de la novel·la a l'estiu de 2019. Ara la protagonista és la Rachel, vídua del malmès Trevor, i el fill de tots dos, en Thomas. Aquí es repeteix la mateixa situació, la mare porta al campament al seu fill, amb un Nelson ja ancià encara al càrrec d’aquest. Però la tradició està a punt de trencar-se, les tecnologies ja són protagonistes absolutes en la vida dels adolescents, i Thomas no troba gens d’interès a passar-se els dies entre la naturalesa aprenent les tècniques dels scouts. La relació mare-fill és complicada, com és normal en la majoria dels adolescents, però en aquest cas es veu agreujada pel gairebé nul sentiment del Thomas pel seu pare, una cosa fins a cert punt lògica, tenint en compte que no el va arribar a conèixer. El final de la història és brillant, ja que l'autor introdueix un cruel episodi que l’omple d'emoció i que té aires de thriller. 

Com ja va fer a ‘Canciones de amor a quemarropa’, Butler torna a aconseguir crear uns personatges rodons i versemblants que aconsegueixen emocionar-te, ens serveix el material per reflexionar sobre certs dilemes de la vida, sobre les victòries, les derrotes i les ferides, la frustració i l'heroisme, les relacions de parella i de pares i fills.

Sens dubte una novel·la rodona i creïble, més ambiciosa que la seva predecessora. Un relat de profunda emotivitat que es gaudeix com un bon vi begut en calma davant una posta de sol, en companyia de la nostàlgia i el silenci com a melodies de fons.