Les escales de la discòrdia

Ja heu pogut comprovar que la sortida en caiac travessant el Congost de Mont-Rebei ens ofereix unes imatges de postal d’aquest racó de les terres de Ponent. El contrast de colors entre les parets, l’aigua i la vegetació fan que gaudim d’unes vistes úniques des d’una perspectiva totalment diferent de les que ens ofereix el tradicional camí excavat a la roca.

Haureu observat, però, que altres elements del paisatge no acaben de quadrar gaire amb l’entorn que recorrem, i que des de fa un parell d’anys han generat –i generen- polèmica en els cercles excursionistes. Estem parlant de les escales de fusta que pengen a la part del Congost de Mont-Rebei sota administració aragonesa, i que es van instal·lar per crear un accés al refugi de Montfalcó, obert fa uns anys en aquest poblet que havia quedat deshabitat.

Obrir el refugi és un bon pas per atreure excursionistes a la zona, unir amb el pont penjant les dues bandes del Montsec també (ja que així es recupera aquest pas tradicional), però les escales que han posat a la paret (que únicament tenen la funció de portar gent fins al refugi) fan més mal a la vista que una altra cosa.

No es pot negar que és una instal·lació espectacular (tot plegat va costar més de 700000 €), i avui molta gent hi va d’excursió, però caldria plantejar-nos si en nom del turisme tot està permès. Més encara tenint en compte que si el que es volia era crear un accés al refugi es podia haver fet a través del camí tradicional que puja pel barranc del Seguer, amb un cost que hagués estat infinitament més barat i fent una intervenció molt menys agressiva amb l’entorn.

La polèmica està servida. N’hi ha que defensen les escales com un atractiu que potenciarà la zona, i altres s’hi oposen perquè tot plegat ho veuen molt forçat i una agressió contra l’entorn. Si les heu vist, podeu jutjar per vosaltres mateixos.

Si t'ha agradat aquesta curiositat clica i descobreix la ruta PROA AL CONGOST! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Em dic David Sancho. Sóc Llicenciat en Història i Màster en patrimoni cultural per la UdL, treballo de professor de secundària intentant transmetre als meus alumnes que això de la història no és tant horrible com ells pensen. Sóc autor i col·laborador de diverses guies excursionistes. Les meves dèries muntanyenques les explico a www.segueixpujant.blogspot.com

17/02/2015
Quan avui en dia travessem bona part del pla de Lleida, podem gaudir de les vistes sobre els camps d’arbres fruiters que, en èpoques com la primavera, decoren el paisatge amb desenes de colors.
23/01/2015
No, no, no ens hem tornat bojos. Podem afirmar que a la Noguera hi ha tot un mar... fossilitzat. Fa aproximadament més de 150 milions d’anys la zona en què ens trobem estava sota l’aigua, ja que formava part del prehistòric Mar de Thetys.
22/12/2014
Caminem per camps i boscos i de sobte... trobem un forn de calç en mig del no-res? Tot té una explicació. La zona per on hem fet l’excursió és rica en pedra calcària, matèria primera de la qual s’obté la calç.
12/11/2014
Des de fa uns anys la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) porta a terme el repte dels 100 cims.
08/10/2014
Els primers documents que parlen de l’ermita de Sant Miquel de la Tosca daten de l’any 1482, quan l’arquebisbe de Tarragona en va permetre la construcció. El motiu?
16/09/2014
La paret de la Coma de Gelis no és només una de les més característiques de Sant Llorenç de Montgai per la seva llarga cresta, sinó que a més, va ser segurament la primera paret de la zona que va ser escalada.
15/07/2014
Situat a l’extrem sud de la comarca del Segrià, el municipi d’Almatret és l’únic de tot Ponent que toca l’Ebre.