Els Tossals d'Almatret i el Cingle de la Pena

Situat a l’extrem sud de la comarca del Segrià, el municipi d’Almatret és l’únic de tot Ponent que toca l’Ebre. Això fa que caminant pel seu terme puguem tenir unes vistes espectaculars sobre el riu, a banda de poder descobrir interessantíssims racons en el l’espai natural dels Tossals d’Almatret.

Iniciem la ruta a la Plaça Major, seguint els carrers Major i del Pou per anar als afores del poble. Trobarem un plafó de la zona i diversos indicadors, que seguirem en direcció a l’embarcador i els Tossals d’Almatret. En aquest primer tram seguirem una pista asfaltada que després passa a ser de terra i que baixa amb força cap al riu. Des d’aquí ja tenim les primeres vistes sobre l’Ebre i sobre les terres veïnes de la franja de Ponent.

Al cap d’uns quatre quilòmetres arribarem a una cruïlla on hi ha una caseta de totxo. Si volem, podem apropar-nos al mirador de David Duaigües, una magnífica balconada sobre l’Ebre, per després continuar la nostra ruta cap a les antigues mines de lignit. Anirem trobant unes marques verdes i grogues que ens indiquen el recorregut. A l’entrada de les mines, trobarem un plafó amb informació així com restes de maquinària i dels edificis que un dia van funcionar a ple rendiment.

Des de les mines, anirem seguint el camí (ara ja un sender) que ens portarà fins al Cingle de la Pena. Iniciarem la part amb més desnivell de la jornada tot recordant el passat industrial de la zona i passant per zones boscoses. Al final del sender trobarem de nou un camí més ample que ens portarà fins al límit del Cingle de la Pena, on trobarem restes de búnquers i fortificacions de la guerra civil espanyola. El més espectacular,  el niu de metralladores que ens mostra una vista esplèndida del riu Ebre.

Acabada la visita retornarem per camins amples cap a Almatret, no sense abans visitar el Pou de la Vila, que havia servit de safareig del poble i també per treure aigua. I ja des d’aquí retornarem a Almatret per acabar aquesta visita a l’extrem sud de la comarca del Segrià.

Dificultat: fàcil – moderada.
Horari: 2-3 hores.
Desnivell: 285 metres.
Distància: 11 km.
Època: Tot l’any, però a l’estiu hem d’evitar les hores de forta calor.
Observacions: Cal que portem aigua i calçat adequat.

Més info: www.almatret.cat

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Em dic David Sancho. Sóc Llicenciat en Història i Màster en patrimoni cultural per la UdL, treballo de professor de secundària intentant transmetre als meus alumnes que això de la història no és tant horrible com ells pensen. Sóc autor i col·laborador de diverses guies excursionistes. Les meves dèries muntanyenques les explico a www.segueixpujant.blogspot.com

17/12/2015
Hem vist com la guerra civil va deixar petjada a la comarca del Segrià, tant que uns anys després d’acabar-se la guerra, la ciutat de Lleida i zones de la rodalia van convertir-se en un gran plató cinematogràfic per filmar una pel·lícula sobre aqu
19/11/2015
Corrien temps convulsos a principis del segle XX quan en plena modernització del país, van començar a construir-se preses, pantans i centrals hidroelèctriques que portessin la preuada electricitat a totes les vil·les i ciutats catalanes.
26/10/2015
Siguem o no seguidors del Barça, ens agradi o no el futbol, és indiscutible que Lionel Andrés Messi Cuccittini, més conegut com Leo Messi, és un dels millors jugadors de futbol de la història.
22/07/2015
Ja heu pogut comprovar que la sortida en caiac travessant el Congost de Mont-Rebei ens ofereix unes imatges de postal d’aquest racó de les terres de Ponent.
09/06/2015
Segurament per instint, els primers éssers humans van trobar en les coves el refugi ideal per viure, protegir-se de les inclemències meteorològiques, i establir la seva primera llar.
22/04/2015
És ben conegut que la ciutat de Lleida disposa de diversos ponts per creuar el riu Segre: el pont Vell, el Nou, el de la Universitat, el de Pardinyes i, des de no fa gaire, el 
25/03/2015
Tal com hem pogut comprovar els darrers anys, les relacions entre Catalunya i Espanya de vegades no han estat gaire fluïdes.