Els Tossals d'Almatret i el Cingle de la Pena

Situat a l’extrem sud de la comarca del Segrià, el municipi d’Almatret és l’únic de tot Ponent que toca l’Ebre. Això fa que caminant pel seu terme puguem tenir unes vistes espectaculars sobre el riu, a banda de poder descobrir interessantíssims racons en el l’espai natural dels Tossals d’Almatret.

Iniciem la ruta a la Plaça Major, seguint els carrers Major i del Pou per anar als afores del poble. Trobarem un plafó de la zona i diversos indicadors, que seguirem en direcció a l’embarcador i els Tossals d’Almatret. En aquest primer tram seguirem una pista asfaltada que després passa a ser de terra i que baixa amb força cap al riu. Des d’aquí ja tenim les primeres vistes sobre l’Ebre i sobre les terres veïnes de la franja de Ponent.

Al cap d’uns quatre quilòmetres arribarem a una cruïlla on hi ha una caseta de totxo. Si volem, podem apropar-nos al mirador de David Duaigües, una magnífica balconada sobre l’Ebre, per després continuar la nostra ruta cap a les antigues mines de lignit. Anirem trobant unes marques verdes i grogues que ens indiquen el recorregut. A l’entrada de les mines, trobarem un plafó amb informació així com restes de maquinària i dels edificis que un dia van funcionar a ple rendiment.

Des de les mines, anirem seguint el camí (ara ja un sender) que ens portarà fins al Cingle de la Pena. Iniciarem la part amb més desnivell de la jornada tot recordant el passat industrial de la zona i passant per zones boscoses. Al final del sender trobarem de nou un camí més ample que ens portarà fins al límit del Cingle de la Pena, on trobarem restes de búnquers i fortificacions de la guerra civil espanyola. El més espectacular,  el niu de metralladores que ens mostra una vista esplèndida del riu Ebre.

Acabada la visita retornarem per camins amples cap a Almatret, no sense abans visitar el Pou de la Vila, que havia servit de safareig del poble i també per treure aigua. I ja des d’aquí retornarem a Almatret per acabar aquesta visita a l’extrem sud de la comarca del Segrià.

Dificultat: fàcil – moderada.
Horari: 2-3 hores.
Desnivell: 285 metres.
Distància: 11 km.
Època: Tot l’any, però a l’estiu hem d’evitar les hores de forta calor.
Observacions: Cal que portem aigua i calçat adequat.

Més info: www.almatret.cat

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Em dic David Sancho. Sóc Llicenciat en Història i Màster en patrimoni cultural per la UdL, treballo de professor de secundària intentant transmetre als meus alumnes que això de la història no és tant horrible com ells pensen. Sóc autor i col·laborador de diverses guies excursionistes. Les meves dèries muntanyenques les explico a www.segueixpujant.blogspot.com

17/02/2015
Quan avui en dia travessem bona part del pla de Lleida, podem gaudir de les vistes sobre els camps d’arbres fruiters que, en èpoques com la primavera, decoren el paisatge amb desenes de colors.
23/01/2015
No, no, no ens hem tornat bojos. Podem afirmar que a la Noguera hi ha tot un mar... fossilitzat. Fa aproximadament més de 150 milions d’anys la zona en què ens trobem estava sota l’aigua, ja que formava part del prehistòric Mar de Thetys.
22/12/2014
Caminem per camps i boscos i de sobte... trobem un forn de calç en mig del no-res? Tot té una explicació. La zona per on hem fet l’excursió és rica en pedra calcària, matèria primera de la qual s’obté la calç.
12/11/2014
Des de fa uns anys la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) porta a terme el repte dels 100 cims.
08/10/2014
Els primers documents que parlen de l’ermita de Sant Miquel de la Tosca daten de l’any 1482, quan l’arquebisbe de Tarragona en va permetre la construcció. El motiu?
16/09/2014
La paret de la Coma de Gelis no és només una de les més característiques de Sant Llorenç de Montgai per la seva llarga cresta, sinó que a més, va ser segurament la primera paret de la zona que va ser escalada.
15/07/2014
Situat a l’extrem sud de la comarca del Segrià, el municipi d’Almatret és l’únic de tot Ponent que toca l’Ebre.